Un treballador que dimiteix ha de cobrar les vacances pendents, segons la justícia europea
El TJUE s'ha pronunciat sobre el cas d'un funcionari italià que va demanar la jubilació anticipada
Si un treballador deixa una empresa, encara que sigui voluntàriament, se li ha de pagar el que li correspongui pels dies de vacances que li queden. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha considerat contrari a les lleis comunitàries que una empresa negui una compensació econòmica pels dies de vacances anuals que no hagi pogut gaudir un treballador quan posa fi voluntàriament a la relació laboral.
La màxima instància judicial europea també adverteix que aquest dret no es pot subordinar a qüestions purament econòmiques com el control de la despesa, en relació amb el cas que se li havia plantejat. La sentència crea jurisprudència.
El cas respon a la reclamació d'un funcionari italià que va dimitir d'un càrrec de responsabilitat en un ajuntament per acollir-se a la jubilació anticipada i va sol·licitar una compensació per 79 dies de vacances anuals retribuïdes de què no havia gaudit.
Una excepció en aquest dret
A la sentència, el tribunal comunitari destaca que l'únic cas en què es podria perdre aquest dret és quan el treballador hagi evitat agafar-se els dies de vacances de forma deliberada.
L'excepció, doncs, s'aplicaria en el cas que l'ocupador l'hagués animat a fer-ho i li hagués garantit de manera efectiva el gaudi d'aquells dies lliures pendents, informant-lo del risc de perdre'ls en acabar la relació laboral.
En tot cas, com apunten els jutges del TJUE, per acollir-se a aquest punt, l'ocupador haurà d'acreditar davant de la justícia que va actuar de manera diligent per garantir que el treballador pogués gaudir, en algun moment del calendari, dels dies de vacances anuals retribuïdes als que tenia dret.
El cas italià
La sentència respon a una qüestió prejudicial plantejada per un tribunal italià que es va trobar amb el cas d'un funcionari que va treballar com a director gerent en un ajuntament entre el 1992 i el 2016, any en què va dimitir per acollir-se a una jubilació anticipada.
L'home va sol·licitar una compensació econòmica pels 79 dies de vacances anuals retribuïdes no gaudits durant la seva relació laboral amb el consistori, a la ciutat de Copertino.
L'ajuntament ho va rebutjar recolzant-se en la legislació italiana sobre empleats públics, que diu que no tenen dret a compensació econòmica per saldar els dies de vacances no gaudits.
El tribunal italià que porta el litigi tenia dubtes sobre la compatibilitat d'aquesta norma amb el dret comunitari, i ara el TJUE deixa clar que no encaixa amb la legislació europea.
També remarca que el dret a cobrar els dies de vacances pendents no pot quedar relegat a consideracions econòmiques, com podria ser el control de la despesa pública, en el cas d'aquest ajuntament italià implicat al litigi.
Així es resolen els dubtes plantejats pel tribunal italià i li torna la causa perquè es pronunciï la justícia d'aquell país, a partir de la sentència del tribunal europeu, que crea jurisprudència per altres casos semblants que puguin sorgir.
