Misticisme i veus que lloen déus perduts. Avui, "Himnes corals del Rig-veda", de Gustav Holst, en la interpretació del cor de cambra del Royal College of Music (Treasure Island, 2015).
Una formació insòlita, lirisme i aplom. Avui, el quartet amb piano núm. 2 en sol m, op. 45, de Gabriel Fauré, amb el Trio Wanderer i Antoine Tamestit (Harmonia Mundi, 2010).
Impuls, presència i justícia. Avui, la simfonia núm. 6 en Mi d'Emilie Mayer, en el seu primer enregistrament mundial (Hänssler Classic, 2022).
Creativitat, evocació i la màgia de l'eclecticisme al Renaixement. Avui, l'ensalada "La Justa", de Mateu Fletxa, en la versió de Cantoría (Centre Culturel de Rencontre Ambronay, 2022).
Classicisme, girs inesperats i gust per l'exotisme. Avui, la Sonata per a piano núm. 11 en la major, K. 331, de Wolfgang Amadeus Mozart, una porta d'entrada al món de les "turqueries" a les mans d'Alícia de Larrocha.
Un sol instrument i un univers de possibilitats expressives. Avui, la sonata per a violí sol núm. 1 en sol m BWV 1001, de Johann Sebastian Bach. La interpreta Rachel Podger (Channel Classics, 2006).
Una història d'amor dissortat. Avui, el lament "Lagrime mie", de Barbara Strozzi, en la veu de Berit Norbakken (LAWO Classics, 2024).
La força del paisatge suec, la musicalitat de les onades. Avui, el poema simfònic "Una llegenda dels esculls", l'opus 20 d'Hugo Alfven, dirigit per Neeme Järvi (BIS, 1995).
Energia, moviment i un intèrpret excepcional. Avui, el concert per a fagot en sol m RV 485m d'Antonio Vivaldi, en la versió de Sergio Azzolini (naïve, 2010).
Lirisme, malenconia i textures àmplies i canviants. Avui, "Night Seasons", per a violoncel, cor i orquestra, de Rebecca Dale, en la versió del conjunt Tenebrae (Signum Classics, 2024).
Intensitat romàntica i un quartet que funciona com un sol instrument. Avui, el quartet núm. 13 en la m D 804 "Rosamunda" de Franz Schubert, en la versió del Quartet Artemis (Warner Classics, 2012).