L'autor del fenomen "A.K.A." fa pujar els desitjos femenins a l'escenari

El director teatral i dramaturg Daniel J. Meyer ens cita a la llibreria Tòmiris de Barcelona, al carrer Padilla. Sempre que va cap a casa, hi passa per davant. Té molt bona sintonia amb l'Helena, la llibretera, que sempre li recomana llibres en funció del seu estat d'ànim. Diu que aquesta llibreria és casa, però Meyer ha tingut moltes cases abans d'aterrar a Catalunya. Daniel Meyer va néixer a Buenos Aires fa 40 anys. Va viure 6 mesos a Califòrnia i després va tornar a l'Argentina. En aquell moment estava acabant la carrera i va decidir que volia viure fora: "Tenia una amiga que vivia a Barcelona, vaig venir aquí i m'hi vaig quedar. A part de tot el que soc, que soc gai, amb passat jueu --no de religió, però sí que tinc els ancestres barrejats entre Alemanya, Polònia, Rússia i Ucraïna-- soc el més arrelat. Els meus pares i la meva germana també viuen fora. Porto 20 anys a Catalunya i, per tant, també soc català. Meyer sempre ha tingut dues passions: els animals i la música. Va estudiar música des de ben petit, i més tard va estudiar producció musical, però pensava que aquell món era molt solitari. El teatre musical sempre li havia cridat l'atenció i des que va arribar a Barcelona no ha parat: "Vaig estudiar a l'Eòlia, un postgrau de producció d'espectacles a la UB i també vaig fer cursos a la Beckett. Llavors vaig començar a treballar d'ajudant de direcció, de regidor, de productor, i també vaig començar a escriure. Ara ja fa uns 15 anys que vaig dirigir les meves primeres obres. Fins que va arribar 'A.K.A.'." "A.K.A.", un fenomen teatral ben viu "A.K.A. (Also Known As)" va ser tot un èxit. Va guanyar quatre Premis Butaca i dos Premis Max. Primer va protagonitzar l'obra Albert Salazar i, més tard, Lluís Febrer. Van aconseguir omplir les sales de molts teatres, i van fer gira per Catalunya i per l'estat espanyol. Albert Salazar, Premi Butaca i Premi Max a millor actor per "A.K.A." El text de Daniel Meyer s'ha traduït a un munt de llengües i s'ha representat arreu. Li preguntem com va viure aquell moment: "'A.K.A.' continua sent un fenomen molt viu. Ho vam viure com un miracle, perquè sabem que això no passa sovint. Érem una pinya: la Montse, l'Albert, els de la Flyhard. Estava fet des de l'ànima. El públic es va renovant i els joves connecten molt amb el personatge. Es va cuinar a foc lent i i crec que això és part de l'èxit, també: fer les coses amb carinyo i amb temps." &#127874; Avuí fa 5 anys de l'estrena d'A.K.A a @latlantidavic &#10084;&#65039;I encara seguim fent temporades i girant per tot arreu &#128591;gràcies infinites &#128591;#teatre #teatro pic.twitter.com/6rv5oj2Uwl AKA TEATRO (@AkaBcn) February 9, 2023 Probablement l'èxit d'"A.K.A." s'explica per molts motius. Però la història de fons, que parla de la identitat, del racisme i dels discursos d'odi, sembla que toca temes ben actuals: "És una obra que continua connectant amb els adolescents, en un món on ha pujat tant la ultradreta. I em sembla que és una forma molt important de lluitar contra tot aquest feixisme. No des de la condescendència o el discurs alliçonador, sinó des de l'empatia, com passa a 'A.K.A.'." "Scratch", feminisme a ritme electrònic Ara està a punt d'estrenar a la sala Villarroel de Barcelona "Scratch", un monòleg dirigit per Montse Rodríguez i interpretat per Clara Mingueza, que aborda la joventut, la sexualització de la dona i el món de la nit: "'Scratch' parla dels desitjos femenins. Ella fa el que vol, com fem tots, o això hauríem de permetre. Ens hem de cuidar, però això no vol dir que no haguem de sortir. Les dones tenen dret a sortir de festa, a emborratxar-se, a lligar amb qualsevol. Jo crec que el primordial és que, si defensem la llibertat, defensem la llibertat de fer el que vulguem, no de posar-nos traves en pro de la defensa. Hem de defensar el desig." "Scratch" s'estrena el 28 de febrer i s'estarà a la Villarroel fins al 2 d'abril (AKA Teatro) Daniel Meyer, que últimament balla al ritme de "Flowers" de Miley Cyrus, ens diu que feia temps que tenia al cap escriure aquesta història. Llegeix molt, li interessa l'actualitat més immediata i tenia ganes de parlar del moviment feminista. Assegura que no vol donar cap lliçó a ningú, ni tan sols donar la seva visió, però volia posar el debat del desig de la dona sobre la taula. El teatre, canal i catalitzador Quan Meyer estudiava a l'Argentina havia pujat a l'escenari a actuar. Ara ens confessa que s'ho hauria de pensar molt. Diu que part de ser artista és tenir aquesta inquietud i curiositat i explorar el que et vingui de gust en cada moment. Va començar dirigint les seves pròpies obres fins que va trobar la Montse Rodríguez, amb qui ha fet un tàndem a l'estil Belbel-Galceran i s'han constituït com a productora: AKA Teatro. Montse Rodríguez i Daniel Meyer, directora i autor de textos com "A.K.A.", "Uppgivenhet" i "Scratch" Meyer va començar a escriure teatre ara fa 15 anys i posa en valor el monòleg com una de les formes més pures de fer teatre: "El teatre és un ritual. Pots connectar a través de la música, del moviment o a través de la mirada d'un personatge. Sempre dic que la virtut del monòleg és que només hi ha una persona i com a espectador no et pots distreure amb res. Crec que el teatre sempre perdurarà per això: perquè és un ritual." La manera d'escriure i entendre el teatre de Meyer ha fet que molts joves s'interessessin per les arts escèniques. Meyer, autor també de l'espectacle "Uppgivenhet", tot un èxit al TNC, assegura que amb el temps li han posat l'etiqueta que fa teatre per a joves: "Ho faig així perquè m'interessa molt la gent jove, però també la gent de la tercera edat. Crec que són dues generacions molt vitalistes. El meu pare als 73 anys em va dir que volia aprendre a tocar el piano. Són edats amb molta llibertat. I els joves, a banda de la llibertat, tenen l'obligació de canviar el món. I com que fer teatre és la meva forma d'activisme social, crec que els hem de donar veu i empenta." "Uppgivenhet" va ser un èxit de públic al TNC, amb una obra que vol ser un cant a l'esperança sobre les migracions (TNC) Darrerament potser ens hem acostumat a veure actors i actrius catalans vivint i treballant a Madrid. És que hi ha més oportunitats fora de Catalunya per a aquells intèrprets que es volen dedicar a l'audiovisual? "Jo sempre dic que hi ha un AVE. Pots viure aquí i fer teatre aquí, i si has de gravar agafes el tren. A nivell teatral no sé si hi ha més oportunitats. Nosaltres volem anar a Madrid i voltar per Espanya perquè volem que l'obra la vegi molta gent. A Madrid, però, crec que tenen més teatres públics i més sales alternatives." Daniel Meyer és un cul inquiet. Durant la pandèmia va escriure uns contes infantils, als quals està buscant una sortida, i també va escriure una obra que intentarà moure per a la temporada que ve. Està maquinant una possible gira de "Scratch", i prepara la de "Uppgivenhet". Abans de marxar ens dona una primícia: el 7 d'abril estrenarà "A.K.A." a l'Argentina, al Centre Cultural 25 de Maig de Buenos Aires. Tot són bones notícies i el vent li va a favor.

L'autor del fenomen "A.K.A." fa pujar els desitjos femenins a l'escenari

L'argentí Daniel Meyer és un dels dramaturgs del moment a Catalunya i ara està a punt d'estrenar "Scratch" a la Villarroel