La sequera esmola l'enginy empresarial: 5 propostes per treure aigua del mar i de l'aire

Malgrat les últimes pluges, bona part de Catalunya continua en situació d'excepcionalitat per la sequera, amb límits en la utilització d'aigua de la xarxa pública i restriccions per a certs usos. Els científics auguren que el canvi climàtic farà que la falta de pluges, tot i que amb alts i baixos, es cronifiqui. I, segons dades de l'Institut de Recursos Mundials, el 2050 un terç del producte interior brut del món estarà exposat a l'estrès hídric.

Una font inesgotable d'aigua pot ser el mar i ja hi comença a haver iniciatives diverses per aprofitar-la per a usos quotidians, donant-li els tractaments necessaris i adaptant les instal·lacions que fins ara estaven pensades per a l'aigua dolça. Al "Valor afegit" n'hem recollit unes quantes a títol d'exemples, així com altres destinades a l'estalvi i l'aprofitament d'aigua.
 

Aigua de mar per a les piscines

Una canonada pel fons del mar connecta amb un pou al port de Blanes, on un camió cisterna està extraient aigua de mar. És aigua destinada a omplir piscines. Aquesta empresa s'ha especialitzat en aquests serveis arran de la seva participació a l'octubre al saló Piscina i Wellness de la Fira de Barcelona.

Anna Maria Sánchez és copropietària de Piscines i Aigua de Mar: "Ens van demanar que omplíssim totes les piscines de la fira amb aigua de mar perquè ja havia entrat el decret de sequera, i a partir d'allà que estàvem exposats amb una de les cisternes, vam començar a tenir moltes trucades i informació, comandes... I des de principis de gener estem omplint piscines".

L'aigua la fan passar per diversos filtres i tractaments per eliminar-ne possibles restes, algues i bacteris, i així complir el reglament sanitari de les piscines. Tenen com a clients altres empreses que ja es dedicaven a aquest negoci amb aigua dolça, però també càmpings, hotels i particulars.

L'aigua de mar, a més de no estar afectada per les restriccions, té altres avantatges, perquè no s'ha de clorar. "És una aigua que té les propietats que té el mar. Gent amb psoriasi, amb problemes de pell, gent que no es pot banyar en una piscina amb clor pels ulls, doncs aquests beneficis els té una piscina d'aigua de mar".

Amb tot, és molt corrosiva, perquè té un contingut molt alt de sal, al Mediterrani fins a 37 grams per litre. De manera que les depuradores d'aquestes piscines s'han d'adaptar o es rovellarien molt ràpidament i deixarien de funcionar.
 

Bombes de piscina resistents a la corrosió

Espa és un fabricant històric de bombes d'aigua que ha desenvolupat un sistema de filtratge per a piscines amb tots els components, gomes, plàstics i parts metàl·liques, preparats a consciència per poder aguantar l'aigua de mar durant molt temps.

Ramon Vázquez n'és el director industrial: "El repte era aconseguir que, internament, la nostra bomba de piscina no es pogués oxidar. Nosaltres tenim un principi marcat des dels inicis de la companyia que és que volem que totes les bombes durin, que siguin reciclables, que siguin canviables, que hi hagi recanvis i que siguin reparables fàcilment".

Segons Josep Perich, director general d'Espa, les seves bombes estan fetes per ser reparades: "Estan fetes per durar".

L'altre problema és que, quan es netegen els filtres de sorra de la piscina, l'aigua de mar no es pot llençar al clavegueram. Ramon Vázquez: "Fent-hi un parell de voltes més, vam decidir fer un segon filtre més petitet que agafés tota aquesta aigua bruta del contrarentat i la tornés cap a la piscina".

"Cada x rentats en fem un que seria agafar el filtre, netejar-lo una miqueta i tornar-lo a posar. D'aquesta manera aconseguim que tota l'aigua que abans es llençava al clavegueram, ara no es llenci"

Dessaladores dins del mar

L'altra possibilitat per aprofitar l'aigua del mar són les dessalinitzadores. Un vaixell equipat amb una gran grua diposita una caixa metàl·lica dins l'aigua en un fiord noruec. Es tracta d'una dessaladora submarina. Una empresa noruega, Waterise, ha patentat un aparell que converteix l'aigua de mar en aigua dolça consumint menys energia que les dessaladores situades a terra.

Utilitza un procés de filtratge de l'aigua per osmosi inversa, com les altres dessaladores, que en separa la sal i altres minerals. Però és més eficient energèticament perquè, a 400 metres de profunditat, l'aigua ja entra a les membranes a alta pressió.

Niels Petter Wright, director executiu de Waterise: "Com que naveguem a sota de l'aigua i utilitzem la pressió hidroestàtica, el pes de l'aigua sobre el cap, podem estalviar energia. I n'estalviem entre un 30 i un 40%. Depèn una mica de la salinitat, la temperatura… aquesta mena de coses".

L'estació dessalinitzadora, unida a terra per una canonada, és capaç de generar 50.000 metres cúbics d'aigua al dia, prou per abastir 400.000 persones. Petter Wright: "Actualment, hi ha mil milions de persones que depenen de la dessalinització, d'una manera o una altra. I veiem que la necessitat d'aigua dessalinitzada està augmentant dràsticament".

Dessaladores dissenyades aquí

Les restriccions d'aigua que afecten molts municipis també s'apliquen als ports, i això està afectant el subministrament d'aigua potable als vaixells. Una empresa de Vilanova i la Geltrú, Dessal, dissenya i fabrica potabilitzadores d'aigua de mar per a embarcacions. Disposar d'aquests aparells de dessalinització permet a les embarcacions no haver de carregar aigua al port i, per tant, no patir restriccions.

Segons Xavier Portillo, enginyer industrial i gerent de Dessal, la sal "baixa d'una manera dràstica": "Es pot obtenir una aigua que és pràcticament aigua de reg. Llavors, aquesta aigua la fan servir per a les dutxes, o en grans vaixells la fan servir per serveis, rentadores, rentaplats, cuina... i al final és un servei necessari per a un vaixell".

L'aigua salada s'injecta a pressió a les membranes i al final del procés surt aigua dolça. Aquesta tecnologia també els permet fer dessalinitzadores més grans situades a terra i estan notant l'interès creixent d'ajuntaments i hotels. Segons Portillo, han fet estudis per a algun ajuntament per fer "sistemes que puguin donar aigua a tot un poble costaner".

"Fem dissenys i aquestes grans instal·lacions les enviem a fora de Catalunya perquè ens les facin, les podem implantar i sempre podem donar el servei tècnic"

Treure aigua de l'aire

Però més enllà del recurs a l'aigua de mar, l'escassetat d'aigua també està generant iniciatives de tot tipus per aconseguir aigua i per estalviar-ne.

Els nens d'una escola de Jendouba, un poble de l'interior de Tunísia, no tenien accés a l'aigua potable. Ara en poden beure gràcies a una màquina en forma de bota desenvolupada per Kumulus, una start-up francotunisiana, que extreu aigua de l'aire i es pot instal·lar a qualsevol lloc perquè pot funcionar amb plaques solars.

Per a Iheb Triki, cofundador de Kumulus: "El concepte és replicar el fenomen de la rosada matinal. Aleshores, què passa? Veiem que l'aire entra des d'aquí i passa un filtre per netejar-lo de contaminants. Després entra a la màquina per refredar-lo i així reproduïm la rosada".

La màquina pot produir entre 20 i 30 litres d'aigua potable al dia. Els impulsors esperen poder ajudar també altres països en temps d'escassetat d'aigua. "Més del 20% de la població de Tunísia, el Marroc i Algèria no tenen accés a l'aigua potable, així els podem proporcionar aquesta màquina perquè puguin produir la que necessiten. En segon lloc, serveix per reduir les ampolles de plàstic i el procés de transport de l'aigua embotellada."
 

Començar per estalviar aigua

Aquí, a l'altra riba del Mediterrani, tot i que també falta aigua, els problemes són diferents. I per fer-hi front cal avançar en l'estalvi a l'agricultura, a la indústria i també al consum domèstic. Un dels serveis que genera una despesa d'aigua més elevada és, per exemple, el rentat de vehicles. Plazy és una empresa que ofereix una neteja de cotxes a domicili que no necessita aigua.

Ja disposen de prop d'una trentena de carrets elèctrics amb els quals es desplacen fins on estigui aparcat el cotxe del client. I des de Barcelona s'estan expandint a tot l'Estat.

Davide Brea és el fundador de Plazy: "El que fem és un rentat en sec, és a dir, utilitzem productes biodegradables especialitzats per a cada material del vehicle i això permet estalviar moltíssima aigua".

"Fem servir menys de mig litre de producte per cada rentat. Amb això, estem estalviant una mitjana de 100, 150 litres d'aigua per cada vehicle".

El preu del servei és més elevat que el d'un túnel de rentat i això està fent que els seus clients siguin, sobretot, flotes de cotxes d'empresa i tallers concessionaris, a més dels que no tenen temps per anar-lo a rentar. Segons Brea, tenen "serveis per a neteja de flotes, de clients d'hotels i de clubs esportius, i aquí sí que veiem que moltes empreses ens estan cridant per això, per l'estalvi d'aigua. Però veiem que el consumidor final el que més valora ara mateix és la comoditat de fer-ho a casa seva".

A part del rentat en sec, al mercat també hi comença a haver túnels que disposen de reciclatge de l'aigua, de manera que el consum es redueix molt.