Un nou índex mesura la felicitat dels catalans: quines són les claus segons cada edat

Els catalans puntuen la seva felicitat en un 6,9 sobre 10. Així ho determina l'indicador de benestar subjectiu, una nova eina que ha presentat el govern aquest dimarts i que ha d'aportar dades per a millorar les polítiques públiques. D'aquesta manera, es vol contribuir a augmentar la satisfacció col·lectiva.

L'informe es basa en enquestes realitzades a una mostra d'unes 4.000 persones, on aproximadament el 40% d'elles han puntuat la seva satisfacció amb la vida entre 8 i 10.

Només un 10% avalua la seva felicitat amb una nota entre el 0 i el 4 i el 24% ho fa entre el 5 i el 6. La nota mitjana és gairebé de 7:

La satisfacció s'incrementa amb l'edat

Segons l'indicador, la satisfacció amb la vida s'incrementa amb l'edat, el nivell d'estudis i d'ingressos. 

En general, el grau de felicitat dels dos gèneres és pràcticament idèntic, mentre que per edats, els joves de 18 a 29 anys són els que es mostren menys optimistes (6,5), però la satisfacció creix a mesura que passen els anys; fins al punt que els més grans de 65 anys lideren el rànquing (7,2).

La gent amb un nivell d'estudis alt també té major benestar que la resta.

Per col·lectius, les persones jubilades o pensionistes (7,2) són els qui tenen un nivell de felicitat més alt, seguits dels qui tenen una feina remunerada (6,9). Les persones aturades són els qui tenen un valor més baix (5,8). A més, els treballadors públics (7,2) superen lleugerament als assalariats al sector privat (6,8) i als autònoms (7,1).

Quant a composicions familiars, les parelles amb almenys un dels dos membres de més de 65 anys i les parelles amb fills menors d'edat són els qui estan més a gust amb la seva vida, i els qui viuen en una llar monoparental amb un menor al càrrec són els qui ho estan menys (6,1).

En termes generals, els catalans se senten de mitjana mig punt més feliços que l'any passat (6,4), i creuen que l'any vinent encara ho seran més (7,1). I pel que fa a polítiques públiques, la sanitat, la seguretat ciutadana i la sostenibilitat són les que contribueixen més a la satisfacció, segons aquest informe.
 

Factors clau del benestar subjectiu

Després que les persones enquestades puntuessin el seu nivell de satisfacció amb la vida entre el 0 i el 10, havien de respondre de manera espontània quins aspectes explicarien el valor donat.

D'aquesta manera, es van determinar 12 factors que impacten en el benestar subjectiu de les persones i que es quantifiquen en un rànquing en funció de la freqüència en què han sigut mencionats pels enquestats.

Aquests aspectes són diferents i varien segons el grup d'edat:

A més, les persones amb una satisfacció amb la vida més alta destaquen en grau més alt aspectes relacionats amb la salut, la família, la vida personal i el benestar emocional. En canvi, els menys satisfets posen més pes en factors econòmics, malestar i salut mental.
 

L'estat de salut i la vida familiar, els aspectes més importants

A més de demanar de forma espontània quins factors contribuïen a tenir un bon nivell de satisfacció amb la vida, també es demanava a les persones de la mostra que valoressin el seu nivell de satisfacció i importància en una sèrie d'àmbits.

D'aquesta manera, l'estat de salut (8,8), la vida familiar (8,6) i el temps que disposen per la família (8,4) són els aspectes que més rellevància tenen pel benestar.

I l'educació rebuda (7,6) i la vida familiar (7,4) són els factors amb els quals la població se sent més satisfeta. Per contra, els àmbits amb menys nota són el temps dedicat a l'esport (5,5), la situació econòmica pròpia (5,9) i les condicions econòmiques de la feina (6,0).

La situació econòmica augmenta la felicitat

Independentment del nivell de satisfacció, les persones coincideixen a destacar àmpliament la situació econòmica com a factor que podria incrementar la seva puntuació. De fet, és citat com aspecte més rellevant pel 48% que es declaren gens o poc satisfets i pel 41% dels que es declaren bastant o molt satisfets.

A més, la vulnerabilitat econòmica té especial influència en el benestar, que es redueix a mesura que disminueix el volum d'ingressos mensuals en 1,5 punts.

La gent que viu a llars que superen els 5.000 euros mensuals d'ingressos se situen en el 7,5 de felicitat, els qui no arriben a 1.000 euros es queden en el 5,9.

De la mateixa manera, els que tenen problemes per arribar a final de mes o per comprar productes per a una alimentació equilibrada no arriben al 5, en canvi els qui mai tenen aquesta vulnerabilitat passen del 7.
 

L'habitatge també és clau

L'habitatge és un altre àmbit clau, ja que les persones amb risc de perdre'l o amb perill de patir un tall de subministraments energètics estan al voltant dels 4 punts, mentre que els qui no tenen cap problema d'aquest tipus superen el 7.

En la mateixa línia, els qui viuen en un pis propi pagat són els més satisfets, amb un 7,2. En canvi, els que viuen de lloguer (6,6) o lloguer compartit (6,4) ho estan menys.

Resultats comparables amb altres estudis

Els resultats de Catalunya situen el nivell de felicitat dels catalans i catalanes en uns paràmetres similars als països del nostre entorn, malgrat que per tipologia de mostra i període de realització del treball de camp no siguin estudis directament comparables.

En aquest sentit, la mitjana europea és de 6,7 segons l'últim informe de l'OCDE Better Life Index i la d'Espanya és de 6,4 segons l'últim World Happiness Report.