Dijous van trobar morts els tres germans, dues dones i un home, a la casa on vivien, a Morata de Tajuña, a Madrid (Europa Press/Alejandro Martínez Vélez)

Una estafa de l'amor i una venjança: el cas dels tres germans assassinats a Madrid

S'ha detingut el presumpte autor del triple homicidi, un antic llogater de les víctimes amb qui tenien un deute pendent i que s'ha lliurat a la Guàrdia Civil

Redacció/AgènciesActualitzat

La Guàrdia Civil alerta sobre les "estafes de l'amor" o "Romance scam", després de l'assassinat de tres germans --dues dones i un home-- a la localitat de Morata de Tajuña, a Madrid. Aquest dilluns s'ha detingut el presumpte autor del triple homicidi, que, sense descartar altres hipòtesis, la policia pensa que hauria actuat per venjar-se d'un possible deute que les víctimes tenien amb ell.

Les germanes haurien estat víctimes d'una "estafa de l'amor" i haurien arribat a pagar fins a 400.000 euros, segons amics i familiars que les van alertar. Les germanes van dedicar estalvis i pensions a enviar diners als seus "nòvios", amb qui mantenien relacions a distància a través d'internet, fins a arruïnar-se. Aleshores van començar a demanar diners i a contreure deutes amb diverses persones.

De matinada, aquest dilluns, el que havia estat llogater de les víctimes s'ha lliurat a la Guàrdia Civil d'Arganda del Rey, com a autor de les morts. El detingut, un home de 42 anys, és el mateix que fa mesos les havia agredit amb un martell, i va ser sotmès a un judici ràpid, perquè per un deute de 60.000 euros.

Han detingut el presumpte autor del triple crim, que s'ha lliurat a la Guàrdia Civil d'Arganda del Rey (A. Pérez Meca/Europa Press)

Consells per evitar aquestes estafes

La Guàrdia Civil aconsella als ciutadans que desconfiïn de les relacions en línia que "avancen massa ràpid", els recomana que verifiquin les identitats de les persones amb qui xategen per internet, i sobretot, que s'abstinguin d'enviar diners. Afegeixen que no mantinguin aquests contactes en secret i que expliquin a familiars i amics aquestes relacions.

Amb aquests quatre consells, la Guàrdia Civil vol que els ciutadans sàpiguen com no caure en una "estafa de l'amor". Es tracta d'un model de delicte que afecta sobretot persones vulnerables, sovint amb problemes emocionals, i cada cop més grans, explica Branca Frías, presidenta de l'Associació Nacional Contra l'Estafa amb Manipulació Emocional (ANCEME), creada a finals de l'any passat per unes 80 persones afectades.

Des de l'associació demanen que hi hagi una tipificació específica al Codi Penal perquè siguin castigades amb penes més severes que les d'una simple estafa.


Un tipus de víctimes vulnerables

Tot i que no hi ha un perfil tipus, els estafadors saben molt bé com triar a qui adreçar-se, assegura Frías, i per això busquen perfils de persones solitàries, vídues, divorciades o que pateixin malalties com la depressió.

També es dirigeixen a persones d'edat avançada, perquè són menys conscients dels riscos d'internet i, a més, tenen més diners estalviats.

Els estafadors manipulen aquestes persones per aconseguir el seu objectiu, que és "arribar al moment de la veritat: les transferències econòmiques", diu Frías, que com la resta de l'equip directiu de l'associació, també va ser víctima d'una estafa. I sentencia:

"És igual que el procés coercitiu que fan servir les sectes."

Les conseqüències per a les víctimes poden ser molt greus, no només econòmicament, sobretot psicològicament. "Durant tot el procés, les víctimes pateixen ansietat. Un cop destapat l'engany, arriben els sentiments de culpa, quadres d'estrès posttraumàtic molt greus i, fins i tot, intents de suïcidi", assegura Frías.

Les víctimes eren dues germanes solteres, de 68 i 70 anys, i un germà discapacitat de 70, que vivien junts (EFE/Sergio Pérez)

Com actuen els estafadors de l'amor

Segons la Guàrdia Civil, els estafadors comencen creant falsos perfils en xarxes socials o en aplicacions de cites. Sovint encobreixen la seva identitat i es fan passar per prestigiosos professionals que viuen a l'estranger.

Després d'un període de temps en què aconsegueixen la seva confiança, en alguns casos fent creure a les víctimes que mantenen una relació sentimental, suggereixen certes necessitats econòmiques que pretenen que les víctimes els financin.

"Els estafadors es guanyen la seva confiança fent-los creure que mantenen una relació sentimental i després comencen a demanar-los diners amb qualsevol excusa."

Ho resumeixen en tres passos: el romanticisme a poc a poc es va intercalant amb confidències sobre problemes personals i econòmics. I aquí comencen de les sol·licituds de diners, que, segons Frías, no solen passar dels 70.000 euros, però en alguns casos superen les sis xifres.


El cas dels germans assassinats a Morata

Un exemple arribat al límit és el cas dels germans Ángeles, Amelia i Pepe --dues germanes de 68 i 70 anys, i el seu germà, de 70--, que van ser trobats dijous al matí, al xalet on vivien, quan feia prop d'un mes que ningú en sabia res. Tant Amelia com Ángeles eren solteres i vivien juntes amb Pepe, que tenia necessitat d'atenció a causa de la seva discapacitat.

Fins que els resultats de les autòpsies, que van començar divendres, no aportin més detalls de les causes de la mort, els investigadors d'homicidis de la Guàrdia Civil van plantejar com a mòbil del triple crim una revenja per deutes pendents, després de saber que les germanes haurien estat víctimes d'una "estafa de l'amor".

Segons van relatar els seus amics i veïns, elles mateixes comentaven que mantenien una relació sentimental amb dos militars nord-americans a l'Afganistan que havien conegut a través de Facebook ja feia uns anys.

Un d'ells, que deia anomenar-se Edward, i que feia servir una foto de l'excomandant de l'OTAN Wesley Clark en el seu perfil, va assegurar que un company seu havia mort i que ell era el beneficiari de la seva milionària herència, que compartiria amb les germanes.

Tot i això, abans necessitava que elles l'ajudessin a costejar les despeses successòries. Les germanes haurien enviat als estafadors els diners de les seves pensions i estalvis, per valor de prop de 400.000 euros, segons apunten amics de la família.

Arruïnades, les germanes van començar a demanar diners als seus veïns i amics, inclòs el rector de la localitat. Malgrat les advertències dels seus amics sobre l'engany de què estaven sent víctimes, les germanes es van començar a aïllar fins que al desembre les van deixar de veure pel poble.

No responien a les trucades, i al cap d'algunes setmanes, la pudor va alertar els veïns. Dijous passat, la Guàrdia Civil van registrar el xalet on vivien, i va trobar els cossos en procés de descomposició.

 

ARXIVAT A:
PolicialGuàrdia Civil
Anar al contingut