Una imatge de Manuel Terán, el jove mort per la policia (Reuters/ Cheney Orr)

Va rebre 57 trets: l'autòpsia desmenteix la versió policial per la mort d'un activista als EUA

L'activista ecologista Manuel Esteban Paez, Tortuguita, assassinat per la policia durant una protesta, no va disparar a cap agent, com assegurava la versió oficial

Actualitzat

El 18 de gener passat, Manuel Esteban Páez Terán, alias Tortuguita, de 26 anys, va ser abatut a trets per la policia durant una operació per desallotjar una mobilització contrària a la construcció d'un camp d'entrenament policial en una zona boscosa coneguda com a South River, a prop d'Atlanta, a Geòrgia, als Estats Units. La versió policial assegurava que el jove havia disparat i ferit un agent, i que per això l'havien abatut. L'autòpsia ha revelat, però, no només que no va disparar cap arma --perquè no tenia restes de pólvora a les mans--, sinó que va rebre almenys 57 trets que li van provocar la mort.

L'informe, que considera la mort del jove activista com un "homicidi", està firmat pel forense Gerald T. Gowitt i té data del 14 de març, però no s'ha fet públic fins ara. El metge explica que la víctima va morir per "múltiples ferides de bala" i que va rebre impactes per tot el cos, tant al cap com al tors, i les extremitats superiors i inferiors, incloses les mans i els peus. I afegeix que, només l'impacte que va rebre al cap ja era suficient per causar-li la mort.

I deixa una pregunta enlaire: sobre quines proves forenses es va basar el primer informe policial oficial per assegurar que Manuel Esteban Páez havia disparat a un agent, quan l'autòpsia revela clarament que no va disparar cap arma.

Protesta contra l'anomenada City Cop, a finals de març (Reuters/ Cheney Orr)

Contradiu clarament la versió policial

L'informe afegeix que el jove no tenia restes de pólvora a les mans i que, per tant, no podia haver disparat cap arma de foc. Els amics i la família asseguraven que, quan els agents van irrompre a la tenda on estava acampat per desallotjar-lo, el jove tenia les mans enlaire quan li van començar a disparar. El forense diu que no pot assegurar en quina posició estava quan el van abatre.

Després de l'incident, la policia va assegurar que va disparar al Tortuguita després que ferís un agent amb una arma de foc, que asseguraven haver trobat a la zona. Van mostrar uns casquets de 9 mm, que segons balística eren de l'arma que havia ferit l'agent --que s'està recuperant--, i van assegurar que els projectils provenien d'una pistola Smiths & Wesson que havien trobat al lloc dels fets i que Terán havia comprat legalment.

L'entorn familiar i polític del jove activista no va creure en cap moment l'informe policial i va demanar una investigació exhaustiva. Ara, el nou informe forense ja està en mans del fiscal de l'oficina del districte de Mountain Circuit, que no ha avançat si presentarà càrrecs contra els agents que van disparar contra el manifestant o no. Sí que ha dit, però, que es reuniran amb l'Oficina d'Investigació de Geòrgia que va fer el primer informe policial.

La policia custodia l'entrada al recinte on construiran el complex policial (Reuters/ Cheney Orr)

La família reconeix estar "destrossada"

Belkis Terán, la mare del jove activista assassinat, que es considerava no binari, ha assegurat que està "destrossada" pel que va patir el seu fill:

"Estem destrossats de saber que el nostre fill, el nostre dolç Manny, va ser abatut sense pietat per la policia i va rebre més de 57 ferides de bala per tot el cos."

La família encara no entén què va passar aquell dia ni per què els agents van actuar amb tanta violència. La mort del jove en mans de la policia d'Atlanta va provocar una onada de protestes i indignació en el col·lectiu ecologista nord-americà, amb incidents i detencions que van durar setmanes.

Els activistes que eren a la zona acampats amb el Tortuguita en el moment del tiroteig sempre han manifestat que només van sentir una sola ràfega de trets que venia d'on hi havia la policia, i van demanar a les autoritats federals les càmeres corporals dels agents per esbrinar què va passar realment.

Ja ha començat la deforestació a la zona on s'ha d'ubicar el complex policial (Reuters/ Cheney Orr)

Les protestes feia mesos que duraven

Les protestes pel projecte que s'ha anomenat Cop City van començar a finals del 2021, després que l'alcaldessa de la ciutat anunciés el pla per construir un centre d'entrenament policial en aquest bosc. L'espai afectat és una zona verda històricament força descuidada. L'ajuntament havia aprovat, l'any 2017, convertir-lo en una mena de pulmó verd de la ciutat, però fa dos anys va canviar d'opinió i va aprovar la construcció d'un complex policial.

A partir de llavors, el debat al voltant de la conveniència del projecte policial es va anar crispant, amb actes de sabotatge, d'una banda, i acusacions de terrorisme, de l'altra.

 

ARXIVAT A:
Estats UnitsMedi ambientPolicial
Anar al contingut