30 anys de la guerra de Bòsnia
"El documental" recorda el drama dels Balcans amb l'emissió de "L'última cinta des de Bòsnia"
"El documental", del 33, estrena la versió llargmetratge del documental "L'última cinta des de Bòsnia", d'Albert Solé. S'hi explica la història de la Sifa que, 25 anys després del final de la guerra de Bòsnia, torna al seu país per buscar les restes dels seus familiars, que van ser víctimes del genocidi executat per l'exèrcit serbobosnià el 1995
31/03/2022 - 22.45 Actualitzat 09/05/2022 - 14.21
Sifa Suljic, nascuda a Srebrenica, va arribar a Sant Celoni (Vallès Oriental) com a refugiada, fa 30 anys, gràcies a la mobilització solidària que es va produir a molts indrets de Catalunya durant la guerra de Bòsnia.
El 2020, 25 anys després del final de la guerra de Bòsnia (1992-1995), la Sifa va tornar al seu país natal, acompanyada del seu fill Anel, per intentar trobar les restes del seu germà Nezir, desaparegut durant la massacre de Srebrenica de 1995, i, sobretot, per explicar al seu fill com va esclatar l'odi entre els que fins llavors havien estat bons veïns. Una gravació casolana enviada pels seus familiars tres mesos abans dels fets que van ser considerats "genocidi" l'ajuda a reconstruir aquesta història.
Aquest és el punt de partida de "L'última cinta des de Bòsnia", un documental dirigit per Albert Solé, promogut per Minimal Films i Clack en coproducció amb La Xarxa de Comunicació Local-VOTV i la participació de TV3.
Al llarg del viatge, la Sifa realitza un descens a l'infern, als escenaris on es va produir la massacre, a les runes abandonades de la que havia estat la seva llar, fent memòria perquè el seu fill no oblidi el seu passat i buscant encara respostes per localitzar les restes del seu germà gran. Per això visita l'Institut de Persones Desaparegudes, on encara es treballa per identificar les víctimes del genocidi de Srebrenica. Una esfereïdora seqüència en què la Sifa busca respostes envoltada de centenars de bosses amb restes òssies encara per identificar. L'any 2009 hi havia més de 2.000 sacs repartits en 850 estants. Actualment encara queda un 20% de la feina.
El documental es va estrenat el desembre del 2020 al "Sense ficció" amb els 25 anys del final de la guerra, que va causar 100.000 morts i va obligar dos milions de persones a exiliar-se. La massacre de Srebrenica va suposar una inflexió a la guerra. L'OTAN va bombardejar posicions serbobosnianes i quatre mesos després es van signar els Acords de Pau de Dayton. L'any 2017, el Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia (TPII), amb seu a la Haia, va condemnar Ratko Mladic a cadena perpètua per "genocidi i crims contra la humanitat".
"L'última cinta des de Bòsnia" aborda també com afronten els traumes del passat les diferents generacions: la de qui l'ha patit, la Sifa, i la següent generació, la dels seus fills Anel i Azra, alhora que planteja l'interrogant de si mai es tornarà a repetir una guerra. "No sé fins quan durarà això d'aquesta manera es pregunta la Sifa, perquè qualsevol dia s'encén una flama i adeu, una altra vegada."
Premis
Premi Panorama al millor documental nacional al DocsValència, Espai de No Ficció. 2021
Fitxa tècnica
Direcció: Albert Solé
Guió: Albert Solé, Joan Salicrú i Ariadna Vázquez
Realització i muntatge: Raúl Cuevas
Producció executiva Clack: Joan Salicrú, Ariadna Vázquez i Eloi Aymerich
Producció executiva Minimal Films: Albert Solé i Gemma Rodríguez
Música: Enric Teruel
2020
Una producció de Minimal Films i Clack en coproducció amb La Xarxa-VOTV, la participació de Televisió de Catalunya i el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, el Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i la col·laboració dels ajuntaments de Granollers, Mataró, Terrassa, Sabadell, Sant Boi i Sant Celoni.