A Catalunya, mig milió de persones fan la seva aportació desinteressada a la societat com a voluntaris en els àmbits més diversos: en el voluntariat social, lingüístic, a les presons, en organitzacions animalistes o d'ajuda a la gent gran. Però l'impacte de la crisi sanitària ha modelat la manera de fer voluntariat. Més gent s'autoorganitza per fer el que abans feien les associacions sense ànim de lucre i els voluntaris cada cop estan més compromesos amb causes com l'emergència climàtica o la justícia social. El nou voluntariat està més compromès amb causes com el medi ambient i l'emergència climàtica Voluntariat amb una mirada crítica Ara, les ONG i les fundacions intenten canalitzar i atraure aquesta força que ha emergit de la crisi sanitària. El repte és vehicular aquest esclat de consciència social cap al voluntariat organitzat. Segons Roger Buch, professor de la Universitat Ramon Llull i consultor de la Fundació Pere Tarrés, les associacions tenen molt d'interès per incorporar aquesta gent nova: "Hem d'anar veient com va evolucionant, si les entitats més clàssiques, tradicionals, que tenen més capacitat de fer diagnòstics sobre determinades situacions i les actuacions que hi tenen més impacte podran canalitzar aquesta energia voluntària que ha sorgit d'una manera més informal. Les entitats també tenen un cert neguit per veure com es pot canalitzar això." Els motius que empenyen algú a fer-se voluntari també han anat evolucionant en el temps. Segons el professor Buch, ara el voluntariat és més crític i militant: "Ho veiem en el camp social, on molts dels voluntaris que estan atenent les situacions d'emergència més dures són els primers implicats en la denúncia d'aquestes situacions. També ho veiem en el voluntariat de caire ambiental, on l'activisme no és una solució a un problema puntual sinó que esdevé una denúncia global. l voluntariat entès com a sensibilització." Arribar on no arriba l'administració La pandèmia també ha ajudat a situar en el mapa situacions que requereixen l'ajuda de voluntaris perquè l'administració no hi pot donar resposta. Com el problema de la soledat no volguda de les persones grans que miren de pal·liar els Amics de la Gent Gran. Voluntàries com la Conchi fan que persones com la Carme, de 83 anys, se sentin més acompanyades: "Una cosa molt bonica que em va dir la Carme és que tant de bo hagués arribat abans la covid perquè així ens hauríem conegut abans." El director d'Amics de la Gent Gran, Albert Quiles, apunta que més gent s'ha solidaritzat amb aquesta situació i diu que la demanda del servei d'acompanyament i de voluntaris ha crescut: "Per Amics de la Gent Gran les persones voluntàries són activistes de la causa, són persones molt compromeses, de totes les edats. Hi ha motivacions diverses però tot són històries molt maques de persones implicades, amb un cor molt gran. Tenen tot el nostre reconeixement i admiració." A Catalunya hi ha més de mig milió de persones que participen en alguna mena d'activitat solidària i 25.000 entitats actives, segons xifres de la Fundació Pere Tarrés.