Una variant del SARS-CoV-2 s'hauria escampat per Europa des de Catalunya i Aragó

Una variant del coronavirus va sorgir a Catalunya i Aragó a principis d'estiu i ara constituiria la majoria de casos a Espanya, Regne Unit i Irlanda i vora la meitat a França i Suïssa.

Això és el que suggereix un estudi encapçalat per Emma B. Hodcroft, de la Universitat de Basilea (Suïssa), que ha comptat amb la participació d'investigadors valencians i del consorci SeqCOVID-SPAIN.

L'estudi ha aparegut aquest dijous a la web MedRxiv, però encara no ha passat cap revisió perquè sigui publicat en una revista especialitzada.

La variant, anomenada 20A.EU1, presenta mutacions en la proteïna de l'espícula, la que el coronavirus utilitza per entrar en les cèl·lules.

Després de l'obertura de fronteres

A partir de les anàlisis genòmiques i els estudis epidemiològics, els autors proposen que la variant va sorgir entre treballadors del camp de Catalunya i Aragó i que va passar a poblacions del País Valencià i d'altres llocs.

Segons els autors, aquest brot i la seva expansió devia ser producte d'un sol esdeveniment dels anomenats "superpropagadors". I hauria estat crític per a la prevalença de la Covid a diversos llocs just abans que es reobrissin les fronteres.

A partir d'aquell moment, viatgers que anaven o venien d'Espanya van portar la variant a altres països. En alguns, la introducció de la variant s'hauria produït més d'un cop i a més d'un lloc, i això explicaria la seva ràpida expansió.

Els autors també suggereixen que les mutacions d'aquesta variant poden fer que s'escampi més de pressa, si bé no poden afirmar si provoquen símptomes més greus o no.

Viatges i conductes de risc

Al juliol, a Espanya hi havia uns vint casos setmanals per cent mil habitants i a l'agost ja n'eren noranta.

Els investigadors han calculat que hi podria haver hagut més de cinquanta introduccions de la variant al Regne Unit i que també s'hauria estès per Irlanda, Suïssa, França i altres països.

Les dades obtingudes indiquen que el virus s'hauria exportat per comportaments de risc de turistes a Espanya i s'hauria estès perquè aquestes conductes haurien continuat un cop els visitants ja eren en els seus països respectius.

La recerca indica que la variant se segueix escampant per Europa i que significa el 80% dels casos a Espanya i al Regne Unit, el 60% a Irlanda, el 40% a França i a Suïssa i que també és prevalent a Noruega, Letònia i Holanda.

Els autors de l'article consideren vitals per controlar brots aquests estudis que combinen dades genètiques del virus amb informació epidemiològica sobre els casos i la seva expansió.

També assenyalen la necessitat de controls que impedeixin la transmissió del virus i de diverses variants entre països, atès que "les restriccions de viatges i el tancament de fronteres a llarg termini no són sostenibles o desitjables".

Simón: "A Lleida hi va arribar des d'algun lloc"

A la roda de premsa d'aquest dijous, Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d'Emergències i Alertes Sanitàries, s'ha referit a l'estudi i ha dit que, per pronunciar-se, volia tenir accés "als detalls de les mostres seleccionades, de qui eren i quin mètode s'ha seguit per seleccionar-les". I ha afegit aquesta valoració:

"Amb la informació que ha sortit a la premsa, podem valorar que és un estudi que s'ha fet fora, que molt probablement –m'agradaria equivocar-me– podrien haver-se seleccionat mostres de turistes o que els turistes hagin tingut més probabilitat de ser seleccionats."

Ha dit també que, fins que no ho sàpiga, no podrà valorar si la soca és majoritària, tot i que "és possible que ho sigui". I ha conclòs així:

"Prefereixo no prendre partit o una posició concreta sobre quin ha estat el rol d'aquesta soca de Lleida. També els dic una cosa: a Lleida, hi va arribar d'algun lloc."