Guia per passar un bon Carnestoltes amb els més petits

El Carnestoltes està marcat al calendari dels més petits com una de les festes més esperades de l'any. No tots els dies poden trencar amb la rutina i vestir-se de manera diferent. Però, més enllà d'això, què els aporta? Segons la presidenta de l'Associació pel Dret a Jugar dels Infants (IPA) a Espanya, Imma Marín, l'alegria que desperta aquesta festivitat en els infants té a veure amb "una experiència que avui dia viuen poques vegades": una certa disbauxa que s'allunya de la sensació que tot està reglat.

Destaca també el treball que es fa de l'empatia, la creativitat i -fins i tot- al voltant del sentiment de comunitat:

"Em poso a les sabates de l'altre perquè em puc convertir en qui jo vulgui. A més, quan m'he d'imaginar i treballar una mica la disfressa, apareix aquesta part de creativitat. I, moltes vegades, es fa amb altres nens amb els quals hem de debatre i posar-nos d'acord."

Contra la rectitud de les escoles

La psicòloga infantojuvenil Núria Aparicio coincideix amb Marín i en aquest sentit convida a reflexionar sobre el fet que les disfresses s'hagin regularitzat tant a les escoles:

"Marquen massa el que han de portar els infants i pot ser una angoixa pels que no volen. Caldria que incidissin més en el fet que poden portar altres coses si volen. O, si diuen que cal portar una cosa al cap, no concretar quina."

En aquest sentit, Marín veu com una "contradicció" que "una festa de disbauxa i transgressió" s'organitzi des d'una institució:

"El més bonic del Carnestoltes és que jo pugui imaginar qui vull ser i trencar aquestes regles, i no quan està tot tan pautat i la canalla ha participat poc... Si és la classe qui decideix què portarem cada dia és una cosa, si ho han decidit els mestres, acabes obeint."

Marín proposa, doncs, que sigui la mateixa canalla la que decideixi què portar i, després, ho pugui crear des de la "llibertat":

"A l'hora de fer les disfresses, continua passant que veus tota la classe exactament igual. Això no és creativitat. Si hem decidit que anem de robot, cadascú se l'ha de fer com vulgui. I com més pugui posar de mi al que per mi és un robot, millor. I si no queda perfecte, també millor. L'objectiu és que aprengui i gaudeixi fent-ho."  

Deixar decidir a l'infant

Sobre com decidir les disfresses que portaran els nostres infants, doncs, la clau, segons Aparicio, és "deixar-los decidir però acompanyar-los en la decisió":

"Cal deixar-lo escollir però no donar-li l'opció que no volem que esculli. Acompanyar-lo a mirar disfresses junts, per exemple. I si a mi no m'agrada la que tu estàs decidint et puc donar una altra opció intermèdia."

Cal, apunta la psicòloga, parlar-los amb "un vocabulari que puguin entendre" i "posar-nos en el seu lloc":

"Hem de veure què estan entenent ells o perquè volen vestir-se així. Preguntar-los, intentar entendre'ls, i a partir d'aquí dir-los la nostra opinió i perquè pensem que no ens agrada que es posin alguna cosa. L'important és que surti d'ells si finalment decideix no disfressar-se d'alguna cosa pel que li hem explicat."

I és que, segons Aparicio, el Carnestoltes és una bona manera d'introduir certs temes i qüestionar-nos amb els infants per què hem fet una certa elecció sobre una disfressa i tot el que comporta. Sempre, però, diu la psicòloga que "cal explicar-los les coses tenint en compte el que entenen, adaptant-nos al nivell de l'infant".

Compte amb els referents

Aquest any, les disfresses que més han triomfat són les del personatge "Dimecres" de la Família Adams (després de l'èxit de la sèrie a Netflix) i el de Spiderman, tot un clàssic. Les botigues especialitzades remarquen que cada cop influeix menys si estan pensades per nens o per nenes.

Això sí, la polèmica de les disfresses massa sexualitzades per a nenes segueix apareixent en algunes ocasions. Una polèmica que, apunta Aparicio, va més enllà del Carnestoltes:

"Si algú vol posar-se aquesta disfressa és perquè ja té uns valors. És alguna cosa que cal treballar."

En aquest sentit, segons Marín, el Carnestoltes dona una "oportunitat d'aprenentatge" i de conversa i reflexió amb els infants:

"Carnestoltes és tot allò que no pots fer durant l'any, pots fer d'allò que no ets. Això també dona peu a treballar valors, inquietuds, referents..."

D'altra banda, Aparicio parla sobre què fer amb els referents que els arriben als infants des de sèries, pel·lícules o xarxes socials, a vegades relacionats també amb la hipersexualització o la violència:

"Si aquest nen està veient aquesta sèrie, després no pots dir-li que no es pot disfressar d'aquell personatge. S'ha de fer un treball abans. I, en el moment, negociar".

Marín explica que les marques creen series per introduir personatges que després es converteixen en marxandatge (també disfresses) i lamenta que "som poc conscients de l'imaginari empobrit que això va creant en les noves generacions":

"La canalla està cada cop més manipulada per estereotips que els venem com a referents, i això comporta un empobriment de la creativitat."

Això sí, Marín apunta que, si has donat la llibertat que es disfressin del que vulguin, ho has d'admetre. "Una altra cosa és: l'endemà en parlem?", conclou.  

I si no es vol disfressar?

I, què passa quan un infant no vol participar del Carnestoltes? I si no es vol disfressar? Segons Aparicio, és una cosa que han d'escollir ells:

"Igual que amb l'elecció de la disfressa, és una oportunitat molt bona que triïn, ja que no sempre poden triar. En general els nens volen disfressar-se però, si no volen, se'ls ha de respectar. Això sí, explicant-los que tots els nens ho faran perquè és Carnestoltes, que ho entenguin, perquè a vegades el que passa és que tenen vergonya."

Per Marín, la conclusió és la mateixa: el Carnestoltes és un joc i el joc mai pot ser obligat. Això sí, recomana portar alguna cosa a sobre per si l'infant es penedeix a últim moment:

"El que sí que pots fer és encoratjar, animar, motivar... I moltes vegades això passar per posar-te tu al davant. Si a l'infant li fa vergonya, potser s'anima si veu que la resta de la família es disfressa. O potser al principi diu que no, però, a poc a poc, es va engrescant."

I és que, segons ambdues expertes, el Carnestoltes és un molt bon moment per participar en activitats en família. Diu Marín que és justament "una de les coses més maques":

"Juguem a convertir-nos en uns altres, podem ser coses inversemblants. I que això ho puguem fer en família és una oportunitat d'aprenentatge i de vincle familiar brutal. Pensar les disfresses junts, fer-les, provar-nos-les... És un procés llarg i es pot allargar també després, quan veiem les fotos i tinguem un gran record."

A més, apunta Marín, és una manera "no de dir-li a l'infant, sinó de 'vivenciar', que ets capaç de jugar i divertir-te com a adult i amb ell".