Imatge del meteorit Erg Chech 002
El meteorit Erg Chech 002 (Steve Jurvetson/CC BY 2.0)

Un meteorit trobat al Sàhara, el més antic descobert fins ara amb 4.565 milions d'anys

Els científics diuen que devia formar part d'un protoplaneta, els cossos primitius que van donar lloc a planetes

Xavier DuranActualitzat

Un meteorit trobat al desert del Sàhara l'any passat és el més antic descobert fins ara. Es va formar quan el sistema solar només tenia dos milions d'anys.

L'anàlisi de la roca volcànica l'ha fet un equip internacional encapçalat per Jean-Alix Barrat, de la Universitat de la Bretanya Occidental, a Brest. S'ha publicat a la revista PNAS.

La roca es va descobrir al mar de sorra d'Erg Chech, a l'extrem sud d'Algèria, vora les fronteres amb Mali i Mauritània. El seu nom oficial és Erg Chech 002 o EC 002.

Es tracta d'un tipus de roca anomenada andesita, que se sol trobar en zones de subducció, on dues plaques tectòniques de l'escorça terrestre han xocat I una ha quedat encavalcada en l'altra.

És diferent de la majoria de meteorits que es troben a la Terra, i això indica, segons els científics, que formava part d'algun dels protoplanetes més antics, els cossos a partir dels quals es formen els planetes.

En aquest cas, les anàlisis atorguen a la roca una edat de 4.565 milions d'anys. És, per tant, un testimoni de les primeres etapes del sistema solar. No només és el més antic trobat fins ara –un milió d'anys més que l'anterior-, sinó que, segons Barrat, ho continuarà sent:

"Quan t'acostes als inicis del sistema solar, és més i més complicat obtenir mostres. Probablement no trobarem cap altra mostra més antiga que aquesta".

Segons els investigadors, les escorces dels protoplanetes no eren del tipus basàltic, el més habitual entre els meteorits que es troben a la Terra. Però aquestes restes no es detecten perquè, o bé van passar a formar part d'altres roques, o bé van quedar totalment destruïdes.

Els investigadors assenyalen que aquest meteorit va estar fos a més de mil graus durant molts anys. I que després va trigar molt a refredar-se fins a solidificar-se, almenys cent mil anys. Aquest lapse de temps indica que la roca fosa devia ser molt viscosa.

Les futures anàlisis d'aquesta peça inusual proporcionaran noves dades sobre els inicis del sistema solar i de com es van formar la Terra i la resta de planetes.
ARXIVAT A:
Recerca científica
Anar al contingut