L'acollida de migrants a El Hierro: "Hauria de ser menys política i més humana"

L'arribada de persones migrants a les Canàries no cessa. Des de dissabte ja són sis les embarcacions que han arribat a l'arxipèlag, cinc de les quals a El Hierro. L'última, aquest dimarts al migdia. Davant d'aquesta situació, molts veïns de l'illa s'han convertit en voluntaris que atenen les persones que hi arriben en pastera. És el cas de Juan Luis González Padrón, membre de Protecció Civil i de l'ONG Corazones Naranjas. "Estic jubilat, volia ajudar i al final se't genera aquest sentiment d'humanitat", explica. Un sentiment que demana estendre a l'acollida en tot el seu procés. "Hauria de ser menys política i més humana", diu. González desenvolupa principalment la seva activitat al Centre d'Acollida Temporal (CATE) d'Estrangers d'El Hierro. Aquí, els migrants hi arriben procedents del port de La Restinga, al sud de l'illa, on els desembarca Salvament Marítim. En un primer moment són atesos per la Creu Roja i posteriorment són traslladats al CATE, ubicat a San Andrés, al centre de l'illa. Allà queden sota tutela de la Policia Nacional. "Arriben cansats, deshidratats, amb la mirada perduda i amb molts dubtes de què passarà amb ells", explica González. "Molts volen arribar a Madrid o Barcelona, també passar a França, però els hem de dir que la primera parada serà a Tenerife", relata. A diferència del que passa o ha passat en altres punts d'Europa, com Lampedusa o Lesbos, les persones que arriben a El Hierro no es queden estancades a l'illa, i com a molt passen al CATE 72 hores. "Aquí no hi ha una sensació de saturació al carrer", explica el voluntari de Protecció Civil. Salvament Marítim reclama recursos El primer esglaó de l'atenció humanitària a les persones que arriben en pastera a les Canàries és el rescat de Salvament Marítim. Un rescat que, en ocasions, no es pot fer amb les mesures òptimes de seguretat. Així ho denuncia el delegat del sindicat majoritari CGT, Manuel Capa. "Fa anys que reclamem més personal per poder treballar en condicions", explica. L'auxili a embarcacions que arriben a les Canàries ve de lluny --fa trenta anys de l'arribada del primer cayuco--, però tot i així Salvament Marítim continua treballant amb mancances, segons Capa. "Acumulem molt cansament físic i ens trobem en situacions que també ens afecten psicològicament", assegura. Capa i la resta de seus companys fan torns d'un mes vivint en vaixells. "Estem de guàrdia les 24 hores", resumeix. Capa reclama que hi hagi més treballadors per poder fer més relleus. "Si no, la nostra seguretat i la de les persones que rescatem se'n veu afectada. Tenim prou vaixells, però falta personal", insisteix.

L'acollida de migrants a El Hierro: "Hauria de ser menys política i més humana"

Mariners de Salvament Marítim insisteixen a denunciar falta de recursos per poder fer rescats amb seguretat