Ultimàtum a les monges rebels de Burgos: o tornen a l'Església o deixen els convents
Per mitjà del Vaticà, l'abadessa de les clarisses ha quedat inhabilitada i l'arquebisbat ha pres el control dels recintes on viuen les religioses
Cop de timó de l'arquebisbat de Burgos per mirar de reconduir la situació de les monges clarisses rebels de Belorado (Burgos) i Urduña (Biscaia). Des d'aquest dimecres, els convents de les 16 religioses --que fa quinze dies van anunciar que abandonaven l'Església catòlica per estar sota la tutela del bisbe excomunicat Pablo de Rojas-- tornen a estar sota el control de l'arquebisbe de Burgos, Mario Iceta.
Per aconseguir-ho, ha calgut la intervenció del Vaticà. Quan va saltar l'enrenou, la Federació de les Germanes Clarisses de Nostra Senyora d'Aranzazu --a la qual pertanyen les monges-- va sol·licitar ajuda a la Santa Seu, que va decidir nomenar Iceta "comissari pontífex" dels tres monestirs: el de Belorado, Urduña i Derio.
Així, l'abadessa del monestir, sor Isabel de la Trinidad, ha quedat inhabilitada de facto, tal com ha explicat el prelat de Burgos en roda de premsa. Per tant, des d'aquest dimecres l'arquebisbe té tots els poders sobre els convents declarats en rebel·lia.
A més, Iceta ha llançat un ultimàtum a les religioses rebels i al bisbe excomunicat que està amb elles: si no abandonen els convents en un marge de temps "prudencial", s'haurà de recórrer a la via judicial.
Compte enrere per a les monges clarisses
Passat aquest període, l'arxidiòcesi de Burgos demanarà a cadascuna de les germanes que expressin si volen continuar o no dins l'Església catòlica. Si hi renuncien, ha avisat l'arquebisbat, se situarien "per decisió lliure i personal al marge de la comunió eclesiàstica". És a dir, serien excomunicades i expulsades de la vida consagrada.
L'amenaça arriba després que les clarisses anunciessin que deixaven l'Església catòlica per saltar a la Pia Unió Sancti Pauli Apostoli, comunitat fundada per l'exbisbe Pablo de Rojas i que no està reconeguda pel Vaticà.
En la mateixa línia que De Rojas, l'abadessa de la comunitat va dir que no reconeixen l'autoritat del papa actual, a qui acusen d'"heretgia", i que, per elles, l'últim pontífex legítim és Pius XII, mort el 1958.
Exigeixen a l'exbisbe que surti del convent
En paral·lel, l'arquebisbat de Burgos ha obert un nou front per desactivar l'aliança entre Pablo de Rojas, excomunicat pel Vaticà, i les monges clarisses rebels: li ha prohibit l'accés i la permanència als convents.
L'exbisbe i el seu portaveu, doncs, hauran d'abandonar el monestir on es troben "refugiats" des de l'anunci de les clarisses, ja que es tracta d'un recinte catòlic i ells no formen part de l'Església. També demanen que surti dels convents "qualsevol persona vinculada" a la comunitat que lidera De Rojas, cosa que afegeix més pressió a les setze religioses.
"El que està fent l'arquebisbat és il·legal", ha respost el portaveu de l'exbisbe.
Les monges contraataquen
Després del moviment per part de l'Església catòlica, l'abadessa inhabilitada ha denunciat l'arquebisbe de Burgos, acusant-lo d'abús de poder, usurpació de representació legal i vulneració del dret d'associació.
Segons el portaveu de les clarisses, José Ceacero, els monestirs de Belorado i Derio són propietat "al cent per cent" de la comunitat religiosa i l'arxidiòcesi no hi té res a dir. Una visió totalment contrària a la de l'arquebisbe, que defensa que pertanyen a l'Església i demana a les monges i l'exbisbe que abandonin els recintes.
De moment, a l'espera que s'aclareixi l'embolic per la via legal, el portaveu ha dit que les monges estan "contentes" i que l'ambient dins el monestir és de "total normalitat".
