"Volem treballar!": els pescadors de Vilanova, al límit per l'excés de burocràcia i controls
Denuncien que l'enduriment progressiu de la normativa europea per pescar al Mediterrani i una interpretació restrictiva per part del govern espanyol els està portant a una situació extrema
Les protestes de pagesos i ramaders ja fa dies que ressonen, però hi ha una altra part del sector primari que també denuncien que estan al límit. Són els pescadors. Entre altres motius, un de comú amb la protesta dels pagesos, l'excés de burocràcia.
En Jordi Pons és fill d'una família pescadora de tota la vida de Vilanova i la Geltrú. Ja han perdut el compte de quantes generacions s'han dedicat al mar. El que sí que té clar és que la feina ha canviat radicalment des de fa pocs anys.
"Antigament, el patró cridava: "Tot funciona" i, encara que hi hagués alguna cosa que no funcionés, maneta avall i sortien"
Ara, per sortir, han d'afegir una mitjana de dues hores diàries per fer tràmits. La jornada, en total, pot allargar-se més enllà de 12 hores. Tot comença a les cinc de la matinada quan arriba a port i "enviem per ordinador la sortida prevista. Quan acabem de pescar, enviem el 'fi de pesca'".
I afegeix: "Després hem d'enviar les captures. Hem de pesar a alta mar, amb el moviment de la barca, i anar amb molt de compte perquè si ens equivoquem d'un 10% de l'estimació que hem fet, ens poden multar. Alguna ja n'hem rebut per equivocar-nos de pocs grams. Després hem d'enviar un comunicat abans d'entrar al port i, per últim, en baixar a terra, torna a enviar... És un drama. "
Un drama que se suma als marges cada cop més escassos, l'enduriment de la normativa, la burocràcia, l'excés de controls i les sancions que se'n deriven. Un combinat que està portant els pescadors al límit.
Aquesta situació no només es viu a Vilanova i la Geltrú, sinó que es replica a tot el litoral català. En Jaume Carnicer és el patró major de la Confraria de pescadors de Vilanova i la Geltrú:
"L'any 2019 Europa marca una pauta i, de tots els països que pesquen al Mediterrani, Espanya interpreta i aplica aquesta normativa d'una forma molt més restrictiva que tots els altres. Cada vegada tenim més inspeccions. Guàrdies Civils servei marítim, Mossos d'Esquadra servei marítim, inspeccions de treball, inspeccions de sanitat i els inspectors del Ministeri d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Tenint en compte, a més, que cada cop som menys barques, acaben la ronda més aviat i tornem a començar"
A terra, tres dones assegudes en cadires antigues arreglen pacientment unes xarxes de pescadors. Són les tres últimes "remendadores" que queden a Vilanova. Segueixen tenint feina, però cada cop hi ha menys xarxes per reparar. La Juani Rubio, sense deixar de donar puntades i fer nusos, ens fa una reflexió:
"Jo crec que es perdrà l'ofici. A Catalunya ja no queda ningú. Mira que a Barcelona i a Tarragona n'hi havia moltes. Doncs, s'ha perdut. Mentre hi hagi una barca sortint a mar, això no es pot perdre"
Després de 35 anys, la Juani es jubila aquest estiu. Així i tot, sembla que encara queda una petita esperança per preservar l'ofici perquè la tercera "remendadora", a pocs metres de la Juani, és una dona jove que està aprenent l'art d'arreglar les xarxes.
Seguim caminant pel port de Vilanova i la Geltrú. Comencen a tornar les primeres barques. Algunes han començat una veda marcada per Europa. S'hauran de quedar més de dos mesos a port per fomentar la sostenibilitat de la pesca. És a dir, donar temps perquè el volum de peixos que es dediquen a pescar puguin regenerar-se. Una mesura lògica, però que hi ha altres elements que s'afegeixen a l'equació i que ho complica molt més tot plegat.
Un exemple, la tonyina. Un depredador voraç i que ha deixat de ser una espècie amenaçada. Un èxit de les mesures dictades per Europa, però que no s'han actualitzat i, avui dia, els mateixos pescadors denuncien que la tonyina s'afarta del peix que no poden pescar durant els temps de veda. A banda, aquestes vedes estipulades des de Brussel·les cada any s'allarguen més, segons explica Jaume Carnicer.
"Un vaixell que podria sortir tot l'any per operativa, li estàs dient que treballi 130 o 140 dies, en alguns casos, segons el tipus de pesca, 100... Això no crec que hi hagi cap empresa que en pugui treure una rendibilitat. No fem producció industrial. Uns dies pesquem més, uns dies pesquem menys, altres dies hi ha temporal i no podem sortir..."
Al final del moll, a l'última barca hi trobem en Rubén Cortés. Està fent feina. Malgrat la veda, a bord sempre hi ha coses a fer. Li preguntem per la situació que viu a la seva feina i com veu el futur. Sospira a fons abans d'arrencar la resposta.
"Jo em vull jubilar aquí i ho veig difícil. Tinc 44 anys i és una edat crítica perquè ara on vaig? No sé fer res més que això i, a part, és que no vull. Això és la meva vida. Anem acceptant totes les noves normatives en silenci però al final has d'aixecar la veu. Que ens deixin treballar!"
De la seixantena d'embarcacions pesqueres que hi havia fa cinc anys, quan es va impulsar la nova normativa per part de la UE, al port de Vilanova i la Geltrú, ja n'hi ha vuit que han quedat abandonades. Una ja ha començat a enfonsar-se.
