Un 14% dels europeus més grans de 65 anys tenen alguna discapacitat (Pixabay)
Un 14% dels europeus més grans de 65 anys tenen alguna discapacitat (Pixabay)

Un de cada set europeus més grans de 65 anys tenen discapacitat

A Espanya i a Itàlia les dones i les persones de més edat són els col·lectius amb xifres de discapacitat més altes

Xavier DuranActualitzat

El 14% de les persones de més de 65 anys a Europa tenen discapacitat. Això significa aproximadament una de cada set. Però tant el percentatge com les característiques d'aquesta part de la població varien per països.

Aquests són els principals resultats d'un ampli estudi dirigit per Javier Jerez Roig, coordinador del grup de recerca Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences (M3O) de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). A part d'investigadors d'aquest centre, també hi han participat científics de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de la Universitat Internacional de Catalunya i de la Universitat Federal de Rio Grande do Norte (Brasil).

L'estudi, que es publica a la revista "Plos One", s'ha basat en l'anàlisi de 33.369 persones de 65 a 84 anys de 17 països europeus, a partir de dades del 2015 proporcionades pel Survey of Health, Ageing and Retirement in Europe (SHARE).

Als països nòrdics, només un 9,4%

L'estudi considera que una persona gran és considerada discapacitada quan presenta limitació funcional en, com a mínim, una activitat bàsica de la vida diària, com ara vestir-se, anar al bany, dutxar-se, entrar i sortir del llit, menjar de manera autònoma o caminar. Amb aquest criteri, el 14% és la mitjana dels disset països. Però els investigadors han dividit el continent en quatre regions, que mostren resultats divergents.  

Així, on hi ha menys discapacitats de més de 65 anys és als països nòrdics (Dinamarca i Suècia), on el percentatge és del 9,4%. En canvi, a l'Europa de l'Est (República Txeca, Polònia, Eslovènia, Estònia i Croàcia) és on n'hi ha més: un 16,6%. Entremig se situen l'Europa Central (Àustria, Alemanya, França, Suïssa, Luxemburg i Bèlgica), amb un 13,6%, i els països del sud (Espanya, Itàlia, Grècia i Portugal), amb un 13,1%.

Però fins i tot dintre d'aquestes quatre zones hi ha diferències. Així, a banda dels dos nòrdics, Suïssa, Àustria i Grècia també presenten alguns dels percentatges més baixos. En canvi, Polònia, Estònia, la República Txeca, Bèlgica i Portugal obtenen els més elevats.

Més dones amb incapacitat a Espanya i Itàlia

L'estudi també mostra les dades separant entre homes i dones i en dues franges d'edat: 65-74 anys i 75-84 anys. La majoria de països tenen resultats homogenis en franges d'edat i per sexes.

Però a Espanya i a Itàlia la prevalença de discapacitat és baixa en la franja d'edat de 65 a 74 anys, especialment en el cas dels homes. I a partir d'aquesta edat, el percentatge de persones amb discapacitat s'incrementa, sobretot en les dones.

Els investigadors han tingut en compte diverses variables sociodemogràfiques, de salut, de serveis sanitaris i d'estil de vida que proporcionen altres dades interessants i que mostren diferències entre territoris. Entre altres aspectes han estudiat també l'obesitat, el tabaquisme, la qualitat de vida, el nivell educatiu, els símptomes de depressió, la soledat, el consum de medicaments, les malalties cròniques, les hospitalitzacions, la capacitat cognitiva i els nivells de satisfacció amb la cobertura sanitària pública.

En la majoria d'aquestes variables, tornen a ser els països de l'est els que obtenen pitjors puntuacions. Els segueix la regió sud i especialment Espanya, on els resultats són en general pitjors en les dones.

Obesitat i inactivitat física

Els països nòrdics presenten el perfil més avantatjós en totes les variables, excepte en l'hàbit de fumar i en el consum de medicaments. També és on les diferències per gènere són més petites.

A totes les regions estudiades, l'obesitat i la inactivitat física són factors presents. Però l'estudi detecta que als països del sud les persones amb limitacions funcionals tenen un nivell educatiu tres vegades més baix que als països del nord. Al sud, les persones discapacitades viuen més en àmbits urbans que rurals, són físicament més inactives, tenen menys qualitat de vida i més problemes psicològics i cognitius.

També es manifesten més satisfets amb el sistema de salut públic dels seus països. El percentatge d'insatisfets al sud és del 40,7%. A l'Europa central la insatisfacció és molt més baixa: del 10,3%.

Insatisfets amb el sistema sanitari

També és el sud la regió on més persones manifesten que no poden visitar el metge per motius econòmics: 18,1%, contra 1% als països nòrdics. A l'est és el 8% i al centre, el 3,4%. Quan la raó són el temps o les llistes d'espera, el percentatge puja al 24,9% al sud, 19,4% a l'est, 12,6% al nord, 6,4% al centre.

Al sud també és on les persones discapacitades presenten els nivells més baixos d'hospitalització. Els autors ho atribueixen a la tendència dels països mediterranis de tenir cura dels familiars grans a casa.

ARXIVAT A:
CiènciaSalut
Anar al contingut