Un mamut femella mort fa 52.000 anys, protagonista d'una descoberta científica revolucionària

Quan als anys 90 Steven Spielberg va donar forma a la fantasia de fer reviure els dinosaures a "Jurassic Park" a partir de mosquits atrapats en ambre, la ciència no havia demostrat encara si es podia extreure ADN de mostres fossilitzades.

Avui, aquella fantasia desbordada de recuperar una espècie extingida és una mica més a prop arran de la troballa, per primer cop, de fòssils de cromosomes antics. El descobriment ha estat liderat en part pel Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG), tots dos a Barcelona, en col·laboració amb el Baylor College of Medicine dels Estats Units i la Universitat de Copenhaguen.

La troballa

Les restes de cromosomes antics s'han trobat en la pell d'un mamut mort fa 52.000 anys a Sibèria. Després de morir l'animal es va assecar ràpidament i va quedar colgat sota la neu en el permagel siberià, en unes condicions de conservació excepcionals, explica Marc A. Martí-Renom, professor de recerca ICREA i cap de grup del CNAG i el CRG.

"L'animal tenia pèl i això era una mostra que estava molt ben conservat perquè, històricament, el pèl en els mamuts que s'han trobat a Sibèria és el primer que es perd i que es desfà."

Utilitzant aigua calenta a pressió es van cavar una mena de túnels per extreure'l i obtenir la mostra de teixit de l'orella de l'animal. L'anàlisi de la mostra va permetre descobrir els cromosomes fòssils. Així ho indica Juan Antonio Rodríguez, investigador al Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica de Barcelona i la Universitat de Copenhaguen.

Martí-Renom insisteix en les oportunitats que els ofereix aquesta nova tècnica per continuar investigant. "Què ens dona això comparat amb el que es feia fins ara? Una mostra d'ADN antic rarament supera les 100 lletres de codi genètic. Aquests genomes, en canvi, tenen tres mil milions de lletres. El que has de fer és posar-les una darrere de l'altra per tenir l'escriptura de tot el genoma. L'estructura tridimensional ens permet fer això més eficientment." Molta informació que permet saber, a més, quins gens estaven actius i quins estaven reprimits en el moment en què el mamut va morir. I, en conseqüència, "ara tot això es pot estudiar molt millor". 

"Ens permet entendre, per exemple, com reaccionaven aquelles cèl·lules de teixit de pell del mamut en un ambient molt fred i molt sec. Saber com estava adaptat el mamut a aquelles condicions i com de diferent és l'adaptació en el cas dels elefants actuals, cosins germans dels mamuts, que viuen a l' Àfrica i a Àsia en condicions extremadament diferents, amb molta humitat i  temperatures molt altes."

Aplicacions de futur

Amb la incògnita del canvi climàtic i el dubte del que ens pot passar a les espècies i a la biodiversitat del planeta en termes d'adaptació, aquest estudi ens permet aprendre del passat "per predir el futur", diu Martí-Renom. L'estudi obre la porta a utilitzar aquestes tècniques en multitud de mostres que avui dia es conserven en museus d'història natural arreu del món: Martí-Renom té clar que la troballa "obre un ventall enorme per estudiar la vida a la Terra des del punt de vista del passat".

"S'obre una finestra d'oportunitat per aplicar aquestes tècniques en multitud de mostres que han estat preservades amb dissecacions, momificacions i que serien candidates a fer el mateix tipus d'estudi. Això obre la porta a saber molt més de diferents espècies, fins i tot en mostres humanes, obre a estudiar l'activitat i adaptació dels gens."

Recuperació d'espècies extingides?

Amb infinitat de matisos i debats ètics al marge, la descoberta científica obre les portes d'un llarg camí que faria possible la recuperació d'espècies extingides.

"Si vols recuperar l'espècie del mamut extingida a partir d'un elefant actual, no és una idea desgavellada. Hem vist que hi ha diferències però no gaires, i el més important és que hem vist que mamuts i elefants tenen 28 parells de cromosomes. El nostre treball s'hi aproxima una mica més però el camí que queda és molt gran per poder arribar a tenir un mamut viu a les nostres terres. I òbviament hi ha les qüestions ètiques o bioètiques que s'haurien d'estudiar i se'ns escapen."

Les conclusions de l'estudi que ha permès el descobriment dels fòssils de cromosomes antics s'acaben de publicar a la revista científica Cell, especialitzada en biologia experimental. En la recerca hi han participat una cinquantena d'investigadors que, durant nou anys, han treballat per aconseguir aquesta nova eina per a l'estudi de l'evolució.