La banda sonora del biaix de gènere en la salut mental

En el sisè capítol de Gent normal hem comprovat que les dones són les grans oblidades de la salut mental. La sobreprotecció i la infantilització condicionen el diagnòstic i el tractament, i la violència estructural causa malalties i n'impedeix la recuperació. Moltes artistes han parlat d'això a les seves cançons. Les músiques que apareixen en aquest capítol: 1. "Anxiety", Julia Michaels. Una cançó que la cantant nord-americana, juntament amb Selena Gómez, dedica a l'ansietat i la depressió i que estableix un diàleg entre dues dones que lluiten contra aquests trastorns. Michaels va dir en una entrevista "era una cançó sobre empoderament femení sense ser una cançó sobre empoderament femení". La lletra diu: "Els meus amics volen portar-me al cinema/Els dic que se'n vagin a la merda/ que ara mateix estic fent manetes amb la meva depressió." 2. "Summertime Sadness", Lana del Rey. La cantant de Nova York dedica aquesta cançó a una amiga que es va suïcidar. Lana del Rey ha explicat en alguna ocasió que ella mateixa té atacs d'ansietat, fins al punt que va haver de cancel·lar una gira per aquesta raó. Lana del Rey ha admès que ha hagut de suspendre una gira pels atacs d'ansietat 3. "Baby one more time", "Toxic", "Oops... I did it again", Britney Spears. Dediquem una bona part del programa a parlar de la doble vara de mesurar que la societat fa servir per jutjar homes i dones, encara que siguin personatges famosos, i de com aquest és un dels molts factors que predisposen més les dones a tenir problemes de salut mental. "&gt; Un dels casos més sonats és el de Britney Spears, infantilitzada pels seus problemes. Spears va triomfar amb només 16 anys i l'escrutini cruel a què estava sotmesa contínuament va poder amb ella. A més, es veia obligada a interpretar un paper impossible, una combinació d'adolescent dolça i innocent i de dona hipersexualitzada, que provocava encara més crítiques: o no hi arribava mai o es passava sempre, com ella mateixa va explicar. Després d'una crisi nerviosa, un jutge va decidir l'any 2008 que el seu pare, James Spears, en seria tutor legal de manera temporal; no va ser temporal, perquè la situació es va allargar fins al setembre del 2021. Altres cantants homes amb trastorns de salut mental, com Kurt Cobain, Bruce Springsteen o Shawn Mendes, no han estat tractats amb aquest paternalisme. 4. "Marxa nupcial", Richard Wagner. Amb aquesta peça, que forma part de l'òpera "Lohengrin" (1850), parlem de la trampa que pot ser per a algunes dones el matrimoni. Segons la "Guía de Salut Mental amb Perspectiva de gènere", hi ha més problemes de salut mental entre dones casades en comparació amb dones solteres. En el cas dels homes, és precisament el contrari: estar casat és un factor de protecció davant de les malalties mentals. 5. "Caroline Says II", Lou Reed. "Caroline diu/Mentre s'aixeca del terra/Per què em pegues?/No és gens divertit." Un tema del cantant novaiorquès sobre el maltractament, inclòs al seu àlbum "Berlin" del 1974, un disc conceptual que explica la relació si és que se'n pot dir aixíentre Jim i Caroline. Segons una enquesta feta a la Unió Europea, el 32% de les dones supervivents de violència física tenen ansietat i el 20% depressió. A més, les dones que han estat víctimes de violència masclista tenen tres vegades més risc de tenir pensaments i conductes suïcides. Una prova més que la medicació i la psicoteràpia tenen els seus límits; si no fem canvis estructurals, la situació seguirà igual. 6. "O mio Babbino Caro", "Signore ascolta" i "Casta diva", interpretades per Maria Callas. La diva de l'òpera és l'enèsim exemple del patiment psíquic que poden causar la fama i el maltractament per part de la parella, en aquest cas Aristòtil Onassis. El maltractament per part d'Onassis va ser un dels detonants del patiment emocional de Maria Callas Malgrat el seu èxit inqüestionable, va tenir una relació difícil amb la fama, fins al punt que amb 41 anys va abandonar l'òpera, amb 47 es va intentar suïcidar i amb 50 es va recloure a casa seva després de la mort d'Onassis. 7. "Se Telefonando", "Ancora, ancora, ancora", "Il cielo en una Stanza", "Tintarella di Luna", Mina. El 23 d'agost del 1978, Anna Maria Mazzini, Mina, una de les grans veus de la música italiana, es va enclaustrar a la seva casa de Lucerna, Suïssa, després de decidir que no tornaria a trepitjar un escenari mai més. Segons algunes fonts, en el seu últim concert va dir al públic "aneu a la merda". Al llarg de la història, moltes dones han estat acusades d'estar boges, en un intent de controlar-les perquè sortien de la norma. Mina va haver de viure sota una hostilitat extrema per aquesta raó. Un dels seus primers èxits, "Il cielo en una stanza", escrita per Gino Paoli, va ser un èxit de vendes, però també un escàndol, perquè parlava d'una relació sexual en primera persona i això, a l'any 1960, era inconcebible. El 1978, la cantant Mina va abandonar els escenaris Aquest va ser l'inici d'una carrera plena d'èxits, però farcida d'escàndols pel comportament d'una dona que no estava disposada a viure com marcaven els cànons de la Itàlia dels anys 60 i 70.

La banda sonora del biaix de gènere en la salut mental

Cançons per denunciar que ser dona és un factor de risc per patir un trastorn mental