Un intercanvi de presoners que recorda la guerra freda
És un retorn a un escenari que ja semblava oblidat. En efecte, potser estem davant de les primeres gelades d'una segona guerra freda. Amb molts elements similars: parlem d'agents infiltrats en països rivals, assassinats de les maneres més diverses, enverinats amb plutoni, caient per la finestra o a trets.
I no només a Rússia. Acabem de saber pel Mossad israelià que la bomba que ha matat Haniyeh, el líder de Hamas, a Teheran, la van posar al seu hotel dos mesos abans. Parlem d'espionatge a gran escala i guerres per delegació, com a Ucraïna, l'Àfrica...
Però hi ha diferències amb la primera guerra freda: ara hi ha més de dos actors. Parlem dels Estats Units, Rússia, però també de la Xina, l'Índia, els gegants asiàtics...
A més, ara el sabotatge s'ha ampliat a la intoxicació informativa, la manipulació tecnològica i l'enginyeria social. I, finalment, els motius: ja no es tracta del domini mundial "per se", sinó també del control comercial i de recursos.
Pablo González, hispanorús acusat d'espiar per a Rússia
Se l'acusa, sí, però era espia? Això no es pot afirmar taxativament. El cert és que al llarg del dia la premsa dissident russa ha assegurat clarament que era membre de l'espionatge militar rus.
Hi ha moltes incògnites al voltant de la seva detenció. Va ser detingut a Ucraïna mentre informava. Va ser alliberat i enviat a Polònia. Allà va ser detingut només pel fet de portar dos passaports amb nom diferent, perquè ell té nacionalitat russa i espanyola i té dos noms, un de rus i un d'espanyol.
I quan se'l va investigar, la policia va trobar que disposava de massa informació sobre dissidents russos. El cas és que durant els anys de detenció, Espanya ha preferit no implicar-se en el seu alliberament. I això resulta significatiu.
El cas, però, és que Moscou és qui l'ha reclamat i ho ha fet dins d'una llista plena d'espies, i això dona lloc a moltes suspicàcies.
