Una mostra simula els cossos de les 224 víctimes del bombardeig que va patir Granollers l'any 1938
ACN Granollers.-El bombardeig que l'any 1938 va patir la ciutat de Granollers per part de cinc avions de les forces aèries italianes ha marcat la història del municipi. En un minut van caure seixanta bombes que van deixar al seu pas 224 víctimes mortals i una ciutat devastada material i emocionalment. Coincidint amb el vuitantè aniversari dels fets, el Museu de Granollers acull l'exposició '224.GRN.Terror', una proposta que simula els cossos de les persones que van perdre la vida aquell 31 de maig. La proposta, que es obra dels artistes locals Helena Pielias i Vicenç Viaplana, convida el visitant a creuar una passera rodejada d'un mar de cadàvers, simulant un fossà. L'objectiu, segons els seus creadors, és "interpel·lar la societat actual sobre els conflictes armats i les seves conseqüències".
L'exposició '224.GRN.Terror' arriba a la capital vallesana per posar el punt i final a un any en què s'han dut a terme diverses iniciatives per commemorar els vuitanta anys del bombardeig que la població va viure durant la Guerra Civil espanyola. La mostra, que s'ha concebut com un homenatge a les 224 persones que van perdre la vida a causa d'aquests fets, posa de manifest aquesta xifra d'una forma totalment gràfica que evidencia l'impacte que va tenir aquest atac sobre una població que llavors tenia 14.000 habitants. Per fer-ho, els dos artistes locals Helena Pielias i Vicenç Viaplana han convertit l'espai obert del Museu de Granollers en un impactant fossà ple de figures embolcallades amb un llençol que simulen els cadàvers. "Aquesta sala queda enfonsada i disposa d'un gran finestral que es veu des del carrer, per això la idea del fossà va estar molt present des del principi", explica Pielias. En aquest sentit s'expressa Viaplana que afegeix que el seu objectiu era "captar l'atenció del públic que passa pel carrer i convertir la façana del museu en un aparador". '224.GRN.Terror' es presenta com una experiència sensorial que convida el visitant a reflexionar al voltant dels conflictes armats i de les conseqüències que generen. D'aquesta forma, els ciutadans es veuen obligats a creuar per una passera a banda i banda de la qual troba un mar de cossos i arribar al final de la sala on hi ha una paret que planteja diverses preguntes al voltant d'aquesta temàtica."Després, no poden seguir caminant, han de donar la volta i tornar a creuar la passera amb totes aquestes reflexions al cap", comenta Viaplana que adverteix que "aquest són els 224 morts de Granollers però podrien ser els de qualsevol bombardeig d'avui en dia". Pielias detalla que aquesta instal·lació va néixer per retre homenatge als caiguts a la ciutat, però reconeix que poc a poc ha esdevingut quelcom més: "Ens hem adonat que els 224 morts de Granollers no són més que un mirall dels bombardejos i conflictes de les guerres passades i actuals i les que malauradament vindran". Tot plegat s'ha acompanyat d'una il·luminació molt cuidada i una sonoritat que recorda el motor d'un avió per "generar un ambient molt íntim que obligués l'espectador gairebé a fer silenci", comenten els artistes. Per la seva banda, Glòria Fusté, conservadora del Museu de Granollers, assegura que el projecte de Viaplana i Pielias ha transformat l'equipament en un espai "de diàleg, debat i pensament".'224.GRN.Terror' es podrà veure al museu granollerí fins el 9 de desembre.
