Un fàrmac allarga la vida a pacients amb el tumor intraocular més usual i molt agressiu

Per primer cop, un fàrmac ha demostrat eficàcia per allargar l'esperança de vida dels pacients amb melanoma uveal, un tumor intraocular molt agressiu, fins ara sense tractament. Es tracta del tebentafusp, que modula el sistema immunitari perquè reconegui i ataqui específicament les cèl·lules tumorals.

L'assaig en fase 3 l'ha dut a terme un equip internacional encapçalat per Paul Nathan, del Centre de Càncer Mount Vernon de Northwood, Anglaterra, i ha comptat amb la participació del doctor Josep Maria Piulats, de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i el Centre de Recerca Biomèdica de Càncer en Xarxa (CIBERONC). L'estudi s'ha publicat a The New England Journal of Medicine.

El melanoma uveal és el càncer intraocular més comú. Afecta l'úvea, la capa mitjana del globus ocular, formada per la coroide, el cos ciliar i l'iris. Representa entre el 3 i el 5% dels melanomes. Com els melanomes cutanis, es produeix per la proliferació descontrolada dels melanòcits, les cèl·lules que donen color a la pell. Però presenta característiques moleculars i cel·lulars que el fan especialment agressiu.

La meitat dels pacients desenvolupen metàstasi, normalment al fetge. En aquests casos, només la meitat dels pacients sobreviuen al cap d'un any. Cap dels tractaments actuals ha aconseguit millorar-ne el pronòstic.

Augment de la supervivència

En aquest assaig clínic en fase 3 es van dividir 378 pacients de diferents centres mèdics en dos grups. El més nombrós, amb 252 pacients, va rebre tebentafusp. Els altres 126 formaven el grup control i van rebre tractament amb un altre fàrmac (pembrolizumab, ipilimumab or dacarbazina) a elecció del metge.

Al cap d'un any, el 73% dels pacients del primer grup havien sobreviscut, pel 59% en el grup control. La supervivència sense progressió del tumor també va ser més elevada en el grup tractat amb tebentafusp que en el grup control: 31% i 19%, respectivament, als sis mesos.

Això ha comportat que el fàrmac ja s'administri, com explica el doctor Piulats:

"Després de finalitzar aquest estudi i dels bons resultats augmentant la supervivència global dels gairebé 400 pacients inclosos en l'assaig, el tebentausp ja s'està donant als pacients amb melanomes uveals metastàtics en substitució de la quimioteràpia habitual."

La molècula de tebentafusp té un extrem que reconeix les cèl·lules tumorals i un altre que s'uneix a les cèl·lules del sistema immunitari i les activa. D'aquesta manera s'aconsegueix que les cèl·lules immunitàries detectin el tumor i l'ataquin de manera selectiva.

Això és un gran avantatge, com explica el doctor Piulats:

"No cal que les cèl·lules del sistema immunitari tinguin receptors específics que reconeguin les cèl·lules tumorals, el mateix fàrmac fa de mediador perquè aquestes l'ataquin."

Com que reconeix específicament les cèl·lules tumorals, no afecta altres teixits i comporta menys efectes secundaris que els tractaments estàndards amb quimioteràpia. Però Josep Maria Piulats alerta que "l'administració d'aquest fàrmac requereix d'experiència per identificar les possibles toxicitats derivades i actuar en conseqüència per evitar-les".