Avui escoltarem: "Requiem" op. 89 (selecció); "Te Deum" per a cor i orquestra, op. 103. La producció coral d'Antonín Dvorák (1841-1904) consta d'una vintena d'obres per a un ampli ventall de formacions i efectius (des de cançons a cappella o amb piano fins a grans composicions simfònicocorals) i de temàtica diversa (oratoris, misses, himnes festius, motets, cançons populars). Dvorák no va escriure cap obra coral d'entitat fins als 35 anys i gairebé totes van ser fruit d'encàrrecs i peticions. Però, en canvi, aquest reduït corpus de música coral conté obres decisives en la seva carrera, que van contribuir poderosament al prestigi i difusió de la seva música al seu país i especialment a Anglaterra, on les seves obres eren rebudes amb entusiasme, fervor i devoció, una admiració que li va obrir les portes als Estats Units.
ESCOLTA-HO ARAAvui escoltarem: Missa en re major, per a cor, solistes i orquestra op. 86. La producció coral d'Antonín Dvorák (1841-1904) consta d'una vintena d'obres per a un ampli ventall de formacions i efectius (des de cançons a cappella o amb piano fins a grans composicions simfònicocorals) i de temàtica diversa (oratoris, misses, himnes festius, motets, cançons populars). Dvorák no va escriure cap obra coral d'entitat fins als 35 anys i gairebé totes van ser fruit d'encàrrecs i peticions. Però, en canvi, aquest reduït corpus de música coral conté obres decisives en la seva carrera, que van contribuir poderosament al prestigi i difusió de la seva música al seu país i especialment a Anglaterra, on les seves obres eren rebudes amb entusiasme, fervor i devoció, una admiració que li va obrir les portes als Estats Units.
Avui escoltarem: "La núvia de l'espectre" cantata op. 69 (selecció); "Santa Ludmilla", oratori per a cor, solistes i orquestra, op. 71. La producció coral d'Antonín Dvorák (1841-1904) consta d'una vintena d'obres per a un ampli ventall de formacions i efectius (des de cançons a cappella o amb piano fins a grans composicions simfònicocorals) i de temàtica diversa (oratoris, misses, himnes festius, motets, cançons populars). Dvorák no va escriure cap obra coral d'entitat fins als 35 anys i gairebé totes van ser fruit d'encàrrecs i peticions. Però, en canvi, aquest reduït corpus de música coral conté obres decisives en la seva carrera, que van contribuir poderosament al prestigi i difusió de la seva música al seu país i especialment a Anglaterra, on les seves obres eren rebudes amb entusiasme, fervor i devoció, una admiració que li va obrir les portes als Estats Units.
Avui sentirem: "Duets moravis" op. 32; Psalm 149, per a cor mixt i orquestra, op. 79. La producció coral d'Antonín Dvorák (1841-1904) consta d'una vintena d'obres per a un ampli ventall de formacions i efectius (des de cançons "a cappella" o amb piano fins a grans composicions simfonicocorals) i de temàtica diversa (oratoris, misses, himnes festius, motets, cançons populars). Dvorák no va escriure cap obra coral d'entitat fins als 35 anys i gairebé totes van ser fruit d'encàrrecs i peticions. Però, en canvi, aquest reduït corpus de música coral conté obres decisives en la seva carrera, que van contribuir poderosament al prestigi i difusió de la seva música al seu país i especialment a Anglaterra, on les seves obres eren rebudes amb entusiasme, fervor i devoció: una admiració que li va obrir les portes als Estats Units.
Avui escoltarem: "Stabat Mater" op. 58 (selecció). La producció coral d'Antonín Dvorák (1841-1904) consta d'una vintena d'obres per a un ampli ventall de formacions i efectius (des de cançons a capella o amb piano fins a grans composicions simfònicocorals) i de temàtica diversa (oratoris, misses, himnes festius, motets, cançons populars). Dvorák no va escriure cap obra coral d'entitat fins als 35 anys i gairebé totes van ser fruit d'encàrrecs i peticions. Però, en canvi, aquest reduït corpus de música coral conté obres decisives en la seva carrera, que van contribuir poderosament al prestigi i difusió de la seva música al seu país i especialment a Anglaterra, on les seves obres eren rebudes amb entusiasme, fervor i devoció: una admiració que li va obrir les portes als Estats Units.
Avui hem sentit: "Regne amour" (ària de "Zoroastre"); "Du pouvoir de l'amour" (ària de "Pygmalion"); Suite de danses de "Pygmalion"; "C'est trop soupirer" (de "Les Paladins"); "Les Boréades" (selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de La Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.
Avui hem sentit: "Platée" (selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de La Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.
Avui hem sentit: "Castor et Pollux" (selecció); "Dardanus" (selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de La Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.
Avui hem sentit: "Hippolyte et Aricie" (selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de la Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.
Avui hem sentit: "Les indes galants"(selecció). Jean-Philippe Rameau (1683-1764) és el gran geni de l'òpera francesa del barroc, amb més de trenta obres escèniques compostes a partir del 1733, quan ja havia fet cinquanta anys. Mestre del clavecí, teòric i organista, Rameau va tenir una joventut poc productiva, plena de viatges i de càrrecs insignificants, fins que un poderós mecenes parisenc, Le Riche de La Pouplinière, el va fitxar per al seu cenacle artístic, on va coincidir amb Voltaire, Rousseau i altres erudits de les arts, les lletres i el pensament. Va ser aquí, i entre els anys 1733 i 1739, on va compondre grans obres escèniques que van revolucionar l'escena teatral i musical francesa, i van generar una polèmica d'abast continental coneguda com la "Querelle des Bouffons". La paraula "òpera", d'origen italià, estava vetada.
Avui hem sentit: "La tempesta", música incidental per a l'obra de Shakespeare, op. 109; "Tapiola", poema musical, op. 112. L'activitat creativa de maduresa de Jean Sibelius (1865-1957) està completament marcada per la seva complexa personalitat, pels daltabaixos emocionals, per les angoixes i les obsessions que es van anar accentuant amb el pas dels anys i el van portar a una renúncia absoluta i dràstica a continuar escrivint música. A principis del segle XX Sibelius era un compositor i director de prestigi, reconegut i guardonat arreu d'Europa, autor de simfonies i obres de gran envergadura amb un llenguatge poderós, inconfusible, orgull i estendard del nacionalisme escandinau. Però durant els anys vint es va anar aïllant del món, va tallar vincles amb el món musical i va morir als 91 anys després de tres dècades d'absolut silenci creatiu.
Avui hem sentit: Simfonia núm. 7 en do major, op. 105; "Intrata" (de la "Música ritual maçònica", per a orgue, op. 113); "Esbossos" per a piano, op. 114. L'activitat creativa de maduresa de Jean Sibelius (1865-1957) està completament marcada per la seva complexa personalitat, pels daltabaixos emocionals, per les angoixes i les obsessions que es van anar accentuant amb el pas dels anys i el van portar a una renúncia absoluta i dràstica a continuar escrivint música. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor i director de prestigi, reconegut i guardonat arreu d'Europa, autor de simfonies i obres de gran envergadura amb un llenguatge poderós, inconfusible, orgull i estendard del nacionalisme escandinau. Però durant els anys vint es va anar aïllant del món, va tallar vincles amb el món musical, i va morir als 91 anys després de tres dècades d'absolut silenci creatiu.
Avui hem sentit: "Oma maa" (Nostra terra), cantata per a cor mixt i orquestra, op. 92; Simfonia núm. 6 en re menor, op. 104. L'activitat creativa de maduresa de Jean Sibelius (1865-1957) està completament marcada per la seva complexa personalitat, pels daltabaixos emocionals, per les angoixes i les obsessions que es van anar accentuant amb el pas dels anys i el van portar a una renúncia absoluta i dràstica a continuar escrivint música. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor i director de prestigi, reconegut i guardonat arreu d'Europa, autor de simfonies i obres de gran envergadura amb un llenguatge poderós, inconfusible, orgull i estendard del nacionalisme escandinau. Però durant els anys vint es va anar aïllant del món, va tallar vincles amb el món musical i va morir als 91 anys després de tres dècades d'absolut silenci creatiu.
Avui hem sentit: "Les oceànides", poema simfònic op. 73; Simfonia núm. 5 en mi bemoll major, op. 82. L'activitat creativa de maduresa de Jean Sibelius (1865-1957) està completament marcada per la seva complexa personalitat, pels daltabaixos emocionals, per les angoixes i les obsessions que es van anar accentuant amb el pas dels anys i el van portar a una renúncia absoluta i dràstica a continuar escrivint música. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor i director de prestigi, reconegut i guardonat arreu d'Europa, autor de simfonies i obres de gran envergadura amb un llenguatge poderós, inconfusible, orgull i estendard del nacionalisme escandinau. Però durant els anys vint es va anar aïllant del món, va tallar vincles amb el món musical i va morir als 91 anys després de tres dècades d'absolut silenci creatiu.
Avui hem sentit: "Pelléas et Mélisande", poema simfònic op. 46; Concert per a violí i orquestra en re menor, op. 47. L'activitat creativa de maduresa de Jean Sibelius (1865-1957) està completament marcada per la seva complexa personalitat, pels daltabaixos emocionals, per les angoixes i les obsessions que es van anar accentuant amb el pas dels anys i el van portar a una renúncia absoluta i dràstica a continuar escrivint música. A principis del segle XX, Sibelius era un compositor i director de prestigi, reconegut i guardonat arreu d'Europa, autor de simfonies i obres de gran envergadura amb un llenguatge poderós, inconfusible, orgull i estendard del nacionalisme escandinau. Però durant els anys vint es va anar aïllant del món, va tallar vincles amb el món musical i va morir als 91 anys després de tres dècades d'absolut silenci creatiu.
Avui hem sentit fragments de la banda sonora de les pel·lícules "La llista de Schindler", "Set anys al Tibet", "Salveu el soldat Ryan", "Harry Potter i la pedra filosofal", "Minority report" i "War Horse". John Williams (Nova York, 8 de febrer del 1932) és un dels compositors de música cinematogràfica més importants de la història, amb més de cent bandes sonores, moltes de les quals molt populars i estimades, guardonades amb Oscars, Grammys i Globus d'Or, i considerades entre les millors del gènere. Amb una excel·lent formació acadèmica i amb els grans clàssics com a referents, Williams va ser qui va implantar el gran simfonisme en la música de cinema, amb temes inspiradíssims que van de l'espectacularitat i la força dramàtica fins a episodis de gran lirisme i melodies inoblidables que han encimbellat les imatges a qui servien. El tàndem format amb el director Steven Spielberg ha estat un dels més brillants i fructífers de les últimes dècades.
Avui hem sentit fragments de la banda sonora de les pel·lícules "Nascut el 4 de juliol", "L'imperi del sol", "Sol a casa", "Hook", "JFK", "Un horitzó molt llunyà", i "Jurassic Park". John Williams (Nova York, 8 de febrer de 1932) és un dels compositors de música cinematogràfica més importants de la història, amb més de cent bandes sonores, moltes de les quals molt populars i estimades, guardonades amb Oscars, Grammys i Globus d'Or, i considerades entre les millors del gènere. Amb una excel·lent formació acadèmica i amb els grans clàssics com a referents, Williams va ser qui va implantar el gran simfonisme en la música de cinema, amb temes inspiradíssims que van de l'espectacularitat i la força dramàtica fins a episodis de gran lirisme i melodies inoblidables que han encimbellat les imatges a qui servien. El tàndem format amb el director Steven Spielberg ha estat un dels més brillants i fructífers de les últimes dècades.