Una llarga sequera va dur al col·lapse de la capital maia
Si bé la societat maia es va poder recuperar, els autors de la recerca destaquen que és un exemple de com canvis climàtics intensos han provocat grans inestabilitats en el passat
Al segle XV, una intensa i prolongada sequera va provocar una gran davallada de la producció agrícola a Mayapán, la capital de la civilització maia. Això va generar conflictes socials i enfrontaments entre les diferents famílies que formaven l'elit de la pròspera i poderosa ciutat.
Aquest és un exemple de com canvis climàtics importants poden tenir greus conseqüències socials, polítiques i econòmiques, segons els autors de la recerca que ha revelat les causes del col·lapse de Mayapán. La investigació l'ha fet un equip internacional encapçalat per Douglas Kennett, de la Universitat de Califòrnia, i David Hodell, de la Universitat de Cambridge. S'ha publicat a la revista Nature Communications.
Mayapán es va convertir en la capital maia a la península de Yucatán cap a l'any 1200. Un gran activitat agrícola i comercial va dur a un creixement espectacular de la ciutat, que estava envoltada per una muralla de més de nou quilòmetres. En el centre hi havia el temple de Kukulkan, la seva piràmide principal.
Zones residencials denses s'estenien més enllà de la muralla, perquè la ciutat atreia molts treballadors per proporcionar tota classe de serveis. Segons algunes fonts, devia arribar a tenir uns 20.000 habitants. A part de l'agricultura s'hi practicaven la caça, la pesca i la cria d'animals domèstics.
A mitjans del segle XV va arribar la gran davallada. Va coincidir amb una intensa sequera que també va provocar una gran fam al Mèxic asteca. En el cas de Mayapán, segur que se'n devia ressentir el comerç amb aquest territori, un dels elements essencials per a la seva economia.
El clima i el conflicte social
Però quines conseqüències internes va tenir aquesta sequera i la gran disminució del comerç? Els investigadors van estudiar documents històrics sobre possibles conflictes però també van analitzar restes humanes per buscar-hi signes de ferides traumàtiques.
Tot això porta a deduir que el col·lapse de les institucions es va produir entre els anys 1441 i 1461 com a conseqüència del conflicte civil degut a la rivalitat política i a la manca de productivitat. Les anàlisis de l'ADN mitocondrial revelen que molts dels morts formaven part de les famílies dels dirigents, com a mostra d'enfrontament entre les elits. Les institucions es van desfer, la confederació entre diversos poders es va dissoldre i la ciutat, finalment, va ser abandonada.
I quin paper hi va jugar el clima en tot això? El següent pas dels investigadors va ser relacionar totes aquestes dades amb les variacions climàtiques experimentades a la regió.
I els resultats indiquen que l'increment del conflicte social estava clarament relacionat amb unes condicions cada vegada més extremes de sequera. Per això, dedueixen que el col·lapse es va produir per aquestes condicions i per la manca de mitjans per fer-hi front:
"La vulnerabilitat davant d'aquestes condicions naturals i socials era deguda a la forta dependència de l'agricultura del blat de moro, manca d'emmagatzematge centralitzat a llarg termini, poques opcions d'irrigació i un sistema sociopolític liderat per elits familiars que competien pels seus interessos."
Si bé la ciutat de Mayapán va col·lapsar, no va ser el cas de la civilització maia en conjunt. Segons els autors, es va poder recuperar degut a la mobilitat de les poblacions, que varen migrar a altres llocs de la península de Yucatán, i a la reorganització en una xarxa d'estats més petits, políticament independents però que mantenien intercanvis econòmics. Per això, al segle XVI els europeus van trobar una xarxa de petits estats maies que s'havien recuperat del col·lapse de l'antiga capital centralitzada.
A més d'exemplificar una vegada més el paper dels grans canvis climàtics en certes civilitzacions molt poderoses a l'època, els autors criden l'atenció sobre la situació actual, perquè "la inseguretat alimentària, la inestabilitat social i la migració generada per la sequera ja són ara importants motius de preocupació en diverses parts de Mèxic i de l'Amèrica Central":
"El nostre treball interdisciplinari subratlla la importància de comprendre les complexes relacions entre els sistemes naturals i socials, sobretot quan avaluem el paper del canvi climàtic en l'exacerbació de les tensions polítiques internes i el fraccionament en àrees on la sequera condueix a la inseguretat alimentària."
