La immigració a Catalunya, més diversa i clau per a molts sectors econòmics

L&#39;&uacute;ltima enquesta de poblaci&oacute; activa certifica que a Catalunya hi ha 780.000 persones estrangeres treballant sobre un total de 3.800.000 ocupats. Les arribades al conjunt d&#39;Espanya per als anys vinents s&#39;estimen en mig mili&oacute; de persones anuals. Aquest &eacute;s un dels pilars del creixement econ&ograve;mic recent, i la m&agrave; d&#39;obra estrangera s&#39;ha convertit en imprescindible per a molts sectors econ&ograve;mics. A &quot;Valor afegit&quot;, n&#39;hem analitzat tres: el sector del transport, l&#39;atenci&oacute; a les persones i el sanitari. Aquest mes d&#39;abril es va admetre a tr&agrave;mit al Congr&eacute;s dels Diputats una Iniciativa Legislativa Popular per regularitzar la situaci&oacute; dels treballadors sense papers que hi ha a Espanya, i que podrien ser mig mili&oacute; de persones. Fins ara s&#39;han fet set regularitzacions d&#39;immigrants, l&#39;&uacute;ltima el 2005. Els treballadors immigrants al transport &Agrave;lex Gilabert &eacute;s el director gerent de l&#39;empresa Teisa: &quot;Ens falten conductors. El que ens ha portat tota aquesta situaci&oacute; &eacute;s a tenir autobusos aturats. No hi ha res m&eacute;s dram&agrave;tic que tenir els recursos materials, per&ograve; no els humans&quot;. El Jos&eacute; Luis Tordesillas es prepara per anar a treballar com a conductor d&#39;autobusos de Teisa a Girona. Ell &eacute;s colombi&agrave;, vivia a Gandia i l&#39;empresa li va oferir allotjament de franc durant tres mesos perqu&egrave; no troben conductors a l&#39;&agrave;rea de Girona. &quot;Em van entrevistar l&#39;Alexandra i en Pere, de Recursos Humans. Els vaig comentar la situaci&oacute; i ells em van dir que si estava disposat a venir m&#39;ajudarien amb tres mesos d&#39;allotjament, amb la idea de veure si m&#39;adapto i si m&#39;agrada o no. Veig que a Girona hi ha moltes possibilitats de trobar feina i aix&ograve; &eacute;s el que jo crec que em conv&eacute;.&quot; Teisa posa a disposici&oacute; dels conductors instal&middot;lacions perqu&egrave; es preparin el menjar, com a una altra facilitat per als que venen de fora. A m&eacute;s, ofereix formaci&oacute; a persones que treballen als escorxadors de la zona, on tenen sous inferiors i horaris nocturns. Passar al sector del transport pot ser una millora econ&ograve;mica i social. &Agrave;lex Gilabert sost&eacute; que han intentat &quot;buscar una sortida professional a gent que estava en altres sectors perqu&egrave; puguin tenir una millor retribuci&oacute; facilitant-los la formaci&oacute;.&quot; La feina de conductor d&#39;autob&uacute;s --o de camions-- ja no atrau els joves locals per les llargues jornades i la dificultat de conciliar-la amb la vida familiar. A l&#39;empresa Teisa hi ha 96 treballadors estrangers de 36 nacionalitats diferents. Els que comencen condueixen els autobusos m&eacute;s petits i poden escollir entre els diferents serveis per trobar el que m&eacute;s els agrada. &quot;A mi m&#39;agraden les rutes interurbanes perqu&egrave; el tracte amb les persones no &eacute;s f&agrave;cil, hi ha gent diferent, uns de tranquils i altres d&#39;agressius, segons la personalitat de cadasc&uacute;. La idea &eacute;s seguir avan&ccedil;ant, perqu&egrave; en aquest m&oacute;n un pot seguir formant-se.&quot; Cr&eacute;ixer professionalment en el sector de la cura de les persones La Doris Logronyo &eacute;s de l&#39;Equador i treballa a la cooperativa Suara des de fa 20 anys. &Eacute;s responsable de la unitat de neteja d&#39;una de les empreses especialitzades d&#39;aquest grup, on treballen 5.000 persones. La majoria es dediquen a l&#39;atenci&oacute; a domicili de persones grans en situaci&oacute; de depend&egrave;ncia, pagada per l&#39;administraci&oacute; p&uacute;blica. &quot;Les meves primeres feines van ser sortir a fer neteges a fons o permanents. De mica en mica, anaven creixent els clients. Vam comen&ccedil;ar amb tres o quatre treballadores i ara som al voltant de 150 o 160. Jo ara s&oacute;c una de les responsables de la unitat de neteja.&quot; El 90% de les persones que treballen a Suara s&oacute;n dones que es dediquen sobretot a l&#39;atenci&oacute; directa, per&ograve; tamb&eacute; hi ha c&agrave;rrecs de gesti&oacute; i de participaci&oacute; en els &ograve;rgans de govern de la cooperativa. M&eacute;s de 500 persones d&#39;aquesta empresa tenen nacionalitat estrangera, tot i que moltes de les espanyoles han aconseguit la nacionalitat els &uacute;ltims anys. M&ograve;nica V&aacute;zquez &eacute;s directora de personal de Suara i diu que un 12% de la plantilla s&oacute;n persones d&#39;origen migrat, principalment del Per&uacute;, l&#39;Equador, Col&ograve;mbia i tamb&eacute; del Marroc, entre les principals nacionalitats. &quot;S&iacute; que &eacute;s veritat que hi ha una part de la plantilla que fa molt de temps que est&agrave; aqu&iacute; i que estan nacionalitzats, i no es trobarien en el 12% de la base de dades. Nosaltres tenim una pol&iacute;tica que incentiva la promoci&oacute; interna i que les professionals puguin fer recorreguts en qu&egrave; puguin assumir diferents responsabilitats&quot; L&#39;arribada d&#39;immigrants a Catalunya s&#39;ha accelerat un cop superada la crisi del 2008 i la pand&egrave;mia de la covid. La seva aportaci&oacute; &eacute;s una de les causes del creixement econ&ograve;mic dels &uacute;ltims anys. Deu mil metges estrangers treballen a Catalunya A Catalunya hi ha m&eacute;s de deu mil metges estrangers treballant, la majoria de l&#39;Argentina, Vene&ccedil;uela i Col&ograve;mbia. Segons dades del Consell de Col&middot;legis de Metges de Catalunya, aquests professionals suposen el 22% de tots els que exerceixen al pa&iacute;s. La Natalia G&oacute;mez &eacute;s una psiquiatra nascuda a Col&ograve;mbia que va estudiar al seu pa&iacute;s i va arribar a Catalunya per ampliar coneixements. &quot;Vaig decidir venir a estudiar, vaig fer un m&agrave;ster en rehabilitaci&oacute; i despr&eacute;s vaig comen&ccedil;ar el doctorat. Diguem que aleshores van comen&ccedil;ar les dificultats i els problemes. No et paguen el que hauries de percebre per ser una especialista. Per&ograve; al final et conformes perqu&egrave; est&agrave;s treballant en la teva especialitat.&quot; Tots els metges col&middot;legiats tenen el t&iacute;tol de metge homologat, per&ograve; la majoria tenen molts problemes per convalidar l&#39;especialitat, en part per la difer&egrave;ncia dels sistemes educatius. Per&ograve; els metges tamb&eacute; denuncien arbitrarietats. Ana Graciela Angulo &eacute;s la responsable de la secci&oacute; de metges amb formaci&oacute; extracomunit&agrave;ria del Col&middot;legi de Metges de Barcelona. &quot;Triguen entre cinc i set anys a donar resposta, i la majoria de les respostes s&oacute;n negatives. Nom&eacute;s han reconegut un 15% dels metges enquestats, &eacute;s molt poc. La resta estem fent la nostra especialitat sota supervisi&oacute;, a l&#39;espera d&#39;una resposta negativa o positiva&quot;. Abdel Hakim Mustafa va n&eacute;ixer al L&iacute;ban, va estudiar Medicina a Cuba amb una beca del seu govern i va fer l&#39;especialitat a Espanya. Ara treballa a l&#39;Hospital de Sant Pau en un servei d&#39;&uacute;ltima tecnologia en imatge card&iacute;aca per millorar les intervencions quir&uacute;rgiques. &quot;Vam venir a fer el MIR aqu&iacute;, he fet la resid&egrave;ncia com a cardi&ograve;leg i he fet la subespecialitat en imatge card&iacute;aca. Aqu&iacute; el que fem &eacute;s crear el bess&oacute; digital dels &ograve;rgans dels nostres pacients i practiquem el que s&#39;anomena &quot;cirurgia digital&quot; per fer la cirurgia. Hi ha cirurgies, com la maxil&middot;lofacial o la de traumatologia, en les quals es pot reduir el temps un cinquanta per cent.&quot; M&eacute;s de la meitat dels metges col&middot;legiats els &uacute;ltims anys s&oacute;n estrangers, i la sanitat catalana no podria funcionar igual sense ells.

La immigració a Catalunya, més diversa i clau per a molts sectors econòmics

A Catalunya hi ha 780.000 persones estrangeres treballant, una mà d'obra que s'ha convertit en imprescindible en sectors com el transport, l'atenció a les persones i la salut