Uns gravats de fa 14.000 anys, la troballa excepcional d'art rupestre a la Noguera

Troballa excepcional al jaciment arqueològic de la Cova Gran de Santa Linya, a la comarca de la Noguera. Les últimes excavacions han posat al descobert una petita placa de pedra amb gravats d'art rupestre per les dues bandes. És el primer registre arqueològic d'aquestes característiques que es troba al Prepirineu català.

Els arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona fa vint anys que treballen amb les moltes troballes que han fet en aquest jaciment. L'última, una plaqueta de pedra amb gravats prehistòrics del Paleolític superior, de fa 14.000 anys, molta més antiguitat que la que fins ara es pensava que tenien aquestes representacions artístiques.

A l'altra cara de la plaqueta s'hi representa de forma molt esquemàtica la Cova Gran de Santa Linya, la qual cosa podria indicar que aquesta plaqueta era una mena de mapa. Al jaciment d'on surt, fa dos anys s'hi va trobar part de l'esquelet d'una dona "Homo sapiens", la Linya, una troballa molt destacada, perquè a la península Ibèrica s'han localitzat molt poques restes prehistòriques d'humans.

Els gravats descoberts es poden arribar a apreciar a simple vista, però una recreació en 3D facilita la identificació dels traços, que representen dues cabres superposades, una de quieta i l'altra saltant, tal com es pot veure en aquest vídeo:

La peça s'ha presentat aquest dijous al Museu de Lleida. El director del Centre d'Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (CEPArq-UAB) i catedràtic del Departament de Prehistòria de la UAB, Rafael Mora, ha remarcat la importància de la troballa:

"Aquesta representació artística identifica un nou element singular que se suma al ric i ampli registre arqueològic que en els últims vint anys està proporcionant la recerca d'aquest jaciment, clau en l'actual desenvolupament de l'arqueologia de Catalunya."

El fet d'haver estat localitzada en un context arqueològic en què es van recuperar carbons analitzats mitjançant la tècnica del Carboni 14 ha permès datar la plaqueta. Aquesta datació precisa de 14.000 anys permetrà avaluar-ne els gravats i comparar-los amb les plaquetes d'altres jaciments catalans, la datació exacta dels quals es desconeix o es fixa en rangs de dates més amplis, segons ha assenyalat Mora.

En concret, es té coneixement de cinc peces més de característiques similars a Catalunya, gairebé totes aparegudes a la zona del Montsant.