Tupperware, en fallida: el negoci que va marcar una època té un deute de 630 milions d'euros
La mítica firma de carmanyoles de plàstic Tupperware ha engegat un procés de fallida després de gairebé 80 anys d'existència.
El fabricant nord-americà que ha donat nom als recipients de plàstic on guardem aliments té deutes per valor de 630 milions d'euros. Les vendes han caigut en picat davant una competència ferotge en un mercat creixent.
Una empresa tocada per la pandèmia
Inicialment, la pandèmia va suposar un petit augment de vendes, perquè, amb el confinament, hi havia més gent que cuinava a casa i tenia la necessitat de guardar el menjar.
Però, alhora, la crisi de la covid va interrompre les famoses festes Tupperware, especialment als Estats Units, on els venedors promocionaven els articles.
I malgrat els intents de la firma per diversificar els productes i fer-se un lloc en el comerç digital, les vendes no han remuntat, fa tres anys que estan en caiguda lliure.
A més, l'augment de preus de les matèries primeres i del transport han impactat negativament en l'economia de l'empresa.
Així ho ha resumit la consellera delegada, Laurie Ann Goldman, en una nota de premsa:
"En els últims anys, la situació financera de la companyia s'ha vist greument afectada pels desafiaments de l'entorn macroeconòmic."
El pla: vendre l'empresa per preservar la marca
Tot i que Tupperware Brands ha iniciat el procés per declarar-se en fallida, buscarà l'aprovació dels tribunals per continuar operant durant aquest procés per facilitar la venda. Tot plegat, amb l'objectiu de preservar la marca.
El grup, amb base a Orlando (Florida), ha suspès aquest dimarts la cotització a la Borsa de Nova York després d'anunciar que iniciava el procés per declarar-se en fallida, ja que, arran de l'anunci, les accions han arribat a caure més d'un 50%.
El químic Tupper la va fundar el 1946
Tupperware va ser fundada a Massachusetts el 1946 pel químic Earl Tupper, que va dissenyar aquests emblemàtics recipients hermètics de plàstic amb la vocació d'ajudar les famílies a conservar els aliments durant la postguerra.
En un primer moment, els recipients de plàstic es van començar a vendre en botigues, però no tenien gaire èxit.
Per això, la companyia nord-americana va inventar les "festes Tupperware", en què una representant de la marca feia demostracions a domicili davant d'un grup de potencials compradores.
I va ser aleshores quan es va expandir la marca, gràcies a l'eficaç xarxa de representants que tenia. El 2017 la societat comptava amb més de tres milions d'ambaixadors arreu del món.
Una dècada després d'emprendre la seva activitat als Estats Units, Tupperware va desembarcar a Europa i, a mitjans dels 60, ja tenia presència en sis països europeus. Més endavant va fer el salt als mercats llatinoamericà i asiàtic.
Xarxa de representants: ingressos en funció de les vendes
L'Elisa va ser venedora de tàpers, a principis dels 90 i anava als domicilis a fer reunions amb clientes potencials. En declaracions al 324.cat, ha explicat com funcionava el sistema de vendes.
"Jo guanyava en funció del que venia, però si venies molt o captaves molta altra gent que vengués, tenies comissió."
Per a moltes dones, ser venedora de Tupperware va suposar entrar al món laboral. En el cas de l'Elisa no va ser així, perquè ella ja treballava cosint a casa, però la venda de tàpers li suposava uns ingressos extra.
Més de 8.000 venedores de Tupperware a Espanya als 90
Als anys 70, a totes les cases catalanes hi havia un arsenal de recipients per guardar-hi el menjar, i pràcticament tots eren de la mateixa marca: Tupperware. Aquesta marca va acabar donant el nom a aquest tipus de productes, ja fossin seus o d'altres empreses.
A Espanya, el 1992 Tupperware va vendre recipients hermètics per valor de més de 6.000 milions de pessetes i tenia més de 8.000 venedores, que es guanyaven la vida fent reunions a casa dels clients, on ensenyaven els productes. Però la marca va anar perdent quota de mercat amb l'aparició d'altres companyies que feien hermètics, sovint a preus més assequibles.
En els últims anys, els canvis d'hàbits dels consumidors, que han passat del plàstic al vidre, han estat l'estocada final de la marca.
Problemes econòmics que no s'han resolt
La caiguda de les vendes, un fort endeutament i la falta de liquiditat ja feia temps que afectaven els números de la companyia, que feia anys que passava per una situació complicada.
De fet, la multinacional va anunciar al juny que preveia tancar l'única fàbrica que té als Estats Units i l'acomiadament de gairebé 150 treballadors.
En el que portem d'any, les accions havien caigut prop del 75%, seguint així la tendència a la baixa que havien iniciat mesos abans. Amb l'objectiu d'aixecar el cap, la companyia va reorganitzar l'equip directiu i va canviar el conseller delegat --Laurie Ann Goldmann va substituir Miguel Fernández--, però res ha servit per evitar la fallida.