Un mort i quatre agressions racistes en un mes: què està passant a Múrcia?

Durant el mes de juny hi ha hagut un repunt d'agressions racistes a Múrcia que s'han cobrat la vida d'un home de 37 anys al municipi de Mazarrón. En un mes s'han produït quatre agressions, les tres més importants resumeixen el catàleg d'arguments racistes clàssics.

Andrés Pedreño, professor de Sociologia de la Universitat de Múrcia, les explica una a una: "En el cas de Mazarrón, que és un assassinat clarament, se li nega a la gent marroquí la seva presència a l'espai públic. En el cas de Cartagena, on hi ha una dona equatoriana apunyalada, se'ls acusa d'estar robant als espanyols les ajudes socials. I en el cas d'Alhama, a l'empresa Primafrio, és una disputa pels llocs de treball. Aquell qui colpeja al treballador marroquí ve a dir-li que els estrangers estan furtant-li la feina. Aquests tres episodis recullen tot el repertori clàssic dels arguments racistes: venen a llevar-nos el treball, ens treuen les ajudes socials i no els volem a l'espai públic".

Les tres agressions s'han de llegir tenint en compte, a més, el context: una crisi política amb la frontera del Marroc, una crisi de convivència derivada de la pandèmia i els discursos d'odi de l'extrema dreta.

L'assassinat de Mazarrón: "No vull compartir espai públic amb tu"

Younes Bilal tenia 37 anys. Aquell diumenge, com molts altres, havia anat al "Muelle", una cafeteria de Mazarrón a la vora del mar. Un dels clients va increpar la cambrera, li retreia que hi havia "massa moros al local". Younes va defensar-la i aquell home, exmilitar, el va tirotejar. Tres tirs. Younes Bilal assassinat.

A Múrcia el 14% de la població és de fora. És una regió que atreu molta ma d'obra migrant que treballa sobretot a l'agricultura. Un tipus de població que no té reconeixement social ni institucional. Un tipus de població que té molt poques oportunitats d'integració i que es mou en ambients laborals de precarietat i explotació.

A aquestes condicions cal afegir-ne una més, derivada de la pandèmia, que és la crisi moral i de convivència en la qual s'ha submergit la societat. "La crisi moral és més profunda del que ens pensem" apunta Pedreño," i, si afegim l'interès de l'extrema dreta, i de Vox concretament, a trencar consensos socials i polaritzar la població en temes com la violència de gènere i racial, tenim un terreny propici perquè apareguen aquestes situacions de violència racista".

Yahya Zarhouni porta 27 anys vivint a Múrcia. Forma part de l'Associació de Treballadors Marroquins (ATIM). Viu i pateix els discursos d'odi contra la immigració, i per això els denuncia. Assegura que són sistemàtics i que estan alimentats pels partits polítics. Ara, els discursos s'han vist superats per la realitat i la sensació de la població migrada, diu, ha canviat: "Entres a una cafeteria i veus que la gent et mira com dient: per què ets ací? Si estàs treballant al camp et volen només al camp. No has d'aparèixer a la ciutat, ni anar a prendre un cafè, no has de molestar. Tu vens a treballar al camp, has de viure al camp i has de morir al camp. O siga, no volen veure't."

I ara, confessa, hi ha un cert ambient de por:

"Sí que hi ha por. Han pegat a un, han pegat a una, n'han matat un altre. Són tres o quatre casos en un mes. Això sí que canvia la sensació de la gent".  

A Mazarrón, Vox va treure el 31% dels vots. És una ciutat de poc més de 30.000 habitants on els ciutadans migrants estan establerts des de fa dècades. Treballen als camps de tomaca.

"L'any 2000, l'alcade d'El Elejido feia aquest discurs: a les 8 del matí ens falta, a les 8 del vespre ens sobren", remarca el professor Andrés Pedreño, "és a dir, a les 8 del matí, quan són mà d'obra barata, els volem. A les 8 del vespre, quan ixen a l'espai públic, quan van a una terrassa, quan queden amb una nòvia murciana, és quan no els volem. És quan haurien de marxar, és quan es converteixen en conflicte. I aquí, en aquestes regions nostres, aquest programa polític funciona."

"Els volem com a treballadors, ara, no ens agrada que tinguen drets, presència pública, no ens agrada que estiguen entre nosaltres. Eixe és el programa que Vox va portar a Mazarrón, i a Torre Pacheco, i va tenir tant èxit electoral".

L'apunyalament de Cartagena: "T'emportes les meves ajudes socials"

Uns dies després de l'assassinat de Mazarrón, una dona equatoriana va ser apunyalada al mig de carrer, a Cartagena. L'agressora l'acusava d'endur-se, de furtar-li, les seves ajudes socials. Les imatges de les ganivetades, d'una gran duresa, van córrer per les xarxes. S'hi podia veure dues dones de classe humil. Una d'elles anava amb el carro de comprar. Era un dia normal, en una ciutat que ho va deixar de ser.

"Nosaltres no venim a robar res, nosaltres venim a buscar millors dies i a fer gran este país. La gent que ve ací ve a treballar, no venim a delinquir", s'indigna Sara María Cutipala. Ella va nàixer a l'Equador, però porta tota la vida vivint a Múrcia. Ha estudiat, s'ha llicenciat, i ara es veu amb unes eines per fer front al racisme que assegura no tots tenen la sort de tenir. Quan sent a parlar d'aquestes agressions es pregunta si la societat no ha reflexionat, ni que siga un minut, sobre què significa ser migrant.

"Jo no sé si la gent pensa què vol dir ser immigrant o ser sol·licitant d'asil. Ser sol·licitant d'asil vol dir que tu ixes del teu país, però que no saps quan hi tornaràs. I ser migrant vol dir eixir del teu país per a tenir dies millors. Ningú vol eixir del seu país; ixen per tenir millors oportunitats."

Caipala explica que se sent "molt dolguda i amb por": "Em fa por perquè tinc mare, pare, un germà, amistats que moltes voltes són víctimes de discriminació pel color de pell, per la seva religió."

Atacs com aquest són allò que s'anomena, des de la sociologia, racisme de classe obrera. "El racisme popular, de classe obrera, com l'anomenen els sociòlegs, la xenofòbia popular obrera, és un fenomen endimoniat", explica Pedreño. "Perquè pel fet que no hi haja treball, o hi haja poques ajudes socials, eixe racisme culpabilitza l'immigrant, a l'estranger. En compte d'orientar la seva protesta cap a les retallades o al mercat laboral precari, el racisme obrer orienta el seu odi i la seva ira cap als immigrants i els culpabilitza de la manca de treball o ajudes socials."

La pallissa d'Alhama: "Em furtes la feina"

"Hi ha odi, hi ha racisme, hi ha cels", explica Yahya Zarhouni. "L'últim xic del qual s'ha sabut l'agressió està treballant i el seu cap fa fora un altre treballador. I aquell treballador li diu: per què a mi em fas fora i a l'altre, que és immigrant, moro, el deixes treballar? I li respon: perquè treballa bé. I va, agafa una barra de ferro i li dona dos cops. Està a l'UCI, pot perdre la vida".

Des del 2008, assegura Andrés Pedreño, no hi ha política migratòria i el govern murcià del Partit Popular és reticent a la seva regularització. "Cada vegada que el Ministeri de Treball ha anunciat campanyes contra l'economia submergida a l'agricultura murciana", diu Pedreño, "el govern regional s'hi ha mostrat en contra".

"Cada vegada que els inspectors de Treball han realitzat inspeccions al camp murcià, han detectat moltíssimes situacions de sobrexplotació i d'economia submergida entre els treballadors immigrants."

Per Pedreño, hi ha un un govern regional "reticent a facilitar el reconeixement i els drets de la població immigrant".

A això cal afegir, a més, que el posicionament institucional respecte a aquestes agressions racistes no ha estat contundent. No hi ha hagut cap condemna per part dels poders públics. Hi va haver un intent de declaració institucional de l'Assemblea de Múrcia que no va eixir endavant per manca d'acord.

Yahya Zarhouni: "Amb els missatges d'odi d'alguns partits i algunes entitats, i els successos de les darreres setmanes, doncs caldria dir a la població que això no pot ser. Ací hi ha immigració bàsica per a l'economia. L'economia de Múrcia no es basa en la indústria, es basa en el camp. Tots els del camp són treballadors immigrants i és molt important que la gent es sensibilitze i sàpiga que els immigrants venen a treballar, a alçar el país, a ajudar, a participar."

"La majoria de nosaltres hem vingut als anys 90. La majoria ja tenen fills i són espanyols."

Sara María Cutiopala: "Els discursos d'odi de Vox han fet molt de mal i s'han endut la vida d'una persona. I és lamentable que els partits polítics no s'hagen pronunciat i hagen condemnat aquest crim, perquè és un crim."

Andrés Pedreño: "Aquí hi ha la gran irresponsabilitat del govern que tenim, incapaç d'un gest tan simbòlic com fer una declaració institucional a l'assemblea regional condemnant i cridant a la tranquil·litat per tal que aquest tipus de violència no es torne a repetir. Si els poders públics no tenen una posició ferma davant aquesta violència el problema és preocupant. Aquest és el problema de tenir a Vox governant a Múrcia."