Valents comparteix gran part de l'ideari amb el PP, Ciutadans i fins i tot Vox (Valents)

Valents, la formació hereva de la marca de Manuel Valls que vol rivalitzar amb el PP i Cs

Les municipals són la prova de foc per a un partit amb un any de vida
Deidré Dalmau Actualitzat
TEMA:
Eleccions municipals 2023

Valents aspira a presentar-se en un centenar de municipis a les eleccions del 28 de maig. Amb poc més d'un any de vida, és la formació hereva de Barcelona pel Canvi, la marca electoral amb la qual es va presentar Manuel Valls en coalició amb Ciutadans a les eleccions municipals de l'any 2019.

Quan l'estiu del 2021 Valls va deixar l'Ajuntament de Barcelona i la formació, la regidora Eva Parera en va assumir el lideratge i al gener el partit es va refundar amb el nom de Valents.

Inspirat en el model de la Unió del Poble Navarrès, va néixer amb la voluntat de ser un partit en l'àmbit municipal i autonòmic a Catalunya, amb l'objectiu d'unir els partits que es defineixen com a constitucionalistes i que estan en contra de l'independentisme.

Asseguren que, a diferència de Ciutadans, no volen fer el salt a la política estatal. Precisament entre les seves files hi ha nombrosos excàrrecs de la formació taronja i del PP.


Qui és Eva Parera?

Eva Parera és la presidenta de Valents i candidata del partit a l'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona.

Advocada especialitzada en l'àmbit de l'esport professional, és, des del 2019, regidora de l'Ajuntament de Barcelona després de ser escollida per Barcelona pel Canvi.

També va ser diputada durant un any al Parlament de Catalunya, on es va presentar com a independent a la llista del PP, encapçalada per Alejandro Fernández en les eleccions de febrer del 2021, però la creació de Valents va fer insostenible la seva continuïtat al grup.

Eva Parera és filla d'Anton Parera, exdirectiu del Barça en les presidències de Núñez i Gaspart (ACN/Blanca Blay/Marta Vidal)

En el passat, Parera va militar durant gairebé una dècada a Unió Democràtica de Catalunya i va ser senadora per designació autonòmica.


Del referèndum pactat al "constitucionalisme"

La cara més visible de la formació defineix el seu gir ideològic com un viatge "del nacionalisme al constitucionalisme".

En el passat, Eva Parera va defensar el referèndum pactat al Senat, però el que anomena una "radicalització" de l'espai de Convergència la va portar abandonar el partit.

Sobre el procés, la presidenta de Valents considera que ha estat un error i una estafa. Parera també defensa que els catalans han estat abandonats pel govern de la Generalitat, pel govern espanyol i també pels partits que s'autoanomenen constitucionalistes a Catalunya.


Què defensa Valents?

Valents situa en el seu programa electoral com a prioritats la lluita contra la inseguretat i la delinqüència i per combatre-les reclamen més recursos i augmentar el nombre d'agents de policia al carrer.

També posa el focus en les ocupacions i ha demanat que s'enderroqui l'edifici de Can Vies, al barri de Sants de Barcelona.

En l'eix nacional, reclama que la Generalitat compleixi la llei, respecti la Constitució i, diuen, sigui lleial a Espanya.

Pel que fa a la immersió lingüística, hi està en contra i proposa un model educatiu trilingüe en català, castellà i anglès.

Parera va ser rebuda amb cassolades i xiulets en un acte a Can Vies, al districte barceloní de Sants (Valents)

Un programa amb moltes similituds amb el del PP, Ciutadans o Vox. Com a fet diferenciador amb aquests partits, Valents defensa que la seva formació no és una "franquícia" d'un partit a nivell estatal, en referència als populars i a Vox.

En el cas de Ciutadans, retreuen a Inés Arrimadas no haver-se presentat a la investidura quan va guanyar les eleccions al Parlament el 2017 i haver marxat a Madrid.


L'estratègia d'expansió

D'ençà que es va fundar com a Valents, el partit ha constituït unes 150 juntes locals a tot Catalunya, sobretot gràcies al fet que la formació ha anat incorporant a les seves files militants de Ciutadans i del PP

 Actualment compta amb una setantena de regidors. Un dels primers que es va sumar en bloc a Valents va ser el grup municipal de Ciutadans a l'Ajuntament de Sitges. També l'executiva del partit es nodreix d'excàrrecs d'aquestes formacions, com Joan López Alegre, exdiputat del PP, o Jean Castel, exregidor a Girona del PP i exdiputat de Ciutadans.

Les llistes dels candidats a les municipals també estan encapçalades en bona part per noms que fins fa poc formaven part d'altres partits. A Lleida, la candidata a l'alcaldia és Ángeles Ribes, que va ser cap de llista dels taronges entre el 2007 i el 2019 i regidora del consistori. Molt crítica amb la direcció d'Inés Arrimadas, Ciutadans la va expulsar del partit. A l'Hospitalet, Badalona i Granollers encapçalen les llistes exregidors del Partit Popular, mentre que a Sant Cugat, Sitges o Cornellà els candidats són exmembres de Ciutadans.


Fragmentació del vot

Eva Parera ha ofert a Ciutadans i el PP presentar-se junts a les eleccions, però tots dos partits han rebutjat aquesta possibilitat i aposten per fer-ho amb les seves pròpies sigles.

En el cas de Barcelona, la majoria de les enquestes deixen Valents fora del consistori i pronostiquen una gran fragmentació en el vot de centredreta, una dificultat a la qual se sumarà haver de superar el requisit de la barrera del 5% dels vots per poder obtenir representació a l'Ajuntament.

En cas d'aconseguir entrar al consistori, la formació s'ha marcat com a línies vermelles no facilitar la investidura ni d'Ada Colau ni d'Ernest Maragall.

 

ARXIVAT A:
Eleccions municipals 2023 Valents
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut