De les galetes Birba al licor Calisay: empreses que formen part del paisatge

Camprodon, poble del Ripollès, té diversos signes distintius, diversos emblemes estimadíssims. El Pont Nou, construcció medieval sobre el riu Ter declarada bé cultural d'interès nacional. El cinema Casal Camprodoní, un dels tretze cinemes centenaris en actiu que hi ha a Catalunya. I les galetes Birba, per descomptat. Nascudes el 1893, de llarga i reconeguda història. Aquesta setmana hem sabut que les galetes Birba, i també les Núria, signe distintiu de Camprodon, han passat a mans de l'empresa Adam Foods. La compra passa a engruixir el cabal de marques d'una empresa, prolongació empresarial de Nutrexpa, que ja és propietària de noms tan coneguts del món de l'alimentació com Cuétara, Artiach, Panrico, Phoskitos, La Piara, Aneto i la Granja San Francisco. Les galetes Birba i el pont són dos dels referents de Camprodon Nascuda com una prolongació de la pastisseria de la família Birba, la marca de galetes es va consolidar ràpid gràcies en bona part al turisme interior i al fenomen creixent de les segones residències. El negoci factura avui 8 milions d'euros anuals. No són denominacions d'origen com el cava, el vi o l'embotit, per exemple, són empreses històriques també arrelades a un territori. L'imaginari popular català associa ràpidament les galetes Birba amb la població de Camprodon. L'arrelament de les empreses al territori on estan radicades des de la seva fundació és un intangible important, no tan sols simbòlicament, sinó que també té una forta importància en el teixit laboral de la població i, per extensió, de la comarca. Anís, xocolata i vermut Hi ha uns quants exemples en terra català de marques històriques, molt conegudes i emblemàtiques, que van agermanades amb el lloc d'on són, on van néixer i on en la majoria dels casos encara avui contribueixen decisivament al seu benestar econòmic i simbòlic. Són casos com els de l'Anís del Mono, per sempre agermanat amb Badalona. Les galetes Trias, de Santa Coloma de Farners, i les Aromes de Montserrat, el rom Bacardí, de Sitges, o dos clàssics de la restauració dolça com les xocolates Les Comes Cemoi, d'Olot, i les xocolates Torras, de Banyoles. El pont i el mico de l'Anís del Mono, dos símbols de Badalona junts El licor Chartreuse, de Tarragona, al qual s'atribueixen impressionants virtuts medicinals i avui un cobejat objecte de col·leccionisme, i el Vichy Catalan, gairebé un segle i mig d'història, avui amb seu a Barcelona però per sempre associat amb les fonts de Caldes de Malavella. Els Torrons Vicenç, d'Agramunt; la Malvasia del Doctor Robert, de Sitges, i el vermut Yzaguirre i el vi de missa Muller, els dos fills predilectes de Reus. Dos casos especials són el licor Calisay, fabricat des del 1896 fins a principis d'aquest segle a Arenys de Mar i avui amb seu a Mora la Nova. I també el cas de Pastas Gallo, des de sempre establerta a Granollers i des de fa dos anys traslladada a El Carpio, província de Còrdova.