Com podem saber si som racistes?

"The Talk" és la xerrada que fan moltes famílies racialitzades als seus fills als Estats Units per evitar que acabin detinguts o morts a mans de la Policia. I "la xerrada" no es fa només als Estats Units: això també passa a Europa, i a casa nostra. Sense anar gaire lluny, a França, al Nahel, de 17 anys, el van matar d'un tret en un control policial. L'antídot és fer pedagogia antiracista, tal com defensa l'activista Desirée Bela-Lobedde, autora de "Ponte a punto para el antiracismo", "Ser mujer negra en Espanya" i "Minorías. Historias de desigualdad y valentía" Com podem protegir els fills racialitzats del racisme? Desirée Bela-Lobedde assegura que és difícil protegir les nostres criatures del racisme: Les meves filles, de 14 i 16 anys, saben que no poden sortir de casa ni a comprar el pa sense DNI perquè son afrodescendents i les poden parar i tenir un problema si no el porten. Han de prendre consciència que són racialitzades, i que la relació amb els cossos de seguretat és complicada. Joves protesten per la mort del jove Nahel a França en un control policial Però per més que fem la nostra part, diu l'activista, s'han de formar les persones blanques per deixar de ser racistes i font de perill i violència per a totes les persones racialitzades. Els tres fills de la Fatiha El Mouali, tècnica d'acollida, llicenciada en Econòmiques i doctora de la UAB en Ciències de l'Educació, ja són majors d'edat: "Els homes d'origen marroquí els denominen moros, són molt estigmatitzats. Han de portar sempre el DNI a la butxaca. Els has de criar amb la consciència que no viuen en un espai, país, segur, ni tan sols l'escola, és dur i ens trobem sols i soles." Hi ha qui creu que parlar de racisme genera més racisme, però no és així, afirma Desirée Bela-Lobedde: "Si no parlem de racisme, no el podrem identificar, ni gestionar-ne les conseqüències. N'hem de parlar. Informar-nos sobre com es manifesta el racisme aquí, diferent del dels Estats Units, i educar en l'antiracisme a tota la societat." Hi ha un racisme sistèmic? Hi ha un racisme sistèmic molt arrelat als cossos policials a l'estat espanyol, constata el periodista Marc Almodóvar, autor del documental "Els nostres George Floyd" "Vam recollir nombrosos casos de violència policial racista i de persones mortes sota custòdia de l'Estat en centres d'internament d'estrangeria, a comissaria o amb detencions al carrer. I a la pregunta, en esferes de la judicatura o de la política, de si l'Estat és racista ens deien que no, però vam constatar l'absència d'un debat i de revisió sobre el racisme institucional." A San Francisco la manifestació va tallar durant una estona el Golden Gate Bridge(REUTERS/Kate Munsch) Amb la mort de George Floyd hi va haver manifestacions arreu d'Espanya, afegeix Almodóvar, mentre els col·lectius antiracistes lamentaven la hipocresia de denunciar el que passa als Estats Units i no el que passa a casa nostra. Als blancs no ens importa el racisme perquè no ens afecta', lamenta Lídia Casanovas, educadora de la cooperativa "Fil a l'agulla": "Pel privilegi blanc que tenim som cecs, negacionistes i no ens involucrem; i hem de treballar per acabar amb el racisme que tenim dins." Hi ha racisme a l'escola? La recerca científica constata que a l'escola hi ha encara barreres, discriminacions, islamofòbia i racisme, denuncia la tècnica d'acollida Fahia El Mouali, coautora de "Combatir la islamofobia": "Amb moros, mores, persones negres, gitanos, no és una casualitat, és sistèmic i estructural. Ens trobem mestres racialitzats que els fan fer de mediadors, intèrprets i integradors, i no hauria de ser així. I que han de pressionar les famílies perquè triïn un determinat recorregut formatiu d'FP per als joves racialitzats, que condicionarà el seu futur laboral." A les escoles i als instituts, de majoria blanca, en el dia a dia ens trobem pràctiques i actituds racistes, corrobora l'educadora Lídia Casanovas, que assegura que el racisme és encara una assignatura pendent, un tabú negat, i que ens hem de posar les piles: "Un any després d'acabar en un institut, un jove va confessar a la directora que el seu pas pel centre havia estat un infern de patiment invisibilitzat. La directora es va impactar, no ho entenia perquè tenien un projecte molt bo; però això va servir per iniciar un pla de formació antiracista del professorat." Desirée Bela-Lobedde es troba amb "equips directius que neguen el racisme": "Però després tenim intents d'autolesions o criatures que han de canviar d'escola. O es parla i es dissenyen protocols per atendre l'assetjament racista o no ens en sortirem." Manifestants protesten contra el racisme amb el genoll a terra i el puny alçat, aquest dilluns a Manresa(ACN / Estefania Escolà) El racisme emmalalteix? L'exfutbolista Liliam Thuram diu al seu llibre "El pensamiento blanco" que el pensament blanc ha creat el relat d'una Europa garantista dels drets humans, tal com ens ho explica Bela-Lobedde: "Europa creu al segle 18 que representa els drets de l'home, a la vegada que porta a terme l'expansió colonial, que se sustenta en que hi ha persones que són menys, i els seus territoris i les seves vides valen menys. El sistema és inherentment racista." "El racisme causa dolor en les persones racialitzades", assevera l'escriptora. "I no només dolor, també malalties mentals i físiques", argumenta Fathia El Mouali: "Salut no reconeix el racisme com a font de malalties en persones adultes, i el que és més preocupant és que afecta els nens, veiem cada dia barbaritats. Fruit de la mirada racista, del tracte i dels comentaris discriminatoris a l'escola, al pati i al parc. Són criatures que com a mecanisme de defensa s'allunyen i deixen de parar atenció, i els psicopedagogs encara no ho tenen present." Hi ha docents fantàstics que s'impliquen, però són una minoria encara, lamenta la tècnica d'acollida, que desmenteix que no hi hagi implicació de les famílies d'origen immigrant amb l'escola. Què és la pedagogia antiracista? Des de la cooperativa Fil a l'agulla fan formació a centres i docents per reconèixer el racisme, i tenir eines per aturar-lo i modelar les criatures des de la diversitat. S'ha de parlar de racisme a tot arreu i com més aviat millor, de forma transversal i amb eines com el seu conte "Color carn", reivindica Desirée Bela-Lobedde, perquè aprenguin a respectar la diferència des de menuts "Refer el currículum escolar per afegir les aportacions de persones racialitzades, perquè tot el que hi ha és dels blancs europeus occidentals, i ens perdem moltes coses. I fer polítiques des del govern, lleis i normatives antiracistes." Des de la cooperativa Fil a l'Agulla fan formació a centres i docents per reconèixer el racisme, i tenir eines per aturar-lo, i modelar les criatures des de la diversitat(Filalagulla ) També quotes en determinats sectors professionals de persones racialitzades, com es fa amb altres col·lectius. I que els professionals de la sanitat estiguin formats per identificar les malalties que afecten les persones racialitzades, incloure la perspectiva antiracista en tots els àmbits, conclou l'activista. Com podem saber si som racistes? Acceptar que som racistes ens incomoda, reconeix Desireé Bela-Lobedde. La majoria de les persones no són racistes les 24 hores del dia, si no que tenen actituds, biaixos, estereotips discriminatoris o comportaments racistes, apunta l'activista: "Ens podem preguntar què pensem d'una persona racilitzada quan la veiem. Hi ha gent a la qual li sobta veure persones racialitzades on no se'ls espera: a l'administració pública o de docents. A moltes persones racialitzades ens feliciten per parlar català. A mi se'm nega, que soc d'aquí. Hi ha sempre aquesta estrangerització de les persones racialitzades." Taller presencial d'educació antiracista per identificar les actituds i prejudicis racistes que hi ha en nosaltres (Desirée Bela-Lobedde) Preguntar-nos "com som de racistes?" és la proposta de Lídia Casanovas: "Ara que estic en un moment de criança, al parc em barrejo amb altres famílies que no són blanques, estic donant models de diversitat, és un deure i una responsabilitat canviar". La pregunta que ens hem de fer nosaltres com a persones que formem part d'aquest sistema racista, per la Fathia El Mouali, és si l'estem reproduint o l'estem frenant, i fer plantejaments per corregir aquesta situació.

Com podem saber si som racistes?

Abordar el racisme a la societat, les institucions, els cossos policials, la justícia i l'escola és encara una assignatura pendent