Un tribunal prohibeix als Països Baixos enviar a Israel recanvis per als avions de combat

Un tribunal de la Haia ha ordenat al govern dels Països Baixos que aturi l'enviament de peces de recanvi per a caces militars israelians. El tribunal ha donat la raó a una denúncia presentada per diverses ONG. Ara, el govern neerlandès té set dies per complir la sentència.

Per tant, a partir del dilluns que ve els Països Baixos ja no podran exportar béns militars a Israel. Segons la resolució, hi ha "un risc clar de violacions del dret internacional humanitari". La mateixa sentència també apunta que els atacs d'Israel han causat un nombre desproporcionat de víctimes civils i que quan ven peces de recanvi per a avions de combat F-35 el govern dels Països Baixos és, en part, "responsable del càstig col·lectiu a la població civil a Gaza".

Diverses organitzacions van presentar una demanda contra l'Estat. Tot i que al desembre la justícia va considerar que el govern no tenia l'obligació d'aturar les exportacions, el tribunal d'apel·lació ha conclòs ara el contrari, després del recurs presentat per les ONG i després que la guerra ja hagi provocat la mort de més de 28.000 civils palestins.

El primer ministre neerlandès en funcions, Mark Rutte, ha rebut la notícia des d'Israel i Palestina, on és de viatge oficial. Des d'allà ha demanat, ara, a Israel que redueixi la intensitat de les seves operacions.

Crítiques per l'enviament d'armes

En aquest context, la Unió Europea s'ha reunit amb l'Agència de l'ONU per als Refugiats de Palestina, la UNWRA, després que divuit països --deu dels quals europeus-- hagin suspès les ajudes a l'organització. Ho han fet arran de les acusacions d'Israel que alguns dels membres haurien cooperat amb l'atac de Hamas.

Des de l'ONU alerten que sense fons serà difícil arribar a finals de mes. Brussel·les insisteix que l'organització ha de poder continuar treballant i el seu titular d'Exteriors demana als Estats Units un embargament d'armes a Israel.

En aquesta línia, l'alt representant de la UE, Josep Borrell, ha plantejat als Estats Units que aturin l'enviament d'armes a Tel-Aviv per contenir el nombre de víctimes mortals a Palestina. També ha expressat la seva "profunda preocupació" per les recents amenaces d'Israel de llançar un atac al pas fronterer de Rafah sense haver plantejat un pla d'evacuació per a la població civil.

"A banda de paraules, què més creieu que cal fer? A la UE pensem que el nombre de morts és massa alt... Hi ha cap possibilitat de reduir-lo? La UE no envia armes a Israel, però altres sí que ho fan", ha dit Borrell.

Espanya també hauria enviat armament a Israel

Totes aquestes informacions arriben després que una investigació hagi donat a conèixer que Espanya ha continuat exportant material armamentístic a Israel des de l'inici de la guerra. Segons ha avançat ElDiario.es amb dades del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, Espanya hauria enviat munició a Israel malgrat haver anunciat que havia suspès les exportacions d'armament.

Segons la investigació del Centre Delàs i les dades del portal oficial de comerç exterior Comex, el passat mes de novembre una empresa d'armament ubicada a Palència va exportar munició a Israel per valor de 987.000 euros.

Arran de la publicació de la sentència de la Haia, la secretària general de Podem i exministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, ha criticat l'actitud de l'executiu espanyol i la seva relació amb Tel-Aviv.

"El govern va enviar material militar a Israel malgrat dir que no ho estava fent. Això se suma a la compra d'armes a Israel --més de 300 milions el 2023--, que continua finançant el genocidi. Quina ràbia em fa tanta hipocresia", ha publicat a les xarxes socials.

Des d'Esquerra, Gabriel Rufián ha demanat la compareixença del ministre d'Exteriors, Manuel Albares, perquè doni explicacions sobre la venda d'armes a Israel.