Wiener Zeitung, un dels diaris més antics del món, deixa d'imprimir-se després de 320 anys

El diari austríac Wiener Zeitung, que es va començar a publicar l'agost del 1703, ja no és el rotatiu estatal en paper més antic del món. Fa dos dies va publicar el seu últim número imprès després de 320 anys i va passar a convertir-se en el WZ, que s'edita només en línia. I és que un canvi legal aprovat a Àustria l'abril passat l'ha convertit en un producte no rendible en format imprès, segons el govern.

En més de tres segles d'història, el diari, que és propietat de l'estat austríac però amb un equip editorial independent, només s'havia deixat de publicar del 1939 al 1945, quan Àustria es va incorporar a l'Alemanya de Hitler i els nazis el van tancar. Ara, però, els comptes ja no quadren i la seva direcció ha hagut de reduir la plantilla a mínims i continuar només en format digital.

No descarten fer una edició mensual en paper més endavant, algun tipus de butlletí que ja han anunciat per a l'any vinent, però que encara està per definir.

Mentrestant, l'oferta editorial l'han centrat en la publicació del diari a Internet i en continguts a Instagram, TikTok, YouTube i LinkedIn.

Un canvi legal els ha obligat a "reinventar-se"

El canvi del format paper a només digital l'ha provocat una nova llei aprovada fa dos mesos pel govern de coalició a Àustria, que ha posat fi a l'obligació que tenien les empreses de publicar anuncis de pagament en l'edició impresa del rotatiu, a la secció Diari Oficial. Segons una directiva europea, els anuncis obligatoris ja es poden fer només digitalment.

Això ha suposat una retallada d'ingressos estimada en 18 milions d'euros, segons el rotatiu alemany Der Spiegel --més de la meitat del pressupost anual del diari-- i deixa de ser, pel govern, rendible en paper. També ha hagut de retallar 63 llocs de treball, la meitat dels quals a la redacció, que ha passat de tenir 55 treballadors de plantilla a només 20. A l'abril, quan es va aprovar la llei, el diari tenia una distribució de 20.000 exemplars durant la setmana i el doble el cap de setmana.

El diari estatal en paper més antic del món és ara la publicació alemanya Hildersheimer Allgemeine Zeitung, que es va publicar per primera vegada el 1705, tot i que li disputen el títol de diari més antic el rotatiu local italià Gazzetta di Mantova, del 1664, i el butlletí oficial del Regne Unit The London Gazette, que es va començar a publicar un any més tard, el 1665.

El WZ és encara un diari?

L'editorial del primer número en línia es fa, justament, aquesta pregunta, per respondre que "ja no són un diari complet", perquè han hagut de renunciar no només al paper, sinó també "a seguir l'actualitat del dia, els esports, el temps o els consells sobre programes".

Han canviat el nom, que han deixat només en les sigles, però asseguren que no pensen deixar enrere "els valors periodístics" que els han definit ni el mandat de "servei públic independent" que encara tenen. Continuen sent un mitjà propietat de la República d'Àustria, però ja no depenen, asseguren, de la Cancelleria Federal:

"Continuarem fent periodisme independent i de qualitat crítica, però ja no en el paper. A partir de l'1 de juliol tenim un mandat de dret públic per fer periodisme independent com a mitjà independent amb un equip editorial independent."

Encara amb finançament públic però amb menys mitjans econòmics, el diari aposta per un "periodisme de dades" amb "moltes històries que aportin solucions" als problemes de la ciutadania austríaca i amb enllaços a les fonts i a d'altres mitjans, tant nacionals com internacionals.

Han restringit els temes als "d'interès socialment rellevant durant mesos al país" des del punt de vista polític, històric o empresarial, com per exemple "la intel·ligència artificial", "viure" o la "sostenibilitat", amb "buits deliberats", expliquen, pel fet de no poder seguir l'actualitat, per exemple, en l'àmbit polític o durant un període electoral.

Ha vist passar 12 presidents, 10 kàisers i 2 repúbliques

En els seus 320 anys d'història, el diari ha vist passar 12 presidents, 10 kàisers i 2 repúbliques. En la seva última portada impresa, el passat 30 de juny, hi havia aquestes i altres grans xifres, com els 320 anys de trajectòria, els 3.839 mesos de Wiener Zeitung en paper i els 116.840 dies des que es va publicar per primer cop, el 8 d'agost del 1703, quan es deia Wienerisches Diarium.

A l'interior, dures crítiques al govern de coalició que els ha fet desaparèixer dels carrers, el comiat personal dels redactors que no poden continuar en plantilla i entrevistes als excancellers austríacs Franz Vranitzky i Wolfgang Schüssel o a l'actor Arnold Schwarzenegger.

El diari, que va canviar de nom el 1780, va néixer com a iniciativa privada. El 1768 va informar sobre un concert protagonitzat per un nen de 12 anys "especialment talentós", Wolfgang Amadeus Mozart.

El 1857 el diari va ser nacionalitzat per l'emperador Franz Joseph I i es va convertir en Diari Oficial de l'Estat, i quan Àustria va ser derrotada a la primera guerra mundial, va publicar la carta d'abdicació de l'últim emperador dels Habsburg, el kàiser Karl.

Centenars de persones s'han manifestat aquest dijous a Viena en protesta per la desaparició del diari nacional, el Wiener Zeitung, en format paper.