Veure set segons de "Spiderman" redueix la fòbia a les aranyes

Veure set segons d'una pel·lícula de Spiderman rebaixa significativament la fòbia a les aranyes. Així ho afirmen investigadors israelians, que han publicat els resultats del seu estudi a la revista "Frontiers in Psychiatry".

Algunes teràpies conductistes contra les fòbies impliquen l'exposició a l'objecte de la por de forma progressiva. Siguin aranyes o qualsevol altre animal, situar la persona afectada en un entorn controlat on s'enfronta a la seva por comporta, sovint, la superació dels temors irracionals.

El que no s'havia avaluat de forma rigorosa és si l'exposició a una pel·lícula fantàstica pot tenir efectes semblants. I és el que han fet Menachem Ben-Ezra, de la Universitat Ariel, i Yaakov Hoffman, de la Universitat Bar-Ilan. Tots dos són, a més de psicòlegs, grans aficionats a les sèries dels herois Marvel.

L'experiment va consistir a exposar 424 persones amb fòbies a un fragment d'una pel·lícula de Spiderman, per als que tenien por a les aranyes (aracnofòbia), o a Antman, per als que intenten evitar les formigues (mirmecofòbia).

Reduccions del 20%

Per als que tenen fòbia a les aranyes es va passar un fragment de "Spiderman 2". I segons els investigadors, els resultats van ser espectaculars, com ho va ser amb els que tenien por de les formigues amb Antman. Les fòbies es reduïen en un 20%.

En canvi, quan es feien avaluacions de la fòbia abans i després d'un fragment de set segons comú a totes les sèries de Marvel, no es produïen aquests efectes. Tampoc no es van obtenir quan miraven una escena natural de set segons amb aranyes.

Això fa deduir als autors que l'efecte positiu no es produïa simplement perquè els participants estaven relaxats o perquè ho associaven a una pel·lícula divertida, sinó que era la visió específica d'aranyes o formigues en el film allò que alleugeria la fòbia.

Normalment, les exposicions que no són en viu tenen efectes menys pronunciats. Per això, els investigadors diuen que el seu estudi obre una nova via i que aquesta pràctica ha de ser considerada en el futur, perquè per a molts pacients l'exposició "in vivo" és difícil de dur a terme.

Realitat virtual en 360 graus

L'estudi s'ha publicat poc després d'un altre fet per investigadors del Laboratori d'Ansietat i Salut del Comportament de la Universitat de Texas sobre l'ús de realitat virtual per reduir l'aracnofòbia.

Un equip dirigit per Sean Minns ha publicat els resultats a la revista "Journal of Anxiety Disorders". Van fer un estudi amb 77 estudiants. Un dels grups va ser exposat a un entorn realista de 360 graus amb aranyes virtuals. Els participants estaven immersos en l'escena, si bé sabien que no es tractava d'aranyes reals. Un altre grup va mirar un documental sobre aranyes.

Posteriorment, es va fer l'experiència d'avaluació. Els participants havien de caminar per una sala exposats a condicions reals. Hi havia catorze nivells, des del primer, on hi havia una taràntula en un terrari, fins a l'últim, en què calia agafar l'aranya i tenir-la a la mà uns quinze segons.

Abans de l'exposició a la realitat virtual, els participants s'aturaven, de mitjana, en el nivell 7. Després, els que havien estat en l'entorn virtual arribaven de mitjana als nivells 10 o 11.

Els investigadors afirmen que la millora és estadísticament significativa. També expliquen que es podria estendre a diverses fòbies, com ara la por als insectes en general (entomofòbia) o a les serps (ofidofòbia)