Un experiment mostra que és més probable tornar una cartera perduda quan conté diners

Tornaríeu una cartera perduda? Si contingués molts diners us ho pensaríeu? Una prova realitzada a 355 ciutats de 40 països ha permès concloure que la majoria de la gent és honrada i torna la cartera. I que hi ha més probabilitats que la torni si conté diners. I encara més si conté molts diners. L'estudi es descriu a la revista "Science".

L'article es titula "Honestedat cívica arreu del planeta" i l'han escrit Alain Cohn, de la Universitat de Michigan, Michel André Maréchal i Christian Lukas Zünd, de la Universitat de Zuric, i David Tannenbaum, de la Universitat de Utah.

La prova va consistir en seleccionar 355 ciutats -entre elles, Barcelona- de 40 estats del món. En cada una de les 17.303 proves que es van fer, una persona de l'equip d'ajudants donava una cartera a la persona que estava en el taulell d'una entitat pública o privada. Li deia que se l'havia trobat i que tenia pressa i per això li demanava que mirés de tornar-la al propietari.

La prova es va fer en cinc tipus de llocs: bancs, teatres, museus i altres establiments culturals, oficines de correus, hotels i comissaries de policia, jutjats o altres oficines públiques.

La cartera contenia sempre unes targetes de crèdit, una llista de la compra i una clau. Les targes tenien nom i correu electrònic per poder contactar amb el propietari. En alguns casos no tenia diners i en altres casos hi havia 13,45 dòlars o el seu equivalent en moneda local. La cartera era transparent perquè no calgués obrir-la per veure'n el contingut.
 

Més retorns com més diners 

Els investigadors van comprovar que si la cartera no contenia diners, en un 40% dels casos es retornava. I si tenia diners, de forma una mica sorprenent, encara era més probable que es retornés al presumpte propietari: es feia en un 51% dels casos.

Els investigadors van pensar que potser es retornava perquè la quantitat de diners era poc temptadora. Per això, a tres països -Estats Units, Regne Unit i Polònia-  van fer més proves amb carteres que contenien 94,15 dòlars o el seu equivalent. En aquests tres països, la cartera sense diners es retornava en un 46% dels casos. La que contenia 13,45 dòlars en un 61% dels casos i la que tenia més diners en un 72% dels casos.

Aleshores els autors van buscar possibles explicacions. Però van descartar que estigués relacionat amb la presència de possibles testimonis o de càmeres. També van observar que a les carteres retornades no hi faltava cap quantitat de diners. Per tant, la persona no se'n quedava almenys una part. 

És possible que amb quantitats més elevades la persona tingui la impressió de passar per lladre. Però també sembla que es valora el problema que patirà el propietari de la cartera. Així, si no contenia una clau se'n retornaven menys.

Els autors també han detectat grans diferències entre països. Les mitjanes es situen entre el 14% i el 76% I aquestes diferències es mantenen si s'introduiexen factors correctors, com ara el PIB d'un país.

En canvi, sí que hi influeixen condicions geogràfiques com la fertilitat del sòl o la proximitat a vies marítimes o fluvials de comunicació, que afavoreixen el desenvolupament econòmic i, com s'ha vist en aquest estudi, l'honestedat. També han vist que en societats on els lligams familiars són més forts hi ha menys tendència a retornar la cartera.

És un comportament previsible? Per a la majoria de persones, no. Els autors van fer una enquesta a 299 persones sobre què creien que passaria. I la majoria creia que es retornarien més carteres si no contenien diners.

I això també ho pensen els economistes. Preguntant a 279 acadèmics de prestigi, la majoria també va pensar que era més fàcil el retorn de la cartera si no contenia diners.
 

Més enllà del retorn de carteres

Els resultats semblen molt positius i augmenten la confiança en la societat. Però en un comentari que acompanya l'article, Shaul Shalvi, de la Universitat d'Amsterdam, afirma el següent:

"Mostrar honestedat cívica no significa només tornar una cartera perduda. Va d'actuar de manera socialment adequada, contra els interessos egoistes d'un mateix."

Shalvi considera important fer estudis com aquest per "comprendre quan és més probable que la gent tingui honestedat cívica -com ara denunciar un suposat comportament incorrecte d'una organització o obeir les normes fins i tot quan t'exposes al comportament corrupte dels altres".

Seguir avaluant aquests comportaments, afegeix, permetrà als investigadors descobrir "la millor manera de dissenyar el nostre entorn i les organitzacions per fomentar els comportaments adequats".