Xavier Trias torna a la política i serà el candidat de Junts a l'alcaldia de Barcelona

L'exconseller i exalcalde de Barcelona Xavier Trias optarà al retorn a l'alcaldia en les eleccions del maig del 2023. Ho ha anunciat oficialment aquest dimarts al matí amb aquest tuit, amb un vídeo en què assegura que es presenta després de meditar-ho a consciències i després que, segons diu, molta gent li ha demanat.

Barcelona!
Som-hi! pic.twitter.com/Smjrm8A5Fc

— Xavier Trias (@xaviertrias) December 13, 2022

L'anunci ja el va fer aquest dilluns a porta tancada, en un sopar de Nadal amb la federació de Barcelona de Junts, a les Cotxeres de Sants."He vingut aquí a dir-vos que sí", va dir.

Davant de més de 300 persones, va demanar una "onada" al partit per fer possible el retorn a l'alcaldia, "recuperar l'orgull de la ciutat de Barcelona, i fer una ciutat on s'hi visqui bé, on la gent jove es pugui guanyar bé la vida". Trias també va prometre governar "sense sectarisme" i "per a tothom".

En una entrevista a "El Matí de Catalunya Ràdio", Trias va avançar que estava "més a prop del sí que del no". L'exalcalde de Barcelona s'ho estava pensant des d'abans de l'estiu, quan Elsa Artadi, que era la candidata de Junts, va deixar la política.

Al sopar en què va anunciar la decisió hi havia els màxims dirigents de Junts: el secretari general, Jordi Turull, i la presidenta, Laura Borràs.

Mans lliures per fer la candidatura

Per ser el candidat, com li proposaven des del partit, Trias sempre havia demanat tenir opcions de guanyar les eleccions i mans lliures per formar el seu equip i per pactar després de les eleccions, condicions que s'haurien complert. També va avisar que, si la situació era un "desordre", no faria el pas.

En l'entrevista a Catalunya Ràdio va assenyalar almenys una condició per acceptar encapçalar les llistes de Junts: que sigui una candidatura conjunta amb el PDeCAT.

L'exalcalde barceloní va sostenir que té una relació "magnífica" amb les direccions de Junts i del PDeCAT i va recordar que, si bé avui dia pertany a Junts, ell va militar durant molt temps al PDeCAT, i va insistir que la unitat és una eina bàsica per al seu projecte.

També va descartar que a la candidatura l'acompanyi l'exconseller de Salut Josep Maria Argimon, que havia sonat com a possible alcaldable per Junts.

Trias va assenyalar que l'exconseller de Salut ha pres una "decisió molt important" a l'hora d'assumir el lideratge de la Fundació Pasqual Maragall.

El primer alcalde a trencar l'hegemonia socialista

L'exalcalde, que a l'agost va fer 76 anys, va fer públic el juliol que s'estava plantejant presentar-se, i que ho decidiria després del congrés del partit del setembre. 

Preguntat llavors per si la seva avançada edat no era un inconvenient per aspirar a un nou mandat, va admetre que per a ell ho és, però que el van pressionar molt perquè fes un pas endavant. A les eleccions competirà amb Ernest Maragall, d'ERC, que està a punt de fer 80 anys.

Trias estava retirat de la política des del 2019, quan ja no es va presentar a les municipals i va deixar pas a Elsa Artadi, en tàndem amb Joaquim Forn, que era a la presó.

Del 2011 al 2015 va tenir la vara d'alcalde. Al tercer intent havia aconseguit posar fi a l'hegemonia socialista i ser alcalde de Barcelona sota les sigles, encara, de Convergència i Unió.

Amb la reforma de la Diagonal se'l va acusar d'oblidar els barris més necessitats de la ciutat. Sota el seu mandat es va iniciar l'enderrocament del tambor de Glòries o, el més simbòlic, el de la Model. També amb ell com a alcalde, es van produir el desallotjament de Can Vies i els aldarulls posteriors.

El cas del fals compte a Suïssa

De tarannà pacient i serè, les seves reaccions es van transformar en contundents quan les clavegueres de l'Estat el van acusar de tenir un compte en un banc suís.

"Per deixar-ho clar i meridià, no tinc cap compte a Suïssa, no tinc cap compte a Andorra", deia el 2015, alhora que denunciava que "pressionar, per part d'un ministre, els mitjans de comunicació perquè publiquin això, ja és el súmmum de la vergonya."

Les falses acusacions de tenir diners a l'estranger arribaven abans de la campanya electoral del 2015, i l'exalcalde en culpa, en part, de la seva derrota davant d'Ada Colau.

Exconseller i exlíder de CiU a Madrid

Pediatre de professió, Xavier Trias va liderar la llista de Comissions Obreres en les primeres eleccions sindicals de l'Hospital Vall d'Hebron.

Va ser director de l'Institut Català de la Salut i va arribar a ser conseller de Salut. Se'l considera el màxim impulsor del model sanitari català.

El 1996 Jordi Pujol el nomena conseller de Presidència, un càrrec de nova creació que suposava, a la pràctica, convertir-se en portaveu i número dos del govern de la Generalitat.

Quatre anys més tard, encapçala la candidatura de Convergència i Unió al Congrés dels Diputats. Com a cap de files a Madrid viu els anys més durs de José María Aznar, que governava amb majoria absoluta i amb qui va mantenir una relació personal difícil, tot i el suport que la federació nacionalista va brindar al PP.