Un matí amb les milícies civils ucraïneses que han de combatre una invasió russa

Taxistes, arquitectes, empresàries, mecànics, mestres... Tots amb uniforme militar, fent exercicis de combat en un descampat als afores de Kíev. S'han pagat l'uniforme i les armes (els que en tenen; alguns porten escopetes de fusta) i, des de fa vuit anys, dediquen un dia a la setmana a l'entrenament.

El seu objectiu: ajudar a repel·lir una hipotètica ocupació russa. La possibilitat d'una invasió sempre ha estat present. Ara, a més, està més a prop. Però qui són aquesta gent?

Durant la revolta del Maidan, l'any 2014, un greixat "exèrcit" d'activistes, amb bastons, cascs d'obra i escuts de xapa, protegia les barricades i s'enfrontava a la policia. Quan passaves pel seu costat et saludaven invariablement amb el crit de guerra del Maidan: "Slava Ukraini! Heroiam slava!" ("Glòria a Ucraïna! Glòria als seus herois!").

Tenien uns torns perfectament establerts i executaven uns canvis de guàrdia amb una disciplina de moviments que feia oblidar la seva falta d'uniformitat. De tot l'arc polític, de l'extrema dreta a l'extrema esquerra, dormien i descansaven al teatre de l'edifici del Sindicat o a les majestuoses sales de l'Ajuntament. Impressionava veure'ls.

El dia que ho va canviar tot es van encarar sense aturador a la temuda policia antiavalots del règim, la Berkut, rampa amunt al carrer Instytutska. Els franctiradors disparaven. Ells pujaven. Des de la meva finestra, a l'Hotel Ucraïna, a la talaia del Maidan, els veia caure, ensangonats. I inerts, allà a terra. Els seus companys els recollien sota la pluja de trets de la Berkut, i continuaven l'avanç.

En poques hores, el hall de l'hotel es va convertir en una morgue improvisada. Més de 100 activistes van morir al Maidan. El president del país, l'home de Vladímir Putin a Ucraïna, Víktor Ianukóvitx, va fugir, i tota la seva xarxa de poder es va desfer. Va desaparèixer. Ens vam llevar i no hi havia ni cap d'estat, ni govern efectiu, ni la policia política. El Maidan havia guanyat. I havia sembrat una llavor. Prometedora per uns, amenaçadora per uns altres.

La llavor del Maidan

Vuit anys després, aquella llavor ens ha dut a una central elèctrica abandonada als afores de Kíev. Allà, mig centenar d'homes i dones, uniformats, fan exercicis militars. Cada dissabte. Uns porten fusells, uns altres carretegen escopetes de fusta de jugar, uns altres només fan el gest de sostenir una arma. Són els membres de la Defensa Territorial, un nou braç de l'exèrcit ucraïnès format per voluntaris, que durant la setmana fan la seva vida i els dissabtes al matí es converteixen en soldats.

Quedem amb ells, juntament amb altres mitjans de comunicació, en un pàrquing dels afores de la ciutat. Després de la trobada, els seguim. Dotzenes de cotxes particulars formen un comboi que s'endinsa per un camí nevat i estret fins a arribar als voltants de la vella Central Elèctrica Número 6, un conjunt de runa industrial i descampats.

A la desolada central elèctrica hi havia la llavor del Maidan perquè els ucraïnesos van descobrir la força que tenien. I perquè Moscou, amenaçat per la llavor del Maidan, va envair Crimea, i això va convèncer molta gent que calia organitzar-se com al Maidan: fer un Maidan gegant.

I així, cada dissabte, a Kíev i en un centenar de llocs més d'Ucraïna, les Defenses Territorials s'entrenen. Fan exercicis de combat, d'orientació, d'ús del rifle, de primers auxilis o de supervivència. Fa quinze dies que s'ha aprovat una llei que els dona cobertura i els situa sota el paraigua militar ucraïnès. Si hi ha una invasió, els donaran armament i instruccions.

Mariana Zhahlova, mare, assalariada i combatent

La Mariana Zhahlova té 52 anys, treballa en una firma d'investigació de mercats, té tres fills i el 2014 va ser a Maidan. Diu que la seva família es va sorprendre una mica quan va decidir venir, però que li van donar suport. I que té por, com tothom:

"La guerra sempre fa por, però si arriba el moment, estaré preparada per controlar-la i no deixar que em domini. Ho podem superar."

"Nosaltres ens hem allistat davant el perill que Rússia ens envaeixi", diu Guennadi Levitas. "La possibilitat que hàgim de defensar Kíev ens ha mobilitzat", afegeix. El seu comandant-formador, Serhi Hrim, mira d'inculcar-los el seu principi bàsic:

"Sempre agredeixen el petit, perquè s'hi atreveixen. Al gran, tothom el deixa en pau."

El govern vol arribar a tenir 13.000 efectius a les Defenses Territorials. El seu objectiu és ajudar en el combat contra invasors. Però també ens deixen caure una segona finalitat, més difusa: si algun dia cal crear una resistència clandestina a Ucraïna, serà molt convenient tenir civils, sense cap lligam amb la milícia, però amb les seves habilitats.