La segona part de l'estudi es farà en 6 països més i s'hi inclouran col·lectius de risc
La segona part de l'estudi es farà en 6 països més i s'hi inclouran col·lectius de risc (iStock)

Un antiretroviral dona protecció total contra el VIH amb només una injecció dos cops l'any

El lenacapavir, que ja s'utilitza en el tractament de la sida, pot ser una esperança per evitar el contagi en zones amb les taxes més elevades

Una injecció cada sis mesos d'un fàrmac antretroviral anomenat lenacapavir podria ser la clau per prevenir la infecció de la sida entre les dones joves africanes, un dels grups més vulnerables al virus del VIH.  

Un assaig clínic en fase tres d'aquest medicament, fet amb més de 5.000 dones d'entre 16 i 25 anys, de 25 llocs de Sud-àfrica i tres a Uganda, ha donat resultats de protecció total contra el virus.  

Aquest medicament ja s'utilitza per al tractament de la sida. Es tracta d'un primer gran assaig clínic fet a l'Àfrica per comprovar l'eficàcia del fàrmac en la profilaxi i la preexposició al virus (PrEP).  

El lenacapavir ja s'utilitza per al tractament de la sida.

Els resultats han estat els més contundents aconseguits fins ara. De les 2.134 dones a qui se'ls va administrar el fàrmac, només amb una injecció subcutània un cop cada sis mesos, cap es va infectar.  

L'assaig s'ha fet en comparació amb dos altres medicaments que s'utilitzen per a la prevenció: Truvada i Descovy. Entre les 1.068 dones que van prendre Truvada, es van registrar 16 infeccions, un 1,69%. I de les 2.136 que van prendre Descovy, 39 es van infectar, un 2,2%. 

Arran d'aquests resultats, el comitè de seguiment de dades independent que monitorava l'assaig, anomenat Purpose 1, va demanar a la farmacèutica Gilead Sciences que l'aturés per administrar el fàrmac a tots els participants, ja que oferia una protecció contra el virus clarament superior.  

Fins ara la profilaxi preexposició (PrEP) consisteix a prendre's un comprimit diari que impedeix el contagi del VIH (3Cat)

Un antiretroviral que fa de vacuna  

Aquest fàrmac no només ha proporcionat una protecció total contra la infecció, sinó que podria fer baixar de forma dràstica les infeccions per VIH, segons la investigadora Núria Izquierdo Useros, coordinadora del grup de patògens emergents d'IrsiCaixa.

Després de dècades sense poder aconseguir una vacuna eficaç contra el VIH, els antiretrovirals estan ocupant l'espai de prevenció i profilaxi, explica Izquierdo.

"Anem cap a una medicació preventiva amb antiretroviral que, com més llarga sigui la vida mitjana d'aquests fàrmacs, més s'equipararan a la funció de les vacunes que no s'han aconseguit." 

La investigadora considera que la revolució d'aquest assaig rau en el fet que ofereix una protecció total amb un sol medicament que es manté actiu durant un temps llarg.

"El somni és que les infeccions baixin de forma dràstica i que un dia, en comptes d'injectable, es pugui prendre amb una píndola a casa, sense haver d'anar a un centre de salut."

Els fàrmacs que s'utilitzen per a la prevenció actualment  --Truvada i Cabotegravir-- també són altament eficaços, "sempre que es prenguin bé", puntualitza Izquierdo. S'han de prendre cada dia i només un sol descuit o mala administració pot deixar sense protecció. "Els estudis, --fets amb anàlisis de la presència de l'antiretroviral en sang-- demostren que els casos d'infecció han estat per errors o que s'ha oblidat de prendre la píndola."

En els últims anys les taxes d'infecció del VIH estan baixant a tot el món, diu Izquierdo, gràcies als antiretrovirals que s'administren per a la prevenció. "Fins a l'ús dels antiretrovirals en la profilaxi i la preexposició, hem estat molts anys sense canvis, ens continuàvem infectant".

Però el gran pas d'aquest últim assaig amb el lenacapavir és que pot suposar un impacte en la salut global.
 

Una esperança per evitar els contagis en països pobres 

A més dels resultats farmacològics, el fet que el medicament s'hagi d'administrar només dos cops l'any –en comptes d'una píndola al dia com els dos altres fàrmacs--, representa un gran avenç en el context com el de les dones joves africanes perquè puguin seguir el tractament preventiu

"Aquest fàrmac que només han de prendre un cop cada sis mesos les empodera per decidir sobre la seva salut."

Les empodera i les allibera de la infecció, però també als seus fills. "Els nadons amb sida desapareixerien", afegeix Izquierdo.

Ara, als països desenvolupats les dones embarassades amb anticossos del VIH es tracten abans que neixi el nadó, però amb aquestes medicacions de profilaxi i preexposició, aquestes mares ja no s'infectaran. "Els nadons amb VIH desapareixeran perquè es protegeix les dones, que en altres casos es poden oblidar o no hi poden accedir".

Assaig fet primer a les dones més vulnerables  

Aquest assaig clínic ha tingut algunes característiques inusuals, tot i que lògiques. S'ha fet abans en dones que en homes i no s'han exclòs les embarassades i lactants, i s'han mantingut les que han quedat embarassades durant el procés. Sol ser habitual que no s'incloguin per evitar exposar-les a riscos... però aquí el pitjor risc és el contagi del VIH al qual ja estaven exposades.

També aquest nivell d'assajos se sol fer en països desenvolupats amb un sistema de salut competent, però s'ha optat per triar les zones de més incidència d'infeccions, per demostrar l'eficàcia del fàrmac.

Tres dones d'esquena, dues de les quals porten nadons en mocadors a l'esquena, a Zimbàbue
L'estudi s'ha fet en més de 5.000 dones joves de Sud-àfrica i Uganda, on hi ha les taxes més altes de contagi del VIH (Reuters)

El lenacatavir està pendent de dos assajos més en 6 països --Brasil, Estats Units, Mèxic, Argentina, Perú i Tailàndia--, on es provarà en altres col·lectius de risc. No es preveu que la revisió d'aquest medicament hagi acabat fins a finals del 2024 o principis del 2025.  

La investigadora espera que si els resultats són igual d'impressionants serveixi per "recordar, insistir i pressionar" per fer arribar el fàrmac a tothom qui ho necessita i reduir encara més les infeccions. 

"Suposarà un estalvi de diners en els tractaments amb antiretrovirals, que els que han estat infectats han de mantenir de per vida."

Aquest antiretroviral, explica, "és un inhibidor de la càpsida del virus del VIH que, combinat amb altres fàrmacs, aconsegueix que el virus no causi danys" i també "evita el contagi fins i tot amb pràctiques de risc", afegeix. Són tractaments molt cars i recorda que, gràcies a l'activisme, molts d'aquests medicaments --disponibles des de no fa gaires anys-- es fabriquen genèricament.  

Podrà arribar als que més ho necessiten? 

Un altre fàrmac, el Cabotegravir, produït per la companyia ViiV Healthcare (que, en part, pertany a la gran farmacèutica GSK), s'administra amb una injecció cada dos mesos. Ha obtingut també excel·lents resultats en assajos fets a l'Àfrica, però té un cost de 180 dòlars per pacient a l'any, un preu que queda fora de l'abast de les persones i els sistemes de salut dels països més pobres. El pressupost de salut a Sud-àfrica és de 40 dòlars per persona i any. 

En aquest cas, per abaratir els costos, una solució és concedir una llicència a fabricants per produir el fàrmac genèric. ViiV Healthcare ha facilitat la llicència del Cabotegravir a Medicine Patent Pool, una farmacèutica que té el suport de l'ONU, que està desenvolupant el genèric amb tres fabricants, però que no estarà disponible al mercat abans del 2027

El mateix problema tindrà el lenacapavir. El medicament que es fa servir per al tractament del VIH costa als Estats Units 42.250 dòlars per persona i any.  

Els fabricants de genèrics trigaran un temps a estar preparats per produir el medicament més barat. Mentrestant, la farmacèutica Gilead Science s'ha compromès en un comunicat a proporcionar les llicències necessàries per a la fabricació del genèric, i produirà el fàrmac a un preu més assequible fins que no arribi al mercat, per abastir els països més pobres. 

Núria Izquierdo apel·la als organismes internacionals per facilitar la rebaixa de preus i perquè es facin més estudis. "L'OMS ha de pressionar les farmacèutiques perquè garanteixin l'accés a aquests medicaments en aquests països", assegura

ARXIVAT A:
SalutCiènciaSidaInvestigadors catalansÀfrica
Anar al contingut