L'illa de Saint Paul forma part de l'arxipèlag Pribilof, conegut com les Galápagos del nord, un hàbitat ric d'ocells

Una rata posa en alerta tota l'illa de Saint Paul, a Alaska

Els rosegadors no són autòctons de Saint Paul, i els agents de vida salvatge temen que una sola rata pugui alterar l'ecosistema d'aquesta zona àrtica

Una rata no cridaria gaire l'atenció a molts llocs del món. Però a l'illa de Saint Paul, al sud-est d'Alaska, està portant un autèntic maldecap als funcionaris de vida salvatge.

Han instal·lat trampes i càmeres i pentinen el terreny on suposadament s'hauria localitzat l'animal rosegador aquest estiu. També han col·locat blocs de cera per detectar mossegades de rata, i han demanat als residents que alertin si la tornen a veure.

Fins ara, no n'han trobat cap rastre, però mantenen el nivell alt de vigilància. Els agents del Servei de Pesca i Vida Silvestre dels Estats Units han sol·licitat a Washington poder tenir un gos per rastrejar les rates --els gossos hi estan prohibits per protegir les foques.  

El problema és que les rates, amagades en embarcacions, poden reproduir-se amb facilitat i poblar illes d'on no són originàries. Això pot devastar les poblacions d'ocells autòctones i alterar els ecosistemes.

Les rates, amagades en embarcacions, poden reproduir-se amb facilitat i poblar illes d'on no són originàries (Unsplash)

L'illa de Saint Paul forma part de l'arxipèlag Pribilof: conegut com les Galápagos del nord, és un hàbitat d'ocells ric en diversitat. Està poblada per unes 350 persones, majoritàriament a l'extrem sud de l'illa àrtica. La tundra domina tot el paisatge vegetal, és lloc de cria de foques i l'envolta un dels caladors més rics del món. 

Fa temps que s'hi han activat programes de vigilància de rosegadors, i s'han instal·lat trampes per a rates prop de l'aeroport i als ports, per evitar que els rosegadors que puguin desembarcar a la zona urbana avancin per l'illa.

La darrera vegada que es va veure una rata a l'illa va ser el 2019: es creu que va saltar d'una barcassa, i van trigar un any a localitzar-la, ja morta. Per això, encara que no tingui fonament, el departament de Vida Silvestre es pren molt seriosament qualsevol indici.
 

 

ARXIVAT A:
Estats Units
Anar al contingut