El regateig de l'administració a l'hora d'indemnitzar els grans lesionats

La setmana passada una noia de 20 anys va morir esclafada per una palmera al Raval de Barcelona, però si la seva família no fa la reclamació pertinent, l'Ajuntament no la indemnitzarà. Per tenir dret a una indemnització, cal que els perjudicats comencin el tràmit. I és que arribar a cobrar aquesta compensació no és immediat, tot el contrari. El procediment serà llarg, el temps vindrà determinat per la gravetat i les característiques del cas, i es podrà dilatar al màxim si s'esgoten tots les vies de reclamació. Tràmits lents i feixucs en una administració sense prou recursos Víctimes, jutges i advocats lamenten que el procés pugui durar entre 5 i 10 anys, i consideren que no s'hauria d'allargar més d'un any. El lletrat Daniel Vosseler ho atribueix a la precarietat de l'administració de la justícia: "La justícia és la gran oblidada de la democràcia. Costa molt fer funcionar una administració amb aquesta manca de personal i la gran quantitat d'assumptes que ha de resoldre." El procés també s'alenteix per la mateixa naturalesa dels casos i pels terminis que estableix la llei, que no sempre es compleixen i això encara els dilata més. La família de la noia morta al Raval hauran de reclamar si volen una indemnització (Europa Press / David Zorrakino) Montserrat Raga, magistrada del jutjat contenciós administratiu número 5 de Barcelona i delegada del deganat explica que sovint els perjudicats reclamen quan li surten seqüeles. En aquests casos, primer s'ha d'anar a la via administrativa. L'administració té un termini de mig any per respondre a la reclamació, però sempre acostuma a trigar més. Si l'afectat no està d'acord amb la resolució administrativa pot recórrer a la via penal i, finalment, a la via contenciosa administrativa, on el procés encara s'allarga més, explica Raga: "Si el cas és greu, com a mínim es triga sis anys més: dos per assenyalar el judici i quatre més per resoldre tots els recursos que s'hi presentin." La jurisdicció contenciosa administrativa s'ocupa d'una matèria complicada i la magistrada lamenta la falta de recursos: "Nosaltres sempre hem demanat reforços i no ens els han concedit mai. Potser a l'administració ja li va bé aquesta lentitud." No és infreqüent que algunes persones morin durant el judici, o abans d'arribar-hi. La casuística és molt variada, però un dels casos amb més afectats és el de la dependència. Moltes persones que tenen dret a les ajudes no són a temps de cobrar-les. Tetraplègic des de fa 7 anys i encara sense cobrar res Quan tenia 17 anys, el Rafael va caure d'un gronxador en un parc infantil de Rubí, al Vallès Occidental, i es va donar un cop al cap sobre un paviment molt dur. Li van diagnosticar una tetraplegia completa i va haver d'estar tres mesos a l'UCI del Vall d'Hebron i més d'un any a l'Institut Guttmann. El Rafel es va quedar tetreplègic per la caiguda des d'un gronxador (Flickr / Lucía Fernández) La seva mare, la Concepción, va haver de deixar la feina de perruquera per dedicar-se completament al fill. El Rafael, que ja té 24 anys, no es pot valer per si mateix i necessita algú les 24 hores del dia. Porta diverses sondes, li van haver de fer una traqueotomia, i calen dues persones per moure'l. El judici es va fer al desembre passat, més de sis anys després de l'accident: "Però encara no hem cobrat res. Només tinc l'ajut, per la llei de dependència, d'una persona dues hores diàries els dies feiners." Quan el Rafael va tenir l'accident, ningú de l'Ajuntament es va posar en contacte amb la família. La Concepción va anar a veure l'alcaldessa i el que li va dir la va decebre: "De seguida em va dir que no era culpa d'ells, sinó que el meu fill havia fet un mal ús del gronxador. Però nosaltres sabem que el paviment no tenia capacitat per absorbir els cops." Les indemnitzacions, en cas que s'estableixin per decisió judicial, no es cobren fins que la sentència sigui ferma i s'acrediti la culpa de l'administració i en quin grau n'és responsable El paper de les asseguradores en la dilatació del procediment Els jutges i els advocats coincideixen a exclamar-se que arriben massa procediments a la justícia i serien partidaris d'incentivar la mediació. Però les asseguradores sovint ho impedeixen, es queixa la magistrada Montserrat Raga: "Quan hi ha una companyia d'assegurances, d'inici ja diu que no a la mediació. Per mi és un error i una manera d'allargar el procediment." La mediació escurçaria el procediment, però les asseguradores ho impedeixen (Unsplash / Chris Liverani) Aquestes companyies, afegeix l'advocat Daniel Vosseler, s'aprofiten de la lentitud dels procediments per collar els afectats. Disposen d'un recurs que no tenen les víctimes i això els dona avantatge: "Quan una víctima pateix un sinistre important amb seqüeles que limiten els seus ingressos, es veu abocada a acceptar acords que si la justícia anés més ràpida no acceptarien." Vosseler fa molts anys que batalla als jutjats a favor de les víctimes, però encara no sap com dir a un client amb lesions molt greus i irreversibles que el seu judici l'han assenyalat per d'aquí quatre anys. L'advocat creu que es viuen situacions "inversemblants" i sentencia: "La justícia que triga massa no és justa".

El regateig de l'administració a l'hora d'indemnitzar els grans lesionats

Els afectats poden haver d'esperar fins a 10 anys a cobrar després de tenir un accident greu en què l'Ajuntament o alguna altra administració tingui alguna responsabilitat