Vaginisme, una malaltia invisibilitzada que impedeix la penetració o posar-se un tampó

Després de ser mare, la Isabel va començar a sentir dolor quan tenia relacions sexuals. La causa és el vaginisme, una contracció involuntària de la vagina que impedeix o dificulta el sexe amb penetració, posar-se un tampó o fer-se una revisió ginecològica completa.

Afecta, com a mínim, un 5% de les dones, però els experts calculen que en són moltes més perquè, sovint, ho viuen des del silenci, la culpa i la vergonya.

La Isabel va decidir demanar ajuda, i com a moltes dones, la van derivar a un servei psicològic, però el dolor continuava.

"Només de fregar la zona, ja em molesta. És frustrant no poder tenir una vida sexual normal."

Un protocol pioner per visibilitzar la malaltia i oferir un tractament eficient

Ara, ha començat rehabilitació a l'Hospital Mútua de Terrassa, on han creat un grup de treball amb diversos professionals per oferir un tractament eficient i des de diversos vessants.

Oriol Porta, cap del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital Mútua de Terrassa i president de la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia assegura que cal "tractar millor" la sexualitat femenina, sovint menystinguda per "una medicina i una societat masclistes".

"Ens hem reorganitzat i hem obert una consulta específica per oferir totes les possibilitats terapèutiques que hi ha. Fins ara un dels principals problemes ha estat la invisibilització i l'estigma."

En primer lloc, intenten detectar l'origen del vaginisme i després valoren el tractament més adient, com explica Núria Pérez, metgessa rehabilitadora de l'Hospital Mútua de Terrassa: "Hi ha zones de tensió muscular que es poden treballar de manera manual, a través de la fisioteràpia", assegura, i si no funciona, "podem aplicar altres teràpies com infiltracions locals, punció seca o botox", afegeix.

El seu equip està elaborant un protocol que presentaran al Departament de Salut i que posaran a disposició de la resta de centres sanitaris. Elena Carreras Moratonas, presidenta en funcions del Consell Assessor de Polítiques de Gènere en Salut, celebra aquest pas endavant.

"L'abordatge original durant molts anys ha estat el psicològic. No vol dir que no sigui important, però no és l'únic camí i no ha de ser el primer. La primera via ha de ser la física i la psicologia pot acompanyar."

El Canal Salut també està treballant per canviar la definició de vaginisme, que segons va posar de manifest elcrític.cat en un reportatge no és ajustada. Per Carreras, es tracta d'una definició "fal·locèntrica" ja que actualment s'hi assegura que aquesta disfunció no provoca dolor i se centra només en el fet que impedeix el coit.

40 consultes al mes relacionades amb el vaginisme

La fisioterapeuta Pilar Pons Umbría, especialitzada en sòl pèlvic, rep cada mes una quarantena de consultes relacionades amb el vaginisme. La contacten dones d'arreu del món, que fan la rehabilitació a distància, i també organitza grups virtuals perquè puguin compartir progressos i inquietuds. A les pacients que venen a la consulta, els pregunta si volen tenir una "padrina" durant el tractament, una noia d'una edat similar que se n'hagi sortit.

"M'he trobat moltíssimes pacients que em deien: 'Fa molts anys que vaig al psicòleg i no ho he superat'. Algunes encara reben comentaris com: ‘Tranquil·la, pren-te una copa de vi, o potser és que la teva parella no t'agrada…'"

L'Elisenda mai s'havia pogut posar un tampó ni s'havia pogut fer una revisió ginecològica completa. "Com que no tenia relacions sexuals amb homes, els ginecòlegs em deien que era normal que sentís dolor", explica. Va acumular molt de malestar fins que, amb 29 anys, "vaig veure que allò m'estava limitant".

Amb vuit o deu sessions, generalment, n'hi ha prou per sortir-se'n i la hidratació és, pràcticament, el 80% del tractament. "Moltes vegades es tracta de posar oli i dessensibilitzar la zona amb el dit. També ens ajudem de dilatadors, que poden ser de vidre o de silicona", explica.

L'Elisenda presideix l'Associació per a la Normalització del Vaginisme (ANVAG) i sovint col·labora amb Pilar Pons per ajudar altres dones a acabar amb el dolor i el silenci.

"Al final es tracta d'alliberar-se d'aquesta culpa i tractar-ho amb normalitat, ja que es tracta d'un tema físic, en el fons. Després d'anys de viure la sexualitat des del dolor i l'estrès, hem de treballar per resignificar les relacions sexuals i que es puguin viure des del plaer."