Alfabetització mediàtica i eines per contrastar: el pla per combatre les fake news en escoles i instituts

Com ens podem assegurar que els estudiants no s'empassen cap fake news? La plataforma de fact-checking Verificat impulsa un projecte per combatre la desinformació i les notícies falses en deu centres catalans. Té per objectiu treballar l'alfabetització mediàtica, ensenyar a fer un bon consum de la informació que els alumnes troben per internet i les xarxes socials i evitar la desinformació en escoles i instituts. Comencem la jornada "No m'ho empasso: construïm espais de confiança mediàtica"! &#128640; &#128205;Avui, a la @FundacioBofill, escoltarem referents locals i internacionals en alfabetització mediàtica. Presentarem el projecte de #Verificat per a instituts, Centres Desfake!&#128218; Fil! &#129525;&#128071; pic.twitter.com/Xme3BsoktK V&#8206;erificat (@veri_fi_cat) October 25, 2023 Els infants, els adolescents i els joves estan exposats permanentment a grans volums d'informació de baixa qualitat o malintencionada que reben a través de les xarxes socials o d'internet. Per això,&#8239;els centres educatius i les entitats socioeducatives tenen&#8239;un paper determinant a l'hora de crear&#8239;espais de confiança mediàtica als entorns digitals. Iniciatives com el "Fets o fakes" de Catalunya Ràdio, que lidera el periodista Carlos Baraibar, o el "Passaport digital", de la també periodista Mònica Roca, ofereixen anàlisi i eines per combatre aquestes informacions falses, des de l'àmbit mediàtic però en xerrades a escoles, instituts i bilblioteques. La importància de fomentar l'esperit crític El programa, que té per nom Centres Desfake, té en compte els mitjans que els estudiants fan servir per informar-se, sobretot TikTok i Instagram. Lorenzo Marini, cofundador i cap de projectes de Verificat, apunta que els estudiants no fan un "consum passiu d'informació, sinó que també són ells qui produeixen informació activament; per això cal que coneguin la responsabilitat que implica difondre informació i les conseqüències que pot tenir mentir". Un dels centres que participa en aquest projecte és l'Institut Escola Rec Comtal, al barri de la Trinitat Vella, a Barcelona. Una de les necessitats que han detectat al centre és que els alumnes no tenen prou sentit crític, com explica la cap d'estudis Pilar Martín: "Amb tota la problemàtica entorn de Jennifer Hermoso, per exemple, hi havia alumnes que només es deixava portar per allò que havia sentit a l'Instagram o havia dit el tiktoker de torn." A més, ha avisat&#8239;que els discursos d'odi impacten amb més rellevància a les comunitats més vulnerables, les quals disposen de menys eines i estratègies per protegir-se de la influència nociva d'aquestes informacions. El 74% dels professors perceben que els seus alumnes estan desinformats De fet, segons un informe de la Fundació Luca de Tena sobre alfabetització mediàtica a l'estat espanyol del 2023, el 74% dels professors perceben que els seus alumnes estan desinformats i el 67% assenyalen que no s'han invertit prou recursos per impartir alfabetització mediàtica a les aules. A banda, d'acord amb l'informe PISA, els adolescents tenen una capacitat insuficient per reconèixer la fiabilitat d'una font d'informació. En aquest sentit, els&#8239;docents alerten que calen més esforços per ensenyar als alumnes a tenir una actitud crítica envers les notícies que els arriben.&#8239;

Alfabetització mediàtica i eines per contrastar: el pla per combatre les fake news en escoles i instituts

El 74% dels professors de tot l'Estat perceben que els seus alumnes estan desinformats i que no s'inverteixen recursos perquè tinguin una actitud crítica