Domingo Villar: Quan la novel·la negra és alta literatura

L'escriptor Domingo Villar moria el 18 de maig passat. Nascut a Vigo l'any 1971, la seva pèrdua ha provocat multitud de paraules d'estimació per part dels lectors que, des de la publicació l'any 2006 de la primera novel·la, "Ulls d'aigua", van entrar a l'univers gallec de Leo Caldas. A les recomanacions de la setmana del "Ciutat Maragda", la Llibreria El Cucut ens recomana deixar-nos portar per aquest detectiu i el seu ajudant "maño" Rafael Estévez. Tres són les novel·les que ens ha deixat Domingo Villar: "Ulls d'aigua", "La platja dels ofegats" i "L'últim vaixell", editades en castellà a l'editorial Siruela i traduïdes al català a Columna edicions. Una de les coses que més crida l'atenció dels seus llibres és que cada capítol de les tres novel·les comença amb una paraula i la seva descripció al diccionari de la llengua. Cap paraula estranya, no us penseu: Taberna, desafinar, bravo, corriente, tregua, auxiliar, contingente... Una característica de l'estil de Domingo Villar són els diàlegs. No trobareu descripcions llargues, tot i que viureu el paisatge com si forméssiu part de l'obra. L'humor és un altre protagonista, gràcies sobretot als interrogatoris que fa Rafael Estévez als gallecs. La poca paciència del primer xoca constantment amb el caràcter relaxat i poc concret dels segons: "más o menos, depende, tal vez, es posible, supongo"... Coneixereu Vigo com si hi haguéssiu estat. Els carrers, els edificis, la gastronomia gallega (ai, els percebes), la llum, les postes de sol, les "bateas", els comerços, la venda de peix al port, les ries, la vida dels pescadors, la pluja -els gallecs tenen 70 paraules per anomenar les intensitats de les pluges-, la música... Cal fer esment, també, que Domingo Villar es fixava molt en les expressions gallegues que es van perdent i les introduïa a les novel·les. A "L'últim vaixell", Leo Caldas interrogava una dona que havia vist, molt aviat al matí, la noia que havia desaparegut. A la pregunta de si sabia quina hora era quan la va veure, la dona va contestar: "La noche aún le podía al día". Així de senzilla, contundent i clara és la literatura de Domingo Villar. Domingo Villar ens ha deixat amb tres novel·les i un recull de contes il·lustrat per Carlos Baonza. Escrivia en gallec i, acabat el capítol, el tornava a escriure en castellà. Podeu llegir en pocs dies una obra a la qual ell va dedicar-hi setze anys. Fem-li l'homenatge que es mereix i llegim, si pot ser en ordre, "Ulls d'aigua", "La platja dels ofegats" i "L'últim vaixell" i, de postres, "Algunos cuentos completos". En vols més? A la pàgina de "Ciutat Maragda" hi trobaràs més recomanacions.

Domingo Villar: Quan la novel·la negra és alta literatura

L'escriptor gallec va donar vida al detectiu Leo Caldas en tres novel·les plenes de girs, humor i referents de la seva terra