Com és la vida, que de sobte un virus t'afecta la medul·la espinal i passes a viure en cadira de rodes. L'Enrique Rovira-Beleta tenia 24 anys i estava fent el servei militar quan aquest virus li va canviar la vida de dalt a baix. Ja fa 41 anys que és usuari de la cadira de rodes i, com a arquitecte, és tot un referent en la lluita contra les barreres arquitectòniques i en la millora de l'accessibilitat per a les persones amb discapacitat.
Nova entrega de la secció "De Júnior a Sènior", protagonitzat per dos empresaris emprenedors que són pare i fill. Produeixen Starpil, una cera de depilar que està arrasant. Surt de Torredembarra i viatja a mig món. La fàbrica Maystar Group, empresa familiar d'abast internacional que compleix 40 anys sent líder mundial al sector de la bellesa. En coneixem els detalls amb Jesús Bonan, president de Maystar Group, i Dennis Bonan, el seu fill i conseller delegat.
Els estudiants catalans han sortit avui al carrer per protestar contra l'ocupació israeliana de Gaza. El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i el Comitè Estudiantil de Solidaritat amb el poble palestí han convocat vaga coincidint amb el 76è aniversari de la Nakba, l'expulsió dels palestins arran de la creació de l'estat d'Israel. Les protestes es continuen estenent per tot el món. En parlem amb Laurent Cohen, copresident de l'Associació Catalana de Jueus i Palestins (JUNTS).
Aquest dimecres, a les 8 del vespre, acte d'homenatge a Núria Feliu al Palau de la Música Catalana, amb direcció artística d'Enric Majó; direcció musical i arranjaments d'Esteve Molero, i presentació d'Helena Garcia Melero i Òscar Dalmau. Un homenatge a l'artista que ens va deixar aquest estiu farà dos anys, organitzat per entitats molt diverses, com ara el govern o els castellers del seu barri de Sants, el mateix Palau o el Taller de Músics, entre d'altres.
Què passaria si perdéssim la qualitat i l'excel·lència de la sanitat al nostre país? En el programa, sovint escoltem el testimoni de pacients que volen compartir la seva gran satisfacció per l'eficiència i tracte rebut pels professionals del sistema sanitari d'aquest país. Però fa temps que els problemes i reptes que té plantejats el sistema sanitari continuen sent els mateixos: infrafinançament crònic, immobilisme de l'administració, burocràcia asfixiant i manca d'autonomia real dels mateixos professionals. En el cas que no s'aconsegueixin resoldre, què passaria si perdéssim la qualitat i l'excel·lència de la sanitat al nostre país? Ho demanem a Jaume Padrós, president del COMB.
Les eleccions de diumenge han sacsejat el tauler polític català. La gesticulació de la campanya dona pas ara a les negociacions per mirar d'arribar a un acord de govern. Però, més enllà dels missatges electorals, què ens han transmès, els nostres polítics, amb el seu comportament? Perquè la manera que tenim de comportar-nos diu com som. I hi ha estils de moltes menes. Què ens diu, l'estil de la política actual? I què és més determinant, comportament o missatge? Norbert Bilbeny és catedràtic d'ètica de la Universitat de Barcelona.
El Banc d'Espanya calcula que es necessiten 600.000 habitatges nous més fins al 2025. A Catalunya en caldrien prop de 140.000. S'adverteix que les llars creixen més de pressa que l'oferta del mercat. Però és materialment impossible construir aquesta quantitat de pisos en dos anys. Com és que les administracions públiques, tant l'espanyola com la catalana, no han estat capaces d'aportar solucions eficaces per augmentar la construcció de pisos que es necessiten al país? En parlem amb Xavier Vilajoana, president de l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE), i Òscar Gorgues, gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona.
El PSC ha guanyat les eleccions al Parlament i amb una victòria més clara que la de fa tres anys. El Parlament ha quedat sense majoria independentista i amb una forta davallada d'Esquerra, que s'ha vist superada per Junts. A l'altre extrem, el PP ha passat de ser l'última força de la cambra a la quarta. Ara bé, feta la fotografia sorgida d'una participació que no arriba al 60%, el repte és ara com formar govern perquè no hi ha cap majoria clara. Ho analitzem amb Joan Julibert, periodista i professor de comunicació a la UB.
A Catalunya hi ha més de 2.000 fundacions que treballen per defensar el seu objectiu de contribuir a millorar el benestar de la societat. Prop de 16.000 persones integren els seus patronats i garanteixen més de 36 milions de serveis per a la població en molts àmbits: l'economia, la salut, els serveis socials, els esports, la cultura, l'alimentació... El nombre de fundacions va a l'alça, creix. Com s'explica? Aprofitant que s'acaba d'editar la "Guia pràctica per a un patronat efectiu", saludem Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, i Daniel Osiàs, director d'una d'aquests 2.000 fundacions, la Marianao de Sant Boi de Llobregat, una de les últimes que s'han creat.
Segons les últimes dades, a Catalunya hi ha actualment 174.000 persones sordes, que majoritàriament utilitzen la llengua de signes catalana per comunicar-se. Com s'ho fan per comunicar-se internacionalment en llengua de signes quan la del país que visiten no és la mateixa? Josep Quer és membre de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans especialitzat en lingüística de llengües de signes.
Com funciona una transfusió de sang? Quin és el procés que segueix la sang del donant fins a arribar al receptor? Hi ha algun risc en les transfusions? Ho demanem a Joan Ramon Grífols, director assistencial del Banc de Sang i Teixits.
El nombre de centenaris es multiplica. Si el 1981 eren 140, el 2017 ja s'acostaven als 2.000. L'esperança de vida a casa nostra ja és de 83 anys i mig, sis més que fa 30 anys. Però què pensen i amb quina realitat es troben les persones centenàries? L'escriptora i activista Maria Carme Carrió Salabarnada ho analitza al llibre "Converses amb dones centenàries", un retrat de la longevitat.
A Catalunya hi ha actualment entre 70.000 i 80.000 vehicles elèctrics. Això són moltes bateries que tard o d'hora quedaran fora de servei. I el nombre anirà creixent. És cert que les bateries dels cotxes elèctrics seran un problema d'aquí pocs anys? Laura Talens és investigadora de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma.
Amb el bon temps arriben els escarabats, que, pels efectes del canvi climàtic i la seva resistència als insecticides, es veu que cada cop s'adapten més. Ho confirmen els entomòlegs i les empreses que es dediquen al tractament de plagues. Però, per què ens molesten tant? Es poden arribar a convertir en immunes als plaguicides? Què passaria si no poguéssim aturar l'expansió de les paneroles? Ho analitzem amb Xavier Bellés, professor de l'Institut de Biologia Evolutiva, que fa 42 anys que investiga i treballa amb paneroles, i Andreu Garcia, vicepresident i portaveu d'ADEPAP, l'Associació Catalana d'Empreses de Salut Ambiental.
Fa 200 anys de l'estrena de la "Novena simfonia" de Beethoven. Era el 7 de maig de 1824 a Viena. És una peça que és patrimoni de la humanitat, himne de la Unió Europea i obra mestra de la música clàssica occidental. En coneixem més detalls amb el periodista Albert Galceran, divulgador musical i corealitzador d'"Els homes clàssics" a Catalunya Música.
L'Ajuntament i els jutjats de Barcelona llancen un crit d'alerta contra la delinqüència multireincident. Els Mossos d'Esquadra, el 2023, van incrementar la seva actuació i van detenir 526 lladres multireincidents, un 82% més que el 2022. El Col·legi de l'Advocacia ha presentat una proposta legislativa que passa per la reforma del Codi Penal. És possible acabar amb la impunitat multireincident? Ho consultem a Emilio Zegrí, vocal de la Comissió de Normativa de l'ICAB, i l'intendent Rafael Tello, cap de la Divisió Ciutadana de Barcelona dels Mossos d'Esquadra.
Després de les preguntes de diversos oients, hem dedicat uns minuts a la tècnica de les injeccions intravítries directament al globus ocular. En què consisteix, aquesta tècnica? És dolorosa? En parlem amb la doctora Estefanía Cobos, oftalmòloga especialista en retina de l'Hospital Universitari de Bellvitge.
Tanquem el programa saludant el duet L'Arannà. Són les joves Anna Sala, de Sant Feliu de Guíxols, als sintetitzadors, i Lara Magrinyà, d'Eivissa, a la veu. Aquest dissabte s'ha presentat "La salamandra", amb la col·laboració del pianista Marco Mezquida i segon senzill del disc de debut que es publicarà a finals de mes, un homenatge a l'escriptora Mercè Rodoreda.
Parlem amb Montserrat Torrent, l'organista catalana més destacada del segle XX. Concertista de relleu internacional, mestra d'organistes, pionera i renovadora en la interpretació d'aquest instrument. Amb una carrera de 70 anys, segueix en actiu als 98.
Vivim en un món on la despesa militar està arribant a nivells mai vistos: freguem els 300 euros l'any per cada habitant del món. És el novè any consecutiu a l'alça. Principalment per les guerres de Gaza i Ucraïna, el 2023 els pressupostos militars van augmentar un 6,8%, segons càlculs de l'Institut d'Estocolm de Recerca sobre la Pau. Què en podem esperar, d'un món cada cop més armat? Tica Pont és presidenta del Centre Delàs d'Estudis per la Pau.
Són moltes les persones aficionades a la meteorologia. Josep Pascual, de 74 anys, és enginyer tècnic agrícola i topògraf. Fa més de mig segle que recull les proves del canvi climàtic del Mediterrani. Isaac Vilà, de 23 anys, es forma per meteoròleg i als 11 anys ja li va demanar al Josep d'acompanyar-lo. Actualment col·labora prenent la temperatura del mar a l'Estartit.
Saludem el periodista Antoni Tortajada, qui ens ha explicat mil i una històries a TV3 i en sèries documentals com "Històries de Catalunya", "300", "Història intermitent del Parlament" o "Quanta guerra!" Però fa un cert temps que no surt en pantalla. Oients com l'Anna i l'Oriol volen saber en què està treballant i si el tornarem a veure aviat a TV3.
Què passaria si es tallessin els arbres més vells del bosc? És cert que són clau per a la supervivència de tot el bosc, per a la conservació de la natura? Que quan els arbres són petits, en la foscor, sense capacitat d'alimentar-se, és a través de les arrels dels grans que es nodreixen? Un estudi recent, publicat per la revista Natura Plants, de la Universitat de Barcelona, adverteix de les conseqüències de tallar aquests arbres. El catedràtic de Biologia d'aquesta universitat Sergi Munné-Bosch és un dels autors de l'estudi.
El divendres 2 d'abril del 1954 arribava al port de Barcelona el vaixell Semíramis, noliejat per la Creu Roja francesa i procedent d'Odessa. Transportava 229 supervivents de la División Azul. N'hem parlat uns minuts amb l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté i amb Lluïsa Rius Santamaria, aquell dia voluntària de la Creu Roja, que va pujar a bord del vaixell.
Saludem Albert Rami, lleidatà de 74 anys amb una llarga experiència com a naturòpata i herbolari. S'ha dedicat a recuperar i difondre la memòria sobre l'ús tradicional de les herbes, tant a la ràdio com a la televisió. Té diverses botigues, més d'onze mil subscriptors a YouTube i més de nou mil a Facebook.
Tanquem el programa conversant amb Cris Juanico, que ens presenta el seu nou llibre CD "Cançons de Xerxa". El músic de Ciutadella ha musicat poemes de Joan Francesc López-Casasnovas, conegut com a Pere Xerxa, que va ser professor seu a l'institut i que va morir ara fa un parell d'anys. Cris Juanico és un músic de referència i de llarga trajectòria amb els Ja T'ho Diré o Menaix a Truà. Aquest dissabte, 4 de maig, participa en el Festival Ressons, que es fa al Penedès.
La vida ens pot canviar d'un moment a l'altre. Per exemple, quan de sobte et donen un diagnòstic d'esclerosi lateral amiotròfica, l'ELA. És el que li va passar ara fa quatre anys a l'exporter i extècnic del Barça Juan Carlos Unzué.