El 1321, gràcies a un acord de l'aleshores rei Jaume II, Tarragona va rebre, amb tots els honors de l'època, les relíquies de la patrona. En concret, es tractava d'uns ossets del braç de santa Tecla, provinents del que s'havia conegut com l'"Armènia petita" i que avui correspon al territori de Turquia. Va ser un esdeveniment sonadíssim. Des d'on van ser custodiades en un primer moment, l'església de Constantí (al Tarragonès) i fins a la Catedral de Tarragona, on es guarden des de fa set segles, hi va haver gent de tots els estaments (noblesa, clergues...). Va ser allò que avui dia se n'hauria dit "un bany de masses", atès que la processó va ser de més de cinc quilòmetres. L'urna reliquiari, la que conté les relíquies de la patrona tarragonina, es manté tancada a pany i forrellat al llarg de l'any. S'obre, esclar, per la Festa Major. Tanmateix, els mossens de la Catedral de Tarragona ja l'han oberta en diverses ocasions en el darrer any. El dia de celebració és el 17 de maig, quan van arribar aquestes restes òssies. Ara, qui les vulgui veure de ben a prop, qui vulgui amarar-se d'aquest sentiment i emocions, ho pot fer aquest dissabte 17 de setembre i el dia central de Santa Tecla, el proper divendres 23 de setembre.  La capella de Santa Tecla, a la Catedral de Tarragona ("Tot es mou")   Cercavila del Convit del 700, única i irrepetible als Països Catalans  Precisament, aquest 17 de setembre, el braç de santa Tecla --no pas "incorrupte", com escriuen erròniament alguns mitjans de tant en tant-- es pot veure davant la Catedral, el dia que la capital del Tarragonès esdevé el centre neuràlgic de la cultura popular dels Països Catalans. El motiu? La Mostra de Folklore, que convida a participar-hi una vintena de grups homònims als de Tarragona. D'aquesta manera, s'homenatja els principals seguicis populars d'arreu del territori de parla catalana. No es repeteix cap localitat i hi veurem, entre altres, la Mulassa de Valls, el Drac de Vilafranca --que no acostuma a sortir més enllà de la capital del vi si no és per esdeveniments excepcionals com aquest--, els Diables de Vilanova i la Geltrú o l'Àliga de Girona.  Mn. Antoni Pérez de Mendiguren Cros i Mn. Joaquim Gras Minguella ("Tot es mou" )   20.000 persones a la Baixada de l'Àliga de Tarragona El 1986, en la recuperació de l'Àliga tarragonina, es va tenir molt clar que si a l'època medieval l'havien fet possible des del Gremi de Ferrers, ara, havia de tenir-ne el material. L'estructura, de ferro. I l'embolcall, de llautó. És la protagonista d'un dels plats forts de la batejada com "La Major Festa de Catalunya". La Baixada de l'Àliga el 22 i el 23 omple els carrers de l'entorn de la Catedral. És "apoteòsic", en paraules dels que la viuen. Segons el consistori, s'hi apleguen unes 20.000 persones. A més, s'ha convertit en un acte públic, del "poble i per al poble", quan el 21 qui ho vulgui s'hi pot posar sota. Això sí, el portador o la portadora que la fa ballar i voltar el dia abans de Santa Tecla i el mateix dia ha de tenir unes característiques físiques concretes per evitar més d'un maldecap. I atenció perquè pesa 90 quilos.  Ester Roca, tècnica de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona.    Santa Tecla 2022 torna a la normalitat, enmig d'aquesta celebració dels set segles de l'arribada del braç, i ho fa allargant tres dies més del que era costum la festivitat. L'ambient festamajorenc es viu i es frueix a Tarragona. Dissabte tindrà el plaer de ser la capital de la cultura popular dels Països Catalans. 700 anys després, la Festa Major de Tarragona es manté ben viva, superant els dos anys de pandèmia, talment com la patrona, que va resistir estoicament els martiris i sofrences que li van imposar pel fet d'estimar a qui no havia d'estimar. La van enviar a la foguera, sí, però la tempesta va ser providencial. A partir d'aquí la llegenda n'explica la resta...  Des del 1996 ha estat declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional i classificada el 2010 com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional.