Pingelap, l'illa del Pacífic on un de cada 10 habitants hi veu en blanc i negre

Pingelap és una petita illa de la Micronèsia de 250 habitants situada en ple oceà Pacífic i sense cap altre atol habitat a prop. Un entorn idíl·lic, però amb una història tràgica que ha acabat definint una de les seves particularitats: un trastorn visual sever que pateix el 10% de la població.

Es tracta d'acromatòpsia o monocromatisme, una mena de daltonisme total que fa que 1 de cada 10 habitants natius de Pingelap només hi puguin veure en blanc, negre i grisos. Pateixen "ceguesa total al color", a més de baixa agudesa visual i una alta fotofòbia --intolerància a la llum.

A més, 3 de cada 10 habitants de l'illa són portadors del gen que provoca aquest trastorn hereditari, que només afecta unes 30.000 persones en tot el món.

L'endogàmia l'ha transmès de generació en generació

L'illa s'ha convertit en un destí de gran interès per als genetistes, que investiguen el perquè d'aquest alt índex d'acromatòpsia entre els natius. Les raons es remunten a finals del segle XVIII, quan la població gairebé es va extingir, i responen a l'aïllament de l'illa i també a aspectes culturals, com el rebuig a casar-se amb estrangers.

L'any 1775 un tifó va arrasar l'illa i en la catàstrofe hi va morir el 90% de la població. La fam que va venir després va deixar només 20 supervivents, entre els quals un líder tribal que era portador del gen que provoca aquesta patologia visual hereditària.

El fet que l'illa sigui l'única habitada del seu entorn --en té dues més al costat, Sukoru i Daekae, unides per un sistema d'esculls-- i que estigui mal vist casar-se amb estrangers, ha fet que la repoblació s'hagi basat sobretot en l'endogàmia, que ha transmès aquesta patologia de pares a fills, cada cop en un percentatge més alt per una mutació genètica.

Pingelap va arribar a tenir un miler d'habitants abans de la Primera Guerra Mundial, quan va ser ocupada pels japonesos. També va ser camp de batalla entre les tropes japoneses i les nord-americanes a la Segona Guerra Mundial, en una illa amb un sistema sanitari molt precari. Dos conflictes que van reduir de nou el nombre de població nativa, tant per la introducció de malalties infeccioses com per la disminució de la taxa de fertilitat fins als 250 habitants que hi ha en l'actualitat.

A partir del 1960, els Estats Units hi van establir una base d'observació militar i 20 anys després hi van construir una pista d'aterratge.

L'illa té una extensió d'1,8 km² amb marea alta i 4 km² en marea baixa.

"L'illa dels cecs al color" del neuròleg Oliver Sacks

Entre els investigadors que han estudiat aquest fenomen hi ha el neuròleg britànic i divulgador científic Oliver Wolf Sacks, que va dedicar un llibre a "l'illa dels cecs al color".

El llibre estudia per què a les illes de Pingelap i Pohnpei --Estat del qual forma part-- hi ha una proporció tan elevada de població amb acromatopsia i com ha influït aquesta particularitat en la vida quotidiana dels seus habitants, i en la seva cultura i mites. Sacks va visitar les illes acompanyat d'un oftalmòleg i d'un científic noruec que també veia el món en blanc i negre i va investigar com s'adaptaven els afectats a aquesta patologia i a la fotofòbia que porta associada.

Sacks va ser un gran divulgador científic, amb articles i llibres sobre patologies com el Parkinson, la síndrome de Tourette, l'autisme o les al·lucinacions. També va ser autor del llibre "Despertars", del qual es va fer una pel·lícula homònima --interpretada per Robin Williams i Robert De Niro-- sobre el descobriment, el 1969, dels efectes beneficiosos temporals d'una droga en pacients que havien quedat catatònics després d'una encefalitis.