Per què als Estats Units fan passarel·les de moda on desfilen nens que estan esperant per ser adoptats? Seria impensable fer alguna cosa semblant a Europa? I a Catalunya, quan som capdavanters pel que fa a les adopcions internacionals, només per darrere dels Estats Units pel que fa a nombre d'habitants? Quin és el sistema correcte? Els nens queden exposats a la por i a la humiliació, amb aquestes activitats? O bé és acceptable aquest sacrifici si aconsegueixen trobar una família? Una coproducció de Televisió de Catalunya
EMISSIÓ: dimecres 6 de novembre. En aquest "60 minuts" viatgem a algunes zones dels Estats Units per ser testimonis de com es fa servir el màrqueting amb els nens. Les passarel·les, els anuncis a la televisió i les exhibicions fotogràfiques són un tema molt polèmic, però sembla que funcionen amb nens que difícilment seran adoptats - adolescents, grups de germans i nens amb necessitats especials. Això té un gran impacte en futures despeses socials, ja que molts estudis demostren que créixer i arribar a la majoria d'edat dins del sistema d'acollida pot comportar malalties psiquiàtriques o abocar els nens i nenes a situacions de delinqüència, indigència o presó.
TRÀILER
El Regne Unit a poc a poc està adoptant les tècniques dels Estats Units i van organitzar la seva primera desfilada el 2010. A Catalunya, el mateix any, es va aprovar la nova llei dels drets i les oportunitats de la infància i l'adolescència, - que potencia, entre d'altres, l'acollida familiar - però, paradoxalment, a Espanya també s'ha arribat a acusar algunes comunitats autònomes d'amagar els números al voltant del sistema d'acollida. En aquest context, al nostre país la idea de fer servir tècniques de màrqueting, com fan els EUA per augmentar les adopcions, sembla encara molt perillosa. Però, són aquestes passarel·les un "mal" necessari?


Un documental dirigit i produït per Sara Gibbings. Una coproducció de Televisió de Catalunya i TVE.