Els tres ous de la Mare i el Pare Ocell comencen a esquerdar-se. El Germà i la Germana trenquen la closca amb força, però el tercer ou necessita l'ajuda de la Mare i el Pare. És així com neix en Pikkuli. És un ocellet molt petit que es desplaça fent saltirons. En Pikkuli s'espanta per qualsevol cosa nova. Té por de sortir a fora, però de sobte, de manera accidental, cau del niu directament a l'hamaca del Pare, feta amb un paraigua. En Pikkuli s'adona que gronxar-se a l'aire lliure és fantàstic! El Pare i la Mare gronxen els seus tres petits, i a tots tres els encanta!
En Pikkuli se'n va de casa per trobar algú com ell. Al bosc, la Sra. Grèvol camina amb els seus set pollets perfectament arrenglerats i en Pikkuli decideix afegir-s'hi, però cauen tots com peces de dòmino. A la bassa, en Pikkuli troba una granota saltadora i comencen a saltar plegats sobre fulles de lliri. Splaix!, la granota salta a l'aigua i en Pikkuli la segueix. Esquitxar-se amb l'aigua és divertit de debò, i nedar és com volar, però sota l'aigua. En Pikkuli torna a casa i explica a la seva família que ja sap volar. La família se n'alegra molt i el Pare vol anar a volar amb en Pikkuli, però ell diu que no.
En Pikkuli vol jugar a la gallineta cega amb el Germà i la Germana, però ells volen anar a volar. En Pikkuli busca un altre company de joc, però ningú té temps. En Pikkuli troba un ocell curiós, d'aspecte gens habitual, la Garsa, pescant a la bassa. De sobte, la Garsa està a punt d'ofegar-se, i en Pikkuli ha de saltar a la bassa per ajudar-la. La Sra. Grèvol i els seus pollets aplaudeixen: en Pikkuli és un heroi que ha salvat la Garsa! La Garsa i en Pikkuli es fan bons amics.
En Pikkuli va amunt i avall fent saltirons, tot i que és un ocell. Tothom intenta animar-lo a volar perquè és el que se "suposa" que fan els ocells. En Pikkuli no sap volar, però sap pescar; ell i la Garsa agafen una bona pila de peix, i la família d'en Pikkuli n'està orgullosa. En Pikkuli surt a volar a l'esquena de la mare, però a mig vol cau, tothom s'espanta i comença a animar en Pikkuli dient: "Au, vinga! Vola!". En Pikkuli i l'Ànec Dormilega comencen a batre les ales i, de sobte, en Pikkuli vola! Però quan se n'adona, s'espanta i aterra. Volar no és per a ell. En Pikkuli torna a fer saltirons, mentre la seva família vola per damunt seu.
En Pikkuli té por de la foscor i li costa adormir-se. La Germana i el Germà intenten tranquil·litzar-lo jugant a ombres xineses, però encara ho empitjoren més. Tot canvia quan en Pikkuli cau a la galeria negra com el quitrà del Talp. El Talp ajuda en Pikkuli a enfrontar-se a la por de la foscor, i, aviat, en Pikkuli es diverteix jugant amb les ombres.
Tossut com és, en Pikkuli està aprenent a expressar els seus sentiments. El Pare intenta moltes coses amb ell, però a tot el que li proposa, en Pikkuli contesta: "Nooo!". Al cap d'una estona, el Pare s'enfada amb en Pikkuli i li fa morros. En Pikkuli no té cap altra opció que fer que el Pare es tranquil·litzi i tornar-li el bon humor. Tota la família acaba menjant peix fresc a casa, rient.
En Pikkuli es lleva amb el ritme al cos. Li encantaria posar-se a picar sobre qualsevol cosa, però tots els altres són tan avorrits¿ I a més, no els agrada la seva música. Llavors, en Pikkuli es troba el Picot, que pica amb entusiasme un vell cotxe desballestat. En Pikkuli i el Picot comencen el seu concert plegats, però ara, en Pikkuli té un martelleig i un rodament de cap: han tocat massa fort!
En Pikkuli enveja els bonics ocells de joguina dels seus germans, així que en roba un al Germà, i comença una baralla entre tots dos, que normalment tenen bon caràcter. Estan discutint, enfadats, quan la Garsa arriba saltant i fa que tots comencin a jugar plegats. Sense adonar-se'n, els germans han deixat de barallar-se.
En Pikkuli i la Garsa troben una eruga. En Pikkuli se la vol quedar com a mascota i comença a entrenar-la. Se l'endú a casa, li dóna menjar i la treu a passejar. En Pikkuli se'n va a jugar a la bassa i deixa l'Eruga desatesa, que ho destrossa tot. La Mare i el Pare renyen en Pikkuli, que renya l'Eruga. L'endemà, l'Eruga ha desaparegut, i només en queda una cosa marró, dura i recargolada. Els germans li fan un funeral, però en plena cerimònia, la cosa marró, dura i recargolada s'esquerda i s'obre. En surt una Papallona, que vola fins al Pikkuli i li fa un petó al front!
En Pikkuli vol ajudar la seva família i amics a fer dissabte. Malgrat les seves bones intencions, tot acaba terriblement desendreçat. Per casualitat, però, resulta que acaba ajudant algú. Al final, en Pikkuli fa trucs de circ i fa molt feliç a tothom del bosc. Especialment anima un petit Pollet grèvol que s'ha perdut. Fins i tot un petit ésser pot portar una felicitat enorme als altres.
En Pikkuli admira la bellesa i la distinció de la família Cigne. En comparació, la seva pròpia família sembla ximple i gens extraordinària. En Pikkuli s'introdueix en les activitats de la família Cigne i intenta ser com ells, però els Cignes no li paren esment i fan la seva. Al final, en Pikkuli s'adona que la seva pròpia família és molt agradable i que el seu tipus d'humor el fa riure.
Tothom té un niu o un cau propis, així que en Pikkuli també es vol construir la seva pròpia cabana de fusta. Els seus amics vénen per ajudar-lo. La cabana acaba sent molt maca, però en Pikkuli la vol per a ell sol i fa fora els seus amics. Més tard, en Pikkuli se sent molt ximple i molt sol a la cabana. Finalment, tothom té permís per entrar a la cabana, i fan una festa d'inauguració!
Aviat serà l'aniversari d'en Pikkuli. Ell no para de somiar els millors regals i els més grossos. La família comença a amoïnar-se, i la gota que fa vessar el got és quan en Pikkuli explica a tots els convidats que vindran quins regals li haurien de dur. La família li prepara una sorpresa: el matí del seu aniversari, en Pikkuli es lleva tot sol! Comença a buscar la família, que juntament amb tots els altres animals del bosc surten de darrere dels arbustos cantant-li l'Aniversari feliç. L'aniversari esdevé inoblidable, i la xarxa-trampolí per saltar que ha teixit l'Aranya corona la felicitat.
Els pares deixen en Pikkuli una estona a casa de la Sra. Grèvol perquè li faci de cangur, tot i que ell no vol. En Pikkuli és incapaç de seguir el ritme dels Pollets i no coneix els costums de la família Grèvol. A més, s'enyora. A l'hora de la migdiada, la Sra. Grèvol llegeix un conte en què posa molt de sentiment i de sobte en Pikkuli queda encantat per la història. La Sra. Grèvol acaricia en Pikkuli, que s'adorm al costat dels Pollets. A la tarda, en Pikkuli i els Pollets mengen llavors feliçment. En Pikkuli fa el pallasso, i fins i tot la Sra. Grèvol riu! La Mare i el Pare el vénen a buscar. Finalment, el dia ha estat molt divertit!
En Pikkuli i el Pare juguen molt animats quan senten els Pollets grèvols cantant en un cor. En Pikkuli i el Pare s'adonen que els Pollets voldrien sortir del que està marcat i improvisar, però l'estricta directora del cor, la Sra. Grèvol, no els ho deixa fer. La Sra. Grèvol veu amb horror que els Pollets comencen a marxar corrents un darrere l'altre. Al final, en Pikkuli i el Pare porten la Sra. Grèvol amb els Pollets, que troben cantant i ballant, feliços i lliures.
El mussol i els altres habitants del bosc preparen una festa boscana. Enmig dels preparatius, la Garsa es fa mal en una pota amb una ampolla trencada. Els animals s'adonen que el bosc està ple de deixalles per culpa dels humans. En Pikkuli i tots els altres decideixen netejar-lo i reciclar les deixalles que trobin. Tots plegats, després, aconsegueixen organitzar la festa del bosc. Però de sobte, en Pikkuli s'adona que el bosc torna a estar brut per culpa, ara, dels convidats. Avergonyits, els animals tornen a netejar el bosc, que torna a quedar net i bonic.
La família Ocell fa plans per passar el dia a la platja, quan el Pare agafa la grip. La Mare decideix anar a la platja sola amb la canalla, però en Pikkuli es vol quedar a casa i cuidar el Pare. La Mare dubta, però finalment ho aprova. En Pikkuli porta suc calent i baies al Pare, però mentre ho prepara ho deixa tot cap per avall! Tant en Pikkuli com el Pare queden de color blau per culpa de les baies. El Mussol ve a cuidar el Pare, que no para d'esternudar, i es queda parat quan es troba en Pikkuli i el Pare patint el que es pensa que és una estranya malaltia que tenyeix el cos de blau. Al final, tots els malentesos s'aclareixen i quan la resta de la família Ocell torna a casa, tots plegats assaboreixen el suc i les baies.
El Talp està sembrant i treballant al seu hort. Per accident, en Pikkuli l'hi fa malbé i el Talp s'enfada amb ell. En Pikkuli s'enfada encara més per la reacció del Talp, però a poc a poc s'adona que el Talp està molt trist perquè li ha destruït l'hort. Al Pikkuli li sap greu i decideix demanar perdó. El Talp el perdona i tots dos tornen a plantar de bell nou l'hort.
En Pikkuli, la Germana i el Germà estan amoïnats. La Mare i el Pare discuteixen tot el dia. Amb l'ajuda del Germà i la Germana, en Pikkuli es converteix en el Petit Cupido. Excaven un forat-parany, on cauen els pares. La canalla no els ajudarà fins que els pares prometin que es faran un petó. La Mare i el Pare esclaten a riure per tot l'enrenou. Al final arriba l'Aranya per llegir contes a la canalla i fer-los de cangur tota la nit, mentre la Mare i el Pare acampen a les roques sota la llum de la lluna.