Xarxes, grups de pressió i governs: els intents de manipulació perquè canviïs el vot

És un fenomen recent en el temps. Inquietant i real. I comença a estar documentat. Es tracta de la possible ingerència externa en processos electorals.

Va passar a les eleccions dels Estats Units el 2016, al referèndum del Brexit i també a les presidencials franceses. I podria estar passant també a Espanya amb motius de les generals de l'abril o les europees del maig. De fet, qui va ser cap de cooperació del Mando Conjunto de Ciberdefensa, el coronel de l'Exèrcit de l'Aire, Ángel Gómez de Ágreda, creu que així serà:

"La lògica ens diu que sí que hi haurà ingerències. Hi ha països externs amb interessos a Espanya o Europa a qui els pot interessar una opció o una altra o senzillament els pot interessar que no hi hagi cap opció clara."

El coronel, que va ser representant espanyol al Centre d'excel·lència de Cooperació en ciberseguretat de l'OTAN, i que acaba de publicar "Mundo Orwell. Manual de supervivència para un mundo hiperconectado"  (Ariel, 2019), creu que l'objectiu podria ser que Espanya fos menys governable:

"Pescar en aigua tèrbola, que a molts els agrada, també existeix en la política. Poden intentar que hi hagi més dispersió, una polarització més forta amb l'objectiu per exemple... que Espanya sigui menys governable?", explica el coronel.

Els algoritmes es combaten amb algoritmes. Per això els experts creuen que serà molt difícil, però no impossible, piratejar el resultat final d'una votació electoral sobretot perquè sempre hi hauria la possibilitat de fer doble recompte. Són màquines contra màquines.

Molt diferent és la possible manipulació de l'opinió pública amb fins comercials o ideològics. Com es podria comptabilitzar o aturar aquest fenomen?

Hi ha diverses maneres d'aconseguir aquesta possible manipulació de l'opinió pública, una d'elles seria el "big data". Aquesta metodologia consisteix a extreure i a acumular dades dels usuaris que abans estaven disperses. Cada cop hi ha més companyies al món que es dediquen a aquest incipient negoci.

Una de les maneres d'arribar a la gent per fer-la canviar de parer és a través de les anomenades notícies falses o "fake news". Segons l'últim baròmetre d'Eurostat, els espanyols són els ciutadans de la UE que més reconeixen consumir-ne.

Un dels cofundadors de Maldita.es, Julio Montes, ens explica que cada dia els arriben una mitjana de 250 missatges a través de WhatsApp.

Aquest grup de joves inconformistes que aviat seran una fundació sense ànim de lucre i que col·laboren per a alguns dels grans com Facebook o Google, pretenen combatre la desinformació desmuntant i denunciant les notícies falses o, com ells diuen, els "bulos". Les plataformes, davant la pressió de la societat, han començat a posar en marxa filtres a les seves pàgines. A Espanya es va anunciar fa tres setmanes.

"En època electoral, tot està polaritzat. I en la polarització, en aquest terreny enfangat, els únics que es mouen bé són les notícies falses. Et toquen, et mouen la patata, fan que saltis a la mínima i que vulguis compartir alguna cosa", diu Montes.

Hi ha pocs estudis a Europa sobre els efectes de les xarxes socials en la nostra identitat política o social. Gómez de Ágreda argumenta en el seu llibre com internet ha fet que en un món hiperconnectat, les persones al final cada cop tendeixen a no sortir de la seva zona de confort.

Les mateixes plataformes a la xarxa, que prefereixen que passis molt de temps connectat, t'ho faciliten. Com a exemple posa el que ha passat a les eleccions americanes que va guanyar Donald Trump.

"És un bombardeig molt subtil que gairebé ni es nota. La informació que ens arriba coincideix en un 90% dels casos amb la nostra visió del món i això distorsiona al final una part de la realitat" explica l'autor.

Dos tipus de notícies falses

Montes afegeix que "hi ha dos tipus de falses notícies que ens arriben: les que busquen un benefici econòmic, amb fins comercials, i les de caràcter ideològic. Aquestes notícies falses tenen un objectiu molt clar, que és ficar-te al cap idees que no són reals".

Des de sempre, estats, persones, institucions, empreses han intentat modificar l'opinió pública amb uns fins o uns altres i ja en parlava fins tot Sun Tzu a "L'art de la guerra", considerat el primer tractat sobre estratègia militar.

La diferència ara són les eines i les possibilitats que donen les xarxes, on hi ha una via molt directa d'interlocució. Si bé antigament els polítics anaven casa per casa... ara poden trucar a la porta del teu Facebook, Instragram, Twitter o WhatsApp, aquest últim molt més difícil de controlar per la política de privacitat.

Qui voldria influir en la nostra manera de pensar?

Però aleshores, a banda dels polítics, qui voldria influir en la nostra manera de pensar amb l'objectiu, en última instància, de modificar el resultat d'unes eleccions?

És una pregunta sense una resposta contundent, però cada cop hi ha més indicis i més estudis que abonen aquesta tesi.

El coronel Gómez de Ágreda opina que "no necessàriament són els estats els que estan manipulant. Moltes vegades són grups d'interessos i de pressió amb vinculació o sense amb els estats. Ara bé, qui ha donat l'ordre a la persona que estava a l'ordinador perquè faci el que estava fent? Això és molt díficil d'explicar", contesta.

En aquesta mateixa línia argumenta Montes:

"Quan una informació es mou molt i es mou en un període determinat i amb una viralitat tan gran... la sospita és molt clara. Hi ha algú al darrere, gent que està coordinada per ficar-te determinades idees al cap."

En les conferències sobre notícies falses i viralitat sempre es posa com a exemple una notícia falsa sobre immigrants i l'arribada del vaixell de rescat Aquarius al Port de València. Va trigar a fer-se viral per tot Europa: només 20 minuts. Una fita difícil d'aconseguir per a una sola persona sense ajuda dels temuts "bots".

Montes diu que sempre hi ha temes candents. A les eleccions europees, el tema estrella és la immigració, però Espanya, explica, té les seves especificitats, com ara el feminisme i també el procés a Catalunya, "on va haver-hi notícies falses tant d'un costat com de l'altre".

De Ágreda afegeix que tots els partits estan interessats a promoure el seu relat i segurament exprimeixen totes les tècniques al seu abast.

"També hi ha interessos industrials i polítics estrangers a qui els interessa, per exemple, una Europa més desunida o alguna empresa que preferiria que guanyés una determinada opció que afavorís els seus interessos comercials."

Ingerències estrangeres

Se n'ha parlat i molt, sobre les ingerències estrangeres a les eleccions que va guanyar Donald Trump, també al referèndum del Brexit i a les eleccions franceses que van portar Macron al palau de l'Elisi. Cada cas amb les seves especificitats.

En totes aquestes eleccions no s'ha pogut demostrar qui hi havia exactament al darrere, excepte en el cas de les eleccions dels Estats Units. El fil els va portar fins a un ciutadà rus però no es  va poder establir de forma fidedigna cap vincle amb el Kremlin, que sempre ha negat qualsevol ingerència.

De Ágreda argumenta que hi ha empreses que es dediquen a aquesta feina i que podrien treballar subcontractades per algun estat. O no. En qualsevol cas, "malgrat que sigui molt difícil demostrar-ho sempre pot haver-hi atribucions polítiques".

De fet, l'OTAN ja estableix que qualsevol ingerència en les eleccions d'un estat membre podria ser considerada com un atac o agressió i fins i tot desencadenar un possible ús de la força militar.

"Quan parlem d'un procés electoral estem parlant d'una infraestructura crítica com una central nuclear, elèctrica o un banc. Al final, per a la democràcia, unes eleccions també són una infraestructura crítica i, per tant, l'hem de considerar com una infraestructura crítica."

El fenomen és relativament recent i els estats i les organitzacions de seguretat estan preocupats.

Per fer-nos una petita idea de l'abast de la qüestió, només cal pensar si ens creiem tot el que ens arriba per les xarxes, si ens molesta quan llegim alguna opinió diferent de la nostra, si ensumen les notícies falses.... o si mantenim intacte l'esperit crític que suposadament hauria de tenir tota societat madura, democràtica i desenvolupada.

De tot això potser... podria dependre el sentit del vot.