La pedra circular s'ha identificat com un marcador del joc de pilota precolombí (Reuters)

Un marcador de pedra del joc de pilota maia, excepcional troballa a Chichén Itzá

L'escriptura jeroglífica que envolta dos jugadors al costat d'una pilota conté dates, noms i accions escrites pels maies de Chichén Itzá

Judith Casaprima Sagués

Cent anys després de fer-hi l'última troballa, al jaciment maia de Chichén Itzá, al Yucatán, a Mèxic, s'hi ha descobert una peça excepcional: un cercle de pedra que s'ha identificat com un marcador del joc de pilota precolombí --semblant al futbol--, datat entre el 800 i el 900 dC. Segons Marco Antonio Santos Ramírez, director de la zona arqueològica de Chichén Itzá, "pot fer canviar la història del lloc".

La peça circular mesura poc més de 32 centímetres de diàmetre i pesa 40 quilos. Té a la vora jeroglífics maies i al centre apareixen dos homes jugant a Pok Ta Pok.

"Pot canviar la història del lloc en aportar un nou element que desconeixíem."

La pedra mostra una escriptura jeroglífica que envolta dos jugadors al costat d'una pilota --el de l'esquerra tocat amb plomes i el contrincant amb una serp--, que sembla conté dates, noms o accions que van deixar plasmats els antics habitants de Chichén Itzá, explica Santos Ramírez.

Un cercle d'escriptura jeroglífica envolta dos jugadors al costat d'una pilota (Reuters/Lorenzo Hernandez)

"En aquest jaciment maia és rar trobar escriptura jeroglífica, i molt menys un text complet", afegeix Francisco Pérez, arqueòleg de Chichen Itzà.

La troballa s'ha anomenat "la piedra Pérez", en honor a la seva descobridora, Lizbeth Beatriz Mendicuti Pérez, però el disc ja es coneix com "la pedra dels jugadors". 


Segons l'arqueòleg, les inscripcions datarien del 800 dC. a finals del període Clàssic Tardà de la cultura maia que se situa entre el 650-900 després de Crist.

"L'escriptura clàssica maia acaba, a partir del 900 dC, durant l'esplendor de Chichén Itzá", assegura l'expert. "Aquest disc amb jeroglífics afegeix un nou capítol al llibre de la història i el coneixement d'aquesta cultura ancestral", diu Pérez.

El joc de pilota era una pràctica tradicional dels pobles mesoamericans i es creu que tenia un enfocament ritual.

L'arribada de la peça a l'Institut Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic (Reuters/Lorenzo Hernandez)

Interpretació dels jeroglífics 

Els Investigadors de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH), ha fet imatges d'alta resolució del text i la iconografia per fer-ne un estudi detallat. Epigrafistes com David Stuart, de la Universitat d'Austin a Texas (UTAustin), treballen per desxifrar els jeroglífics i que puguin donar aviat més detalls de la troballa. Alhora es prepara la pedra per a la seva conservació.

El disc es va trobar fa unes setmanes a l'Estructura Morley, anomenada així en honor a l'arqueòleg nord-americà Sylvanus Morley que va restaurar Chichén Itzá després de la Primera Guerra Mundial.

Aquesta estructura, s'ubica a la zona coneguda com a Casa Colorada, o a Chichanchob, a uns metres al sud del castell de Chichén Itzá.

Una hipòtesi dels investigadors és que el marcador assenyala algun esdeveniment important relacionat amb el joc de pilota de la Casa Colorada, on hi havia un camp de joc molt més petit que el del Gran Joc de Pilota de Chichén Itzá.

A l'interior del mateix lloc, s'hi han trobat orelleres i dibuixos sobre pedra que, en ajuntar-los, representen Kukulcan, el deu de la serp emplomada.

Imatges d'alta resolució permeten l'estudi detallat dels jeroglífics (Reuters)

Noves inversions al jaciment maia

Unes obres de millora del jaciment maia, derivades del projecte "Tren Maya", al qual ha donat prioritat el president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, han permès fer aquesta troballa.

"Des de la creació de l'INAH no s'havia registrat una inversió tan important a l'arqueologia de Mèxic i avui està donant fruits", ha reconegut Santos Ramírez, gràcies a la inversió del Programa de Millora de Zones Arqueològiques.

Segons Santos Ramírez, el 75% de les restes del jaciment "feia dècades que no s'havien tocat".

El complex de Chichén Itzá, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, és un dels principals centres arqueològics de la civilització maia a la península de Yucatán que, segons dades oficials, visiten uns 2 milions de persones cada any.

 

ARXIVAT A:
ArqueologiaMèxic
Anar al contingut