Albergínia o esbergínia o aubergínia: receptes per cuinar-la, en diguis com en diguis

A cada casa cuinen aquesta verdura d'estiu a la seva manera. Fins i tot arreu del territori l'anomenen de diferents maneres: albergínia o esbergínia o aubergínia. L'Edu talla l'albergínia en discos ben finets, amb pell, li treu l'amargor deixant-la una estona amb sal, i l'arrebossa amb farina d'arròs o de cigró, per fregir-la i acabar-ne obtenint unes xips d'albergínia. La Carme pela l'esbergínia, la talla a talls de dalt a baix i la passa per la planxa. No es complica, diguem-ne. La Roser s'ha especialitzat a convertir l'aubergínia en mussaka després d'un viatge a les illes gregues. I jo mateixa faig la meva pròpia versió de la lasanya italiana i alterno capes d'esbergínia a la planxa, sofregit de tomàquet, formatge tipus mozzarella, i ho culmino amb parmesà ratllat. Opcionals són les tàperes i les anxoves intercalades. Fora d'aquestes receptes casolanes bàsiques, aquí hem vingut a aprendre i a sortir dels plats rutinaris. Comencem! Com triar les millors esbergínies als mercats? Van néixer a l'Índia. Els àrabs la van dur cap a Europa, i al principi no tenien gaire bona reputació, perquè deien que si en menjaves, et tornaves boig. Una bona esbergínia ha de ser ben lluenta, no ha de tenir cops, ha de ser ben ferma (si estan toves, vol dir que són massa madures). El peduncle ha de ser ben verd, que no estigui massa pansit, arrugat o marronós, perquè voldria dir que fa dies que han deixat el camp. S'oxida ràpidament, per tant la podem deixar en remull amb aigua i sal perquè perdi l'amargant que té, i unes gotetes de llimona. Un cop la comprem, a la nevera aguanta ben bé una setmana. I per cuinar-la: babaganuix, una escalivada, al forn, arrebossada, amb mel, guisadeta, etc. També existeixen moltes varietats d'albergínia com la blanca, la llarga de Menorca, la de metro, la ratllada... Cadascuna amb diferents matisos, però totes delicioses. Les propietats i beneficis de l'albergínia No es pot menjar crua. Una de les qualitats més importants de l'albergínia la guarda a la seva pell. Ens ajuda a lluitar contra l'envelliment prematur, és a dir, serveix per fer prevenció de les malalties cardiovasculars, oncològiques i degeneratives. També per aprofitar tota la fibra de l'albergínia, millor si la consumim amb pell. Ens aporta molt potassi, un mineral que ens ajuda a eliminar líquids, cosa especialment important per a les embarassades i les persones que prenen antiinflamatoris. Té molt poques calories, per tant és adequada per a les dietes per perdre pes. I molta fibra que ens ajudarà a netejar els budells de toxines. Les receptes 1. Albergínia glacejada amb mel Arnau París ens acosta a la cuina andalusina amb aquesta recepta d'albergínia glacejada amb mel, i tot en un pim-pam. 2. Llibrets d'albergínia amb pernil Aquesta versió dels clàssics llibrets, amb albergínia i mel us sorprendrà. 3. Nyoquis amb samfaina Els nyoquis són un plat típic del nord-est d'Itàlia, però molts cops es cuinen amb altres noms i algunes variacions, a tot el país. En aquesta recepta agermanem aquesta pasta italiana amb una salsa catalana per excel·lència, la samfaina. 4. Albergínies al forn Una recepta d'aquelles per quan volem anar per feina i saber que tindrem èxit a taula. A més, té un toc japonès per l'oli de sèsam i el gingebre. 5. Quiche de xampinyons i albergínia Et resol un sopar, te'l pots endur de pícnic i fins i tot a un sopar d'amics o familiar i saber del cert que agradarà a tots els comensals. 6. Tagín de verdures Aquesta recepta és rica en energia, vitamines, minerals i fibra. Acompanya'l d'un aliment proteic com ara carn, peix o ous per aconseguir un menú equilibrat. 7. Babaganuix amb olives negres El babaganuix és la crema d'albergínies i sèsam, molt freqüent a l'Orient Mitjà. Es fa servir com a acompanyament o com a primer plat. En Marc en fa una versió una mica experimental, amb all negre, que li dona un punt més dolç i menys picant. És una manera molt diferent i nutritiva de menjar albergínia, una preparació lleugera, fresca i molt rica en nutrients, ideal per a l'estiu. 8. Albergínies farcides de carn Un plat clàssic que no falla mai. Aquesta és una preparació molt rica en proteïnes d'alta qualitat. A més, la carn de vedella i de porc són riques en ferro i en vitamines del grup B, nutrients que ajuden a la formació i manteniment dels glòbuls vermells. 9. Sardines a la brasa amb escalivada La sardina és un peix blau, que aporta greixos omega-3, beneficiosos per a la salut cardiovascular. Es recomana menjar-ne tres vegades a la setmana. Les verdures escalivades i cuites "en sec" mantenen més bé les vitamines, els minerals i les propietats sensorials que les bullides. 10. Tombet de fonoll El tombet és un plat ben típic de Mallorca al qual donarem un toc especial i de territori: li afegirem fonoll marí. 11. Fons d'armari: conserva de tomàquets i de samfaina Cal aprofitar quan és temporada per fer conserves i omplir el rebost d'un bon fons d'armari. En aquesta ocasió, en Marc Ribas fa tomàquet en conserva i samfaina.

Albergínia o esbergínia o aubergínia: receptes per cuinar-la, en diguis com en diguis

Aquesta hortalissa d'estiu per excel·lència ens permet fer plats autòctons i plats amb gust estranger. Des de la samfaina fins al babaganuix, presentem 11 receptes per fer-la brillar.